ELS TRETS DE L'EDUCACIÓ

Per entendre l’educació a l’antiga Roma, abans que res hem de comprendre l’objectiu. La idea, no era més que perpetuar la societat tradicional i la forma de viure, valorant-la, on els pilars bàsics (la família, la religió i la política) tenien un valor fonamental.

A Roma, les mares s’encarregaven de l’educació dels seus fills. En primer lloc, els ensenyaven a llegir i a comptar i, sobretot els iniciaven en les principals llegendes mitològiques. 

No obstant, a partir dels set anys, el nen passava a dependre del pare, bàsicament, l’inculcava els valors masculins de la societat romana i l’ensenyava, entre altres coses, el cultiu de la terra i l’ús de les armes; la nena, malgrat tot, es quedava a casa amb la mare, la qual la iniciava en les tasques domèstiques.

Un professor barbut assegut al centre instrueix als estudiants que sostenen pergamins

Durant els segles III i II a.C., en mantenir un fort contacte amb la cultura grega, els nens romans van passar a rebre una educació segons les idees  d’aquesta societat. Els pares confiaven els seus fills a un mestre, magister, o l’enviaven a una escola (schola), acompanyats sempre per un esclau anomenat paedagogus, el qual tenia la funció de portar el material.

Essencialment, l’ensenyament es dividia en tres etapes:

Ludus litterarius o estudis elementals: És on el nen estava sota la direcció del magister ludi, del litterator i del calculator, els quals l’ensenyaven, respectivament, a escriure i a fer operacions aritmètiques

Ludus grammatici o ensenyament mitjà: Aquesta etapa de l’ensenyament començava als 11 anys i s’impartia a casa, si la família podia pagar un grammaticus, o a la escola. Els alumnes aprenien, principalment, lengua i literatura gregues, nocions d’història, de geografia i de física. El sistema es basava en llegir els textos dels autors en veu alta, aprendre'ls de memòria i recitar-los. El mestre corregia els defectes formals i tot seguit comentava el contingut.

Ludus grammatici o ensenyament superior: Aquest període comença als 16 i acaba 4 anys més tard, sobre els 20. Durant aquest temps, els deixebles acudien a casa del rethor, on l'eloqüència i la preparació per a la vida pública o política era l'únic tema tractat, amb la finalitat de dominar l’oratòria.

Podeu mirar aquest vídeo.

Com creus que ha evolucionat la funció de l'educació? 
Quins canvis són els més evidents? 


Àlex Aleman
1r Batx

Comentaris

Anna Solà ha dit…
Són curioses les semblances entre les etapes de l'educació dels romans i les nostres. Per sort, nosaltres fem menys ensenyament superior que ells, i podem tractar temes diferents.

Molt bona entrada Àlex!
Unknown ha dit…
Una explicació molt completa, felicitats. Crec que l'educació actual ha fet un tomb bastant gran comparada amb la romana, ja que els objectius actuals tenen una funció més pràctica: la de formar els joves directament per al món laboral, concepte no tan desenvolupat a l'època romana.
Maria Guallar ha dit…
L'educació ha evulocionat molt, ara podem tenim moltes opcions per fer el que ens agrada. M'ha sobtat bastant el fet de que els seus professors fossin la mare i el pare, pensava que ells sempre aprenien del mestre.

Molt bona entrada, molt completa.
Unknown ha dit…
Doncs sí, es nota que ha evolucionat bastant l'educació des de l'època romana! (Per sort!) Ara tenim el privilegi de tenir una base igual i després estudiar el que ens agrada.
Jo tampoc sabia que en un principi els pares eren els que preparaven als seus fills en els estudis. Considero que és molt millor que et prepari un mestre especialitzat!
Laia Fernández ha dit…
Tot ha evolucionat moltíssim. L'any passat vaig fer una entrada sobre aquest tema, sobretot insistint en la diferència entre l'educació dels nens i de les nenes, cosa bastant peculiar!!
bona entrada!!!
Unknown ha dit…
Molt bona entrada!! Trobo que l'educació actual és molt diferent que la romana ja que actualment hi ha més opcions per triar el que vols estudiar i això és una avantatge que tenim.
Eulàlia Tarragó ha dit…
Trobo que l'ensenyament ha millorat moltíssim, per sort. No sabia que els pares ajudaven, en part, en l'ensenyança dels seus fills, creia que ho aprenien tot a l'escola. Un dels canvis molt evidents són la diferència entre el noi i la noia, ja que ara tots estudiem de la mateixa manera.

Una entrada molt completa!
Sandra García ha dit…
Em sorprèn molt com ha evolucionat l'educació i la sort que hem tingut en que tenim moltes opcions a l'hora d'escollir que estudiar.

Molt bona entrada, està molt bé explica't!
Llúcia Gómez ha dit…
Sort que l'educació ha evolucionat d'aquesta manera! El que més m'ha sorprès es que la mare i el pare l'ensenyaven. No tenia ni idea, pensava que era un mestre en una escola! Sort que ara ja no anem separats nens i nenes, n'hi de tant petites comenssem a aprendre el que serem de grans.. sobretot, ara podem escollir el que més ens agrada.
Molt bona entrada, m'ha agradat molt!
Paula Campelo ha dit…
Si ens parem a pensar és increïble l'evolució que hi ha hagut en l'ensenyament. Com tots sabeu, en l'època romana els tutors i professors dels nens eren els propis pares, i aquest és un aspecte que no m'agrada massa. Sincerament crec que l'educació és una cosa que repercuteix molt en les nostres vides. Per això crec que hauria haver d'estar en mans de professionals, sabent que són els que realment saben del que parlen.

Hem estat molt afortunats al viure en aquesta època, on tenim molts més drets a escollir i més llibertat!

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES