ANDRÒMINA

Tenim una altra paraula que prové de la mitologia grega: ANDRÒMINA.

Cetus, que la seva figura forma una constel·lació
Cassiopea, la mare d'Andròmeda, afirmava ser la més bella de les Nereides, i per això el déu i rei dels mars Posidó va enfadar-se amb tota la família, la va castigar tot el regne d'Etiòpia, del qual era rei Cefeu (pare d'Andròmeda), amb inundacions i atacs de Cetus (una bèstia marina que assolà les costes del país). 


Cefeu hagué de sacrificar la seva pròpia filla per apaivagar l'enuig dels déus. A l'últim moment abans que Cetus se la cruspís, va aparèixer Perseu amb les seves sandàlies voladores i salvà la princesa per casar-s'hi.

Perseu allibera Andròmeda,
de Rubens
De tant embolicada com és aquesta història (que segons a qui li pot semblar un culebrot, els qui la sentien la van considerar una bestiesa, una fal·làcia, un embolic, una enganyifa; aquest fou el primer significat (entrada 1*) que prengué la paraula andròmeda, que finalment va transformar-se en andròmina i va incorporar també el significat de moble o trasto vell i inútil (entrada 2**).

Andròmina 


*1 f. [LC] Moble, estri, etc., atrotinat, inútil. Ens hem de desfer de totes aquestes andròmines. 


**2 f. pl. [LC] Embolics, males arts. És un vell carregat d’andròmines.




Diccionari Català-Valencià-Balear:


"ANDRÒMINA f. 

|| 1. a) Embull, qüestió intricada (Castelló); cast. lío. Perque els reys s'en van, per no voler confessar que tot lo seu valiment y autoritat venen de Deu.... però els meus netets ¿què saben, d'estes andròmines? Guinot Capolls 77.—b) Faula, enganyalla (Maestrat, Cast., Val.); cast. trapacería, cuento, andrómina. Ix sa mare de la promesa i li diu que Maria no hi era, que havia anat a mercat o no sé quina andròmina, Valor Narr. 35.—c) m. El qui conta mentides o afalaga per enganyar (Labèrnia Dicc.); cast. trapacista. 

|| 2. Cosa inútil o que fa nosa (Empordà, Gir., Vic, Torelló, Barc., Valls, Igualada, Eiv.); cast. trasto. «Trau aquestes andròmines d'aquí» (St. Vicenç dels H.). «On vas, amb tantes andròmines? No et cabran al cotxe» (Valls). Ab un gran munt de capses rodones y altres andròmines que no la dexaven passar per la portella, Oller Pil. Pr., 6. 

|| 3. Conjunt d'eines i artefactes, necessaris per fer qualque cosa; cast. bártulos. Mira: gussi, rems, veles,... anem, tota sa meua andròmina marinera, tu podries emprar-la, Ruyra Pinya, ii, 167. 

|| 4. pl. Eines o artefactes, en general, dels que serveixen per fer qualque cosa; cast. enseres, cachivaches. «Ha sortit amb totes les andròmines de pintar» (Barc., Gir.). Caçadors de ciutat ab grans barrets nous, ormeigs relluents, vestits carregats de butxaques grosses y petites y els cossos entortolligats de corretges y endròmines, seguits de canilles, Víct. Cat., Sol. 179.

    Fon.: en pl.: əndɾɔ́minəs (or., eiv.); andɾɔ́mines (val.).

    Etim.: probablement és certa l'etimologia proposada de Corominas DECast, i, 209-210, que fa venir andròmina del nom mitològic Andròmeda, personatge d'una famosa faula que, contada a la gent, devia semblar tan fantàstica i absurda que el dit nom hauria esdevingut sinònim de ‘faula, mentida, embolic’."


Martí Guallar
1r Batx

Comentaris

Anna Solà ha dit…
Una entrada molt ben escollida Martí! Aquesta paraula és un molt que freqüenta molt en el nostre vocabulari quotidià (sobretot a les classes de català/literatura universal amb el Pep Miró), gràcies per ensenyar-nos d'on vé!
Com ha dit la meva companya abans, el nostre professor de Literatura Universal utilitza molt aquesta paraula. En quan a l'historia que has explicat m'ha agradat molt i la trobo molt interessant ja que mai l'havia escoltat. Per cert, m'ha agradat molt que hagis posat la definició d'aquesta paraula al teva entrada ja que així sabem millor que vol dir i a que es refereix.
Bona entrada!
Pol Relloso ha dit…
M'ha agradat molt aquesta entrada, el tema està ben escollit. Jo hi afegiria un vídeo per millorar l'entrada, però per la resta de contingut m'ha encantat. aquí et deixo més informació sobre aquest tema:
http://www.jouscout.com/astro/perseu.htm

gràcies per la teva aportació!!!
Tigist Masllorens ha dit…
Interessant entrada! Afageixo una cosa per si us pot enriquir l'història i ajuda a que se us faci més amena!!
El paper de Perseu: Perseu no només va salvar Andròmeda, sinó que ho va fer amb l'ajuda de meduses màgiques i el seu escut reflectant, que va confondre i petrificar a Cetus. Aquesta gesta és una de les més famoses de la mitologia grega i ha inspirat moltes obres d'art i literatura.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES