CÀSTIG AL TÀRTAR

Avui dia, quan algú és mala persona, diem que anirà a l'infern, abans però, a l'antiga Roma es deia que seria enviada pels déus al Tàrtar, a la part de l'inframón i seria condemnada a patir un càstig eternament. Han sigut molts els càstigs atribuïts, però jo us explicaré un de tants, el càstig de Tàntal.

Tàntal era el fill de Zeus i de la nimfa Pluto. Va ser rei de Frígia, però també era conegut per a ser un gran traïdor.


Frígia al mapa
Un dia, Tàntal va ser convidat pel déu Zeus a la taula dels déus a l'Olimp, allà va menjar, va escoltar, va parlar i el més important: va assabentar-se'n de tots els secrets dels déus.


Tàntal, que era una mica bocamoll, i també tenia moltes ganes de fer-se l'interessant i l'entès davant els seus amics, va començar a explicar tot el que havia sentit dir. No només va fer això, sinó que també va robar nèctar i ambrosia, que eren els aliments que les divinitats solien menjar, i els va repartir entre tots els seus amics.





Nèctar i ambrosia
Per si us semblava poc, i ja, per acabar de rematar les males passades que Tàntal estava fent als déus, va convidar-los a tots a sopar a casa seva un dia on, de primer plat va servir la carn del seu propi fill mort, Pèlops.

Enfurismats, els déus el van condemnar eternament al Tàrtar, on restava en un estany ple d'aigua que el cobria fins el coll. Aquest estany, però, tenia la peculiaritat que si Tàntal intentava veure aigua, es buidava i a més, per damunt d'ell hi havia un arbre fruiter que, si l'home intentava estira el braç per agafar fruits, un fort vent començava a bufar i feia que la fruita s'allunyés d'ell.
Així doncs, Tàntal va haver de patir de fam i de set eternament.



                               Tàntal i el seu càstig






Què us sembla el càstig, creieu que se'n mereixia un de més feble? o fins i tot un de més dur?

Clàudia Martínez
4t ESO

Comentaris

Nadia alsinet ha dit…
Crec que el càstig de Tàntal va ser adequat, passar set i fam per haver robat els aliments dels déus i a sobre haver servit com a menjar el seu propi fill. També trobo bé que el condemnessin al Tàrtar, sinó no haver explicat els preciats secrets dels déus...
S'ha de tenir en compte que els déus han atribuït càstigs molt pitjors, com el càstig a Prometeu, que va ser condemnat a que una àguila li mengés el fetge cada dia, el qual per la nit se li regenerava, i així eternament.
Bona entrada!
Yasmina Ketami ha dit…
Es molt bèstia que servís la carn del seu propi fill! Estic completament d'acord en el castig que li donen, mare meva! Sí que es una miqueta cregut sí. Estic d'acord amb la Nàdia, hi han agut càstigs de déus més bèsties.
Molt Bona entrada!
Unknown ha dit…
A classe de literatura també ens van ensenyar que es deia inframón i no infern. El càstig de Tàntal em sembla bastant dur, però res comparable amb el de Prometeu, que el van castigar a tenir un ocell menjant-se-li el fetge i com que ell era immortal va haver de ser eternament.
Per els càstigs que he vist, veig que els càstigs que posen els déus s'assemblen molt. De tota l'entrada quan l'he llegit el que més m'ha cridat l'atenció és que servís la carn del seu propi fill i que a més a més robi als déus. Trobo que el càstig és just pel que ha fet.
Laia Fernández ha dit…
Potser no ha estat el pitjor càstic que li podien haver posar, però és bastant just. bona entrada clàudia!
Anahi ha dit…
Quin horror!
Estic d'acord que havia estat molt dolent, però crec que els déus de les mitologies sempre en fan un gra massa de tot...
Una història molt curiosa i que no coneixia. La incorporaré al meu recull de mitologies mentals.
Gràcies!
Aina ha dit…
Trobo que és un bon càstig per part dels déus. Només faltaria que prengués d'aquella manera el pèl als déus i que aquests no el castiguessin. No crec que sigui exseciu el càstig.
Matthias Gallardo ha dit…
aquesta enttrada ha estat froça be perque explica molt be que es el tartar i on esta situat,he buscat me informacio sobre aixo i aqui hus la deixo:http://ca.wikipedia.org/wiki/T%C3%A0rtar
Pol Relloso ha dit…
M'ha agradat força aquesta entrada ,m'ha quedat molt clar que és el tàrtar i la història és clara i s'entén molt bé , jo hi adjuntaria un vídeo per millorar l'entrada , però en general m'ha agradat tant el tema com l'entrada. Aquí et deixo una pàgina que tracta sobre això:
http://sobregrecia.com/2009/08/25/el-tartaro-infierno-mitologico/


gràcies per la teva aportació!!
Una entrada molt interessant, m'ha quedat molt clar què és el càstig de tàrtar i és una mica cruel, però trobo just que el condemnessin a això. Estic d'acord amb vosaltres, hi havia càstigs d'altres déus molt més dures. Bona entrada!
Júlia Gasull ha dit…
He trobat més llocs on trobar els càstigs al Tàrtar:
http://oculimundienclase.blogspot.com.es/2010/04/los-castigos-eternos-del-infierno.html

Aqui hi ha les històries de Sísif, Tisi, etc.
molt interessant l'entrada! amb tot aquest tema dels castigs, he trobat un treball sobre el tàrtar. L'ajunto a continuació: http://www.slideshare.net/scholaindustrialis/trtar
Mireia Pujol ha dit…
Jo crec que si que era un càstig molt dur ja que el morir-se de gana i de set sabent que tens a mà aigua i fruita i no poder-ho degustar, deuria ser molt difícil d'aguantar. Però s'ho mereixia, ja que havia dit i fet coses imperdonables. Gràcies!
Mireia Pujol ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Glòria Gendre ha dit…
M'ha agradat molt aquesta entrada i trobo just el càstic que li han posat. Però tinc un dubte i és que com es van enterar els Déus que va fer aquestes coses tan dolentes?
Meritxell Redondo ha dit…
El càstig m'ha semblat adequat ja que el que va fer va ser molt cruel i s'ho mereixia, bona entrada!

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES