ESCIL·LA I CARIBDIS

Us sona d'alguna cosa l'expressió "Entre Escil·la i Caribdis"? Ha estat molt utilitzada a la història (encara que jo no l'havia sentit mai). Doncs aquesta expressió ve d'un mite grec.



Escil·la havia estat una preciosa nimfa, però s'havia convertit en una dona meitat peix amb sis gossos de dos potes sortint-li de la cintura. Tenia les dents llargues i mortals, i cridava d'una manera semblant a un gos. Estava en una punta d'un estret, al mar, i quan els mariners intentaven esquivar-la, anaven a parar contra Caribdis.

Caribdis estava a l'altra banda d'un estret. Era una espècie de remolí gegant que tres vegades al dia agafava aigua i tres vegades al dia la vomitava. Com hem vist abans, quan els mariners intentaven esquivar-lo, anaven contra Escil·la, que se'ls menjava amb les seves dents.



Segurament el que sí que us sonarà és Ulisses. A l'Odissea, quan torna a casa, viu una aventura amb aquests personatges. Per por de tocar Caribdis (el remolí) s'acosta massa a Escil·la (el monstre) i alguns dels seus companys són devorats per ella, però la resta aconsegueix seguir el viatge.



Ulisses lluitant contra Escil·la, de Johan Heinrich

No us sembla un mite grec realment interessant? L'havíeu sentit alguna vegada?


Anahí Domínguez
1r batx

Comentaris

Laia Arimany ha dit…
Llavors, dir que estàs entre Escil·la i Caribdis és com si diguessis que estàs entre l'espasa i la paret?:)
lluís feliu ha dit…
A mi sempre m'han agradat molt els remolins d'aigua
Emma Moreno ha dit…
es curiós, Escila vivia en els penya-segats i Caribdis era un perillós remolí, m'ha agradat molt , es interesant! :)
ferran bertran ha dit…
no u avia sentit pero amb sembla molt interresant
Clàudia Simón ha dit…
Trobo que es un tema molt interessant, els remolins d’aigua!!!!
Laia Elorduy ha dit…
És una mitologia molt interessant. Aquesta figuramitologica apareix en les aventures de odisseu.
Joan Giralt ha dit…
No coneixia ni la expressió ni el mite. Ara ja sí. És un mite una mica extrany i rar però divertit.
Meritxell Redondo ha dit…
No l'havia sentit mai abans, m'ha semblat molt interessant, sobretot els personatges que eren una mica estrambòtics.
Clàudia Martínez ha dit…
No havia sentit mai a parlar d'aquest mite, m'ha agradat! Pobre Escil·la, la van convertir en aquest monstre quan ella era una preciosa donzella.
Anònim ha dit…
Mai havia sentit a parlar ni dir la frase feta de: "Entre Escil·la i Caribdis" i trobo que és un mite interessant. Es podia matar al monstre o era immortal?
Anònim ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Manar ha dit…
No sabia que existia aquest mite es una cosa completament nova per a mi m'ha agradat molt em sembla molt interessant!!
oriol c ha dit…
Crec que de mites com aquests és bo treure'n la moralitat i tambe em sorpren sentir expressions relacionades amb aquest mite.
Luisa Manni ha dit…
No havia sentit mai a parlar d'aquesta expressió, però ara ja m'ha quedat molt clar. :)
Aina ha dit…
No havia sentit mai parlar d'aquest mite, però és molt interessant, sobretot la forma de Escil·la. Pobres dels mariners que tinguessin que passar per costat de dues coses tan perilloses.
Nadia alsinet ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Nadia alsinet ha dit…
No havia escoltat mai aquesta història! M'ha semblat molt interessant, m'agrada molt la mitologia. També m'agradaria informar-me més sobre la lluita d'Ulisses amb Escil·la, m'informaré i faré una entrada per qui ho vulgui veure.
M'ha semblat interessant l'explicació que fa el mite sobre els remolins, tres vegades agafava aigua i tres vegades la vomitava. Suposo que recurrien a la mitologia per explicar fenòmens que no sabien què eren o d'on sortien.
Si que trobo que es un mite molt interessant, i mai l'havia sentit, pero ara gràcies a la teva entrada m'he documentat molt més. Aixó si que era treballar en equip, encara que no sigui per una bona causa.. Pobrets dels mariners que anaven a fer el seu viatge i no en tenien ideia de que anaven a ser devorats per un montre i llavors per un remolí.

M'ha agredat molt aquesta història!

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES