HERMES I LA UTOPIA

Hermes i la utopia és una comèdia contemporània dirigida per Alfredo Frandín que s'hi podia assistir el dia 31 de març a València.

Cartell de la representació

Aquesta comèdia narra la història d'Hermes, un jove periodista, que crea una societat ideal. Viu diverses situacions còmiques, absurdes i tendres. I la gent el veu com el missatger del bon periodisme, igual que l'Hermes de la mitologia clàssica. Els beneficis que s'hagin obtingut, seran enviats als nens dels carrers de Kara (Togo).

HERMES a la cultura clàssica:

El seu nom llatí és Mercuri i és el missatger dels déus, guia dels morts fins a l'infern, i també e´s déu del comerç, dels viatgers i dels lladres.
Normalment se'l representa amb una capa i un barret o casc alat, calçat amb unes sandàlies alades i porta el caduceu a la mà.

És el fill de Zeus i Maia, va néixer en una cova de Cil·lene i poc després es va escapar del bressol.

Hermes

Si voleu saber més informació sobre aquest personatge mitològic cliqueu aquí!

Mireia Cutura

1r Batx

Comentaris

Unknown ha dit…
Hermes és un déu que em cau simpàtic. Està bé que fins i tot tinguessin déus per a la missatgeria, els romans. També trobo genial que es facin aquestes obres que recuperen el món clàssic adaptant-lo alhora al nostre món modern. Així es normalitza la història.
abigail ha dit…
Crec que estaria interessant veure aquesta obra.
Cada cop ens anem envoltant més en l'ambient clàssic.
Bona entrada!
naual.T ha dit…
Aquesta obra, com ha han dit els meus companys, adapatada resulta ser més entenadora per a nosaltres i és interessant saber com eren i com anaven les coses en aquell moment i que no et resulti difícil!
Ester ha dit…
Ostres, trobo molt bona idea que hagin fet aquesta obra de teatre com diu el Martí, adaptanla al nostre món modern.

Bona entrada Mireia :D
Aina ha dit…
Crec que deu ser interessant anar a veure l'obra de teatre i comparar al protagonista amb l'Hermes de la mitologia. Bona feina!

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES