LA REPÚBLICA

Actualment coneixem la república com a una forma de govern en què el cap d'estat té caràcter electiu, i no hereditari com el d'un rei o un emperador. A l'antiga Roma la Repúbica, que va seguir la Monarquia (753-509 aC), fou ben bé això tot i que amb unes quantes diferències de les repúbliques d'avui.


La República romana fou el sistema polític i social que s'inicià després de l'esfondrament de la Monarquia amb l'expulsió del rei Tarquini el Superb per una revolta dels patricis l'any 509 a.C, perquè, a part d'haver estat corrupte i avariciós, va raptar la princesa Lucrècia i la va violar.

Tarquini el Superb i Lucrècia, per Rubens

A partir de llavors va sorgir una organització de l'Estat romà diferent: la República, que ve del llatí res publica, que vol dir 'assumpte d'interès públic'. Aquest sistema duraria fins el 27 d.C.

 Classes socials

Les classes socials van dividir-se diferent de com la Monarquia (patricis, plebeus, clients, esclaus), tot i que amb algunes semblances. En la societat romana de la República existien els homes lliures i els esclaus; després els homes lliures es podien dividir en ciutadans (patricis, plebeus i clients) o no ciutadans (estrangers i lliberts. és a dir, esclaus alliberats).

Els plebeus més enriquits o bé s'integraven en el nou ordre senitorial - llavors es deien nobilitas -, o bé formaven part de la classe intermèdia del poble i estaven dins de l'ordre eqüestre i, per tant, eren cavallers. Aquests últims s'anomenaven equitas.

El Dret de ciutadania (ius civitatis) era un tipus de privilegi que tenien tots els HOMES lliures nascuts d'un pare ciutadà, fossin plebeus o patricis, tot i que els patricis tenien tots els drets i els plebeus no.

Les diferències entre els drets dels patricis i els dels plebeus eren que aquests últims no podien exercir tots els càrrecs públics, no estaven autoritzats a impartir la justícia i que no tenien dret de propietat sobre les terres conquerides i tampoc podien casar-se amb cap patrici o patrícia.

Totes aquestes diferències classials van portar un seguit de revoltes plebees com la retirada al Mons Sacrum. Els patricis van cedir davant de les amenaces dels plebeus de fundar una nova ciutat, i, veient que era l'única manera de treure's de sobre les protestes, van fer diverses "compensacions" per posar fi a l'enfrontament entre patricis i plebeus:

- Van crear els magistrats, càrrecs destinats a vetllar pels interessos de la plebs.

- A partir del 454 a.C es va començar a elaborar un codi de lleis anomenat Lleis de les dotze taules, que sembla ser que atorgaven algun dret més als plebeus.

Les institucions polítiques de la República 

Hi havia 3 òrgans principals que es controlaven mútuament: els magistrats, el Senat i les assemblees del poble o comicis.

• Les magistratures eren una carrera política (cursus honorum), i eren temporals. La constitució republicana tenia una separació de poders per als diferents magistrats, amb diferent poder executiu. Les diferents magistratures eren aquestes:

Els cònsols (consules), que eren dos magistrats suprems que es canviaven anualment, tenien poder civil i militar.


Els censors (censores) eren encarregats del cens públic, el qual renovaven cada 5 anys tenint en compte el patrimoni dels ciutadans, i de la vigilància dels costums.


Els pretors (praetores) eren els administradors de la justícia.


Els qüestors (quaestores) tenien el poder sobre la hisenda pública.


Els regidors (aediles) proveïen la ciutat de queviures, controlaven la policia i          organitzaven jocs i festes.


Els tribuns de la plebs (tribuni plebis) eren protectors dels drets dels plebeus davant de la massa de diferents magistratures.


I qui eren els procònsols i propretors? Els governadors de les províncies!

Magistrats diversos

• El Senat, primer compost per 300 senadors i al final 900, era una cambra de representació on els seus participants tenien un càrrec vitalici. Al principi, només els patricis podien accedir al càrrec, però després també van poder els plebeus.

Els seus càrrecs eren: vigilància sobre la religió nacional, política exterior (nomenar i rebre ambaixadors), organitzar i governar les províncies. En situacions de crisi el Senat podia nomenar un dictador, que dimitiria en 6 mesos, elegit entre els antics cònsols i amb plens poders.

Així eren els senats

• Els comicis o assemblees del poble elegien els magistrats d'entre els senadors en un sufragi indirecte, indirecte perquè no podien votar individualment, sinó que votaven per grups: cúries i centuries. Proposaven algunes lleis i impartien justícia. En teoria, representaven la sobirania directa del poble, però en realitat dominaven els rics.

Martí Guallar
1r Batx