ORGANITZACIÓ POLÍTICA A ROMA
A Roma hi ha hagut diferents tipus d'organització política:
Monarquia: consistia en que un sol home (el rei) prenia les decisions amb l'ajuda del senat si ell així ho demanava (format per els caps de familia més importants).
República: on la participació dels habitants hi jugava un paper més important.
Impreri: un sol home anomenat emperador, pren les decisions ell sol.
La república estava basada en tres eixos, que eren el senat, les assemblees o comicis i les magistratures. No existia la divisió dels poders de les democràcies actuals, poder legislatiu, judicial i executiu. Senat: ja existia anteriorment en la monarquia, va esdevenir la màxima autoritat.Estava format per 600 senadors escollits d'entre els magistrats, el seu càrrec era vitalici. Es reunien i discutien sobre com assessorar els magistrats, dicutir lleis... Existeix encara avui en dia en diversos estats del món.
Però amb grans diferencies: el càrrec de senador ja no és voitalici, seinò que cada determinat periode de temps canvien (segons cada país). A l'Estat Espanyol, el senat és la cambra de representació territorial, juntament amb el congres; formen les Corts generals.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUZz_VJqi4X3jI4JjXwqFywALALU6hIlOq0vMGHL1jqoJzyaJbz9CPK6b3PaI3MDi5jZqxK5W4XG_E0coe-bHpGsDUd9wtsxkGr2HnlF7tShDafgIlfAQ57VeRp07pCw5XzVK5KuRvGJji/s640/senat++rom%25C3%25A0.jpg)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9rCVPO-npuHROJ5cXezrUC_A835Alex-o9Y_CeuYPuxsuPdV30D6SHw_ucBf1Q_juVpooXvjfKg4tkX-j8vyf-UWP9ezmJZREjaeghf59gSOm7OihBR-cSP9_o3IWSvnFA_1HFX3E67n6/s320/senado-romano-300x197%255B1%255D.jpg)
Per votar havies de formar part d'una assembleea. Magistratures: eren càrrecs públics que podien ser ocupats per qualsevol ciutadà. N'hi havia de diversos tipus; diferents graus i responsabilitats.
1.En general tenien quatre característiques en comú: Eren escollits per les assamblees del poble.
2. Temps limit, normalment un any.
3. Més d'un membre per cada una, per així repartir el poder.
4. Com a mínim havien de passar tres anys perquè una persona puguès fer una altra magistratura, despres d'haver-ne finalitzat una.
Exemples de magistratures:
- Qüestors: eren les peronses que s'encargaven de administrar les finances.
- Edils: s'encarrgaven de la vida municipal
- Pretors: administraven la justicia.
- Cònsols: convocaven i presidien les assemblees i tambè erenb els caps dels èxercits.
- Tribuns de la plebs: defensaven la plebs contra els abusos dels cònuls i els pretors.
4t ESO
Comentaris
Bona entrada!
Bona entrada!
Bona entrada!