EL PRIMER TESTIMONI DE LA LLENGUA LLATINA

Escrita per -
Quan es parla del primer testimoni escrit en llengua llatina es fa referència a la fíbula de Preneste.

Es tracta d'una agulla o fermall que es feia servir per a subjectar la túnica i que va ser trobada a la ciutat de Preneste (Itàlia). Aquesta fíbula data, aproximadament, de l'any 600 aC i s'hi pot llegir aquesta inscripció:

"Manios med fhefhked numasioi".

El text en llatí clàssic seria: "Manius me fecit Numerio" (Mani em va fer per a Numeri).
En el text original s'hi poden apreciar trets d'un llatí incipient que mostra moltes peculiaritats indoeuropees: - Nominatiu en -us.

- Un perfet reduplicat (forma que es va mantenir en grec): fhe-fhaked.

- Un datiu en -oi.







Andrea Padilla
2n Batx

Comentaris

Alba Bueno ha dit…
Si que sabia que el llatí era antic, però no tant. Tampoc coneixia aquests mecanisme per subjectar-se les túniques.
3 de gener del 2011, a les 8:55
Carlos Cabanillas ha dit…
Hola, Andrea. Sólo quería llamar la atención sobre la polémica, aún viva, de la autenticidad de la fíbula de Preneste. Puedes echar un vistazo aquí.

Un saludo.
Carlos.
3 de gener del 2011, a les 9:31
Marc Castañeda ha dit…
Jo no sabia res de tot això i m'ha agradat aquest tema de la fibula de Preneste. Es curiós la forma que pot arribar una agulla.
3 de gener del 2011, a les 11:58
Laura Juncà ha dit…
No sabia que hi haguessin aquests instruments per aguantar les túniques i tampoc que si escrivissin coses.
3 de gener del 2011, a les 12:24
Unknown ha dit…
Ostres, no sabia que el llatí, el sànscrit, el grec i totes aquestes llengües tinguessin aquesta història tan i tan arcaica. I no coneixia gens la fibula de Preneste. Són realment interessants.
3 de gener del 2011, a les 13:31
ivan rojo ha dit…
Es molt curios aixos de la fiabula de preneste! M'a agradat.
3 de gener del 2011, a les 17:16
Eduard de Ferrater ha dit…
No sabia que hi haguessín aquests intruments com la fibula de Preneste i crec que és una eina molt útil en el seu temps perquè jo cuan faig la túnica amb la toballola de piscina ni sabia com aguantar-la i ho habia de fer amb inperdibles.
3 de gener del 2011, a les 20:25
abigail ha dit…
molt bé Andrea! :)
no sabia que de que quan és parla sobre el primer testimoni escrit en llatí era una referencia a la fíbula de preneste. la veritat que no en tenia ni idea de tot això.
3 de gener del 2011, a les 22:22
Montse ha dit…
Gràcies,Carlos, per la intervenció. Els nostres alumnes s'estan avesant a la consulta, tria i gestió de la informació, i entre tots els hem d'anar encaminant a trobar trobar les eines correctes, i a escoltar el màxim de veus.
Gràcies pel teu ajut!! salutacions i felicitats per la feina que realitzes.

Montse
5 de gener del 2011, a les 19:34
Carlos Cabanillas ha dit…
Gracias a vosotros, Montse: estáis haciendo un gran trabajo.

Saludos.
Carlos.
6 de gener del 2011, a les 8:29
Sofia Pineda ha dit…
Molt interessant aixo de que una agulla pot aguantar una tunica!!

Molt bona entrada!
6 de gener del 2011, a les 13:01
Núria Garzón ha dit…
Jo no havia sentit parlar mai de la fíbula de Preneste, un text molt antic. En aquesta entrada hi ha molta informació sobre diferents llengues. Es molt interesant i a mi m'ha agradat molt.
7 de gener del 2011, a les 16:20
Miquel Pou ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
8 de gener del 2011, a les 21:06
Miquel Pou ha dit…
Ara penso " si que es àntic el llatí " jo ja en tenia una mica d'idea de aquest tema, aquesta entrada està molt bé.
8 de gener del 2011, a les 21:07
Unknown ha dit…
Pensaba que el antic llati era antic pro no pensaba que fos molt mes antic com aquest mecanisme que feian servir per subjectarse les tuniques
9 de gener del 2011, a les 11:34
Maria Carreras ha dit…
Jo tampo sabia que haguésin aquests instruments per aguantar les túniques. A més com algu ja ha dit si que és veritat que fa molt de temps que el llatí existeix.
9 de gener del 2011, a les 21:57
Carles Boluda ha dit…
Jo no sabia que haguesin aparells per aguentar les tuniques. I que jo sapiga el llati com diuen temps que els comentaris dels meus companys ja fa molt temps que existeix.
10 de gener del 2011, a les 7:44
Mireia Cutura ha dit…
Quina gràcia no en tenia ni idea de que el primer testimoni en llatí fos aquesta fíbula Preneste. Em suposava que seria d'algun savi o algu important.
10 de gener del 2011, a les 15:56
Llúcia Gómez ha dit…
No savia que una cosa tan extranya com aquesta pogues aguantar una tunica!
Tampoc savia tampoc savia la historia del llatí.
M'ha agradat l'entrada.
12 de gener del 2011, a les 19:01
Sandra García ha dit…
En sabia alguna cosa sobre aquest tema pero no m'hagués imaginat que aquestes llengues fosin tant antigues.
M'ha impressionat aixó de la tunica!
16 de gener del 2011, a les 21:03
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació