31 de maig de 2016

LA MEDECINA ROMANA.

Els romans van adquirir molts dels seus coneixement en medicina dels grecs. Una gran font d'inspiració per a ells va ser Hipòcrates, un metge grec. Ell va deixar per escrit detalladament una descripció de totes les malalties amb les quals va tractar. 

Hipòcrates
Quan va començar la república, a Roma, van començar amb les escoles de medicina, on els futurs metges havien d'aprendre tot tipus d'habilitats mèdiques. Aquests mètodes no sempre eren tractaments científics, sinó que també tractaven amb rituals religiosos. 


Molts dels metges que sortien de l'escola, tenien la seva primera experiència laboral als hospitals de l'exèrcit. Aquí només miraven com ho feien els metges que tenien ja més experiència, i aprenien anatomia i cirurgia per curar les ferides dels solats.


Hospital de l'exèrcit.

Les intervencions quirúrgiques eren extremadament doloroses ja que els romans no coneixen cap tipus d'anestèsia, per tant no utilitzaven res per adormir la part adolorida durant la intervenció. El què feien els pacients per no sentir tant el dolor, era beure molt vi. Tot i que duien a terme complexes operacions, a vegades tenien d'amputar extremitats... però hi van trobar la solució. Van descobrir que amb pròtesis la gent podia seguir caminant, en el cas de fer-se mal en una cama. També sabien extreure pedres de la bufeta, i més tard van aprendre a treure les cataractes dels ulls. 


Normalment el perfil de metge que es trobava en la societat romana, eren esclaus o lliberts, que es desplaçaven de poble en poble tractant els seus pacients a les fires o als mercats. La gent del món rural, normalment no visitava el metges, ja que eren pobres, i normalment anaven al curandero del poble i eren tractats amb remeis populars. 


Una altra persona que també feia funcions de metge i a vegades de cirurgià, era el barber. Feien servir bàlsam per curar les ferides. Ells afaitaven el cap dels clients i després sobre la ferida els estenien una pasta perquè les ferides cicatritzin. 
Ungüents per curar ferides
Les malalties més comunes que es trobaven normalment entre els nens petits era el tifus, o malalties d'una nutrició molt pobra i escassa. La majoria dels metges romans diagnosticaven les malalties del pacient en funció del què aquests havien menjat, és a dir, molts cops no era segur que fos per una cosa determinada, o que fos la malaltia que el metge deia.



Els remeis que feien servir eren bastant simples. Els metges recomanaven l'exercici físic, també respirar aire pur i anar sovint als banys, ja que d'aquesta manera mantenien més o menys la higiene. 

Les infeccions ens els ulls les curaven amb ungüents fets amb plom, zinc o ferro. I afegien herbes medicinals al vi, i aquesta barreja els servia per curar problemes respiratoris o dolors al pit. Després, utilitzaven la saba d'algunes plantes com l'aloe vera, per curar les mossegades d'alguns animals o de serps, que sempre eren molt doloroses.

En aquella època ja tenien instruments mèdics, i molts d'ells encara es conserven i s'utilitzen en les operacions actuals. Els que més utilitzaven eren: els fòrceps, els ganxos, les pinces, les agulles, ventoses, les tisores, serres...

Instruments mèdics

Els metges romans més coneguts eren Celi Aurelià, Critó d'Heràclea, Escriboni Llarg, però d'entre els més coneguts, Galè,un metge grec, va ser el més destacat ja que va acabar sent el metge de la cort de l'Emperador Marc Aureli.


Galè
Irene Riera 
1r Batx

30 de maig de 2016

FURIUS BACO: MITOLOGIA A PORT AVENTURA

Ens pot semblar que la mitologia és una cosa passada de moda, que ja no forma part de la nostra realitat actual. Estem molt equivocats! Els llibres, les pel·lícules, els jocs i fins i tot els parcs d'atraccions tenen un component de mitologia. Port Aventura, el parc d'atraccions de Catalunya, té una atracció que es diu: Furius Baco, una muntanya russa amb molta mitologia darrere.
Furius Baco, Port Aventura
L'atracció està ambientada a Catalunya, a la típica masia del país. La família de la casa té una gran producció de vinyes, on també hi treballa l'hereu. Ell fa un invent amb el que vol guanyar molts diners: crea una màquina que permeti transportar les botes de vi a una gran velocitat. Per fer-ho, es necessita un contrapès: els humans que pugen a l'atracció. El mico del noi, en Manàs, li aixafa la guitarra, perquè desajusta la velocitat de la màquina. L'hereu inventor mor al moment, i l'atracció comença a agafar velocitat (de 0 a 135 km/h en només 3'5 segons).
Decoració del Furius Baco: màquines de fer vi
Bacus era el déu del vi (per això la producció de vinyes de la família), del teatre i de les festes. Se'l representava envoltat d'heures, amb una copa a la mà i un cep que li fa de bastó. 
Bacus
El mite de Bacus diu que després que Sèmele, la mare de Bacus, demanés al rei dels déus, Zeus (que a part era el pare de Baco), que li ensenyés tot el seu poder, va morir de por. Com que Zeus sabia que Sèmele estava embarassada, li va agafar el fill que portava a la panxa i se'l va enganxar a la cuixa. Sis mesos després va néixer Bacus, sa i estalvi. Però, quan semblava que tot anava bé, Hera, l'esposa de Zeus, va manar que matessin el nen perquè ningú més s'acostés al seu marit. Van tallar Bacus a trossos i el van intentar cuinar, però l'àvia de l'infant, que ho havia vist tot, el va agafar i va tornar a ajuntar totes les parts. Després d'això van convertir Bacus en déu. 

Furius Baco: al principi es veu com la producció de vi, de què s'ha parlat més amunt, tapa les pantalles. 

Laia Masnou
1r batx

27 de maig de 2016

ÈDIP, EL SALVADOR DE TEBES

La dona de Zeus, la deessa Hera, va enviar a Tebes un monstre com a càstig per l'ofensa al matrimoni causada per Lai i Crisip, acusats d'establir la primera relació homosexual. Aquest monstre no era altre que l'Esfinx, un ésser amb rostre de dona, cos de lleó i ales d'au rapinyaire. Es diu que és filla d'Ortre (el gos de diversos caps) i Equidna (la vívora amb cos de dona i cua de serp enlloc de cames), però altres versions del mite diuen que els seus pares són Tifó i Quimera.
L'Esfinx, un monstre amb rostre de dona, cos de lleó i ales de rapinyaire

L'Esfinx vivia a l'oest de Tebes, i es situava enmig d'un dels camins que transportaven a la ciutat, on els viatgers, per força, acabaven topant amb ella. Quan això passava, el monstre els plantejava un enigma amb la condició que si l'endevinaven els deixaria passar i, si no ho aconseguien, se'ls menjaria. L'enigma era el següent:

- Quin és l'ésser que camina amb quatre peus al matí, dos al migdia i tres al vespre, però que, contràriament a la majoria dels éssers vius, és més ràpid com menys peus utilitza en caminar?

La resposta és l'ésser humà, que neix gatejant, camina quan és adult i durant la seva vellesa fa servir el bastó (el tercer peu).
Tots els viatgers erraven en la seva resposta i l'Esfinx els acabava devorant degut a la seva ignorància, fins que un bon dia Èdip, un viatjant provinent de Corint, es va trobar amb l'Esfinx de camí cap a Tebes, i quan aquesta li va proposar la pregunta, Èdip va aconseguir resoldre l'enigma, cosa que va provocar la humiliació i la ira de l'Esfinx que, en veure's vençuda, decideix suïcidar-se llançant-se des d'un precipici. 

Èdip i l'Esfinx
Com a recompensa a la seva proesa, Èdip va ser anomenat rei de Tebes i va contraure matrimoni amb la vídua reina Iocasta, que resulta ser la seva mare, però cap dels dos ho sap encara. La veritat es descobreix en el mite d'Èdip, un dels més famosos de l'àmbit de la mitologia.

Fausto Jibajas Casacuberta
1r Batx 

LA BELLESA DE MEDUSA

Medusa (la ja coneguda per molts com el monstre petrificador que té serps enlloc de cabells) no sempre havia estat un monstre. Una maledicció dels déus va ser el que va provocar les causes de la seva desgràcia.
Medusa era la més bella de totes les dones. Tot en ella enlluernava els homes, des dels ulls i els cabells fins als seus gestos.
Un dia, Medusa passejava tranquil·lament per la platja, a la vora del mar. El déu Posidó en veure-la va quedar impresionat amb la bellesa d'aquesta, i va quedar enamorat a l'instant d'aquella dona. La seva obsessió era tan gran que, contra la seva voluntat, va forçar Medusa a un temple d'Atenes.

Posidó forçant Medusa al temple d'Atenes.
Els ciutadans, enfadats pels successos, com que no podien castigar al déu, van carregar contra Medusa i van alertar a la deesa Atena (rival de Posidó) del que havia succeït al temple, i aquesta va convertir els preciosos cabells de Medusa en serps, i també la va condemnadar amb la maledicció de convertir en pedra a tots aquells que la miraven fixament.

Medusa convertida en un monstre.
Atena, encara insatisfeta i colèrica en saber que Medusa esperava un fill de Posidó, va decidir castigar-la de nou i va encomendar a Perseu la missió de matar-la i tallar-li el cap.

Fausto Jibajas Casacuberta
1r Batx 

20 de maig de 2016

HÈRCULES, LA PEL·LÍCULA

Disney s'allunya de les tòpiques i típiques històries per aquesta vegada transportar-nos a la mitologia grega. Ens presenta la història d'Hèrcules, història mitològica adaptada, i permet així que els nens coneguin una mica més sobre aquest camp tant apartat en la nostra generació.
Portada d'Hèrcules, la pel·lícula
Hèrcules ens narra una història on Hades, un senyor de l'inframón planeja destruir a Zeus. Per fer-ho i assegurar-se que res no li pot sortir en contra consulta el seu futur. Aquest diu que si Hèrcules (fill de Zeus) lluita en el moment que els planetes s'aïllin, és a dir al cap de 18 anys, aquest serà una gran amenaça i no aconseguirà el seu objectiu de dominar l'univers. Per eliminar al petit Hèrcules i treure's el problema, Hades envia a Pena i Pànic, els seus sequaços del mal perquè el segrestin i el converteixin en mortal i seguidament matar-lo. Tot hagués quedat aquí si no fos perquè en el moment que li estan donant la poció apareixen dues persones i es a veuen obligats a amagar-se i això fa que el nen no s'acabi la poció i aquesta per tant no ha fet el seu efecte.
Pena i pànic donant la pòcima a Hèrcules
Anys després, Hèrcules desconeixent el seu origen, és un jove que intenta fer vida normal però la seva desmesurada força li causa problemes. És per això que decideix demanar-li a Zeus preguntes sobre el seu passat. Zeus li siu que ell és el seu pare, de petit van raptar-lo però que ha d'esdevenir un heroi per poder tornar a l'Olimp. Zeus li regala Pegàs i li diu que busqui a Phill, un sàtir entrenador d'herois qui l'ajudarà a controlar el seu poder i així tornar a ser un déu. Finalment Phill convenç Hèrcules i li recomana que vagin a Tebes, una de les ciutats més catastròfica i que necessita un heroi que els salvi d'aquestes desgràcies. De camí, Hèrcules sent un crit d'una damisel·la en perill. Hèrcules salva a Mègara, la noia, del Nessos que estava molestant-la. Més endavant, Eslo descobreix que Meg treballa per Hades, i que el que estava fent era convèncer al centaure per unir-se al déu malvat. Hades, davant la notícia de la vida d'Hèrcules, aquest li dóna la missió de seduir-lo.
Meg seduint Hèrcules

A Tebes, Hèrcules és considerat com a un dels millors herois havent vençut l'Hidra de Lerna, Medusa o el Lleó de Nemea. Tot i així, el seu pare Zeus li adverteix que el fet de ser famós no el converteix en heroi veritable i encara menys en déu. Li queda molt camí per recórrer.


Phil descobreix les intencions d'Hades i adverteix a Hèrcules de que Meg només juga amb ell. Hèrcules, però s'hi oposa i la defensa dient que no es creu el que diu i s'enfaden.

Hades utilitza Meg perquè Hèrcules perdi els seus poders durant un dia i així destruir l'Olimp, destronar Zeus i conquerir la terra. Hèrcules accepta només si a Meg no li passa res.


Hades allibera un grup de titans perquè ataquin la muntanya de l'Olimp i a un cíclop perquè mati a Hèrcules. Zeus es troba indefens i superat en força i queda atrapat. Hèrcules s'enfronta al cíclop i aconsegueix vèncer-lo gràcies a la seva perspicàcia i enginy juntament també amb l'ajuda moral de Phil, qui torna després que Meg vagi en busca seva. Hèrcules doncs, crema l'ull del monstre i li lliga els peus amb una corda. Aquest, al caure, provoca un tremolor que fa que una columna del temple es desplomi sobre Hèrcules. Meg, intenta entre-posar-se i el salva donant a canvi la seva vida, ja que mor aixafada.


Hèrcules tirant de les cordes del Ciclop 
Aquí es trenca el contracte, i Hèrcules marxa a l'Olimp a vèncer els titans havent recuperat la força. No només aconsegueix acabar amb els plans d'Hades, sinó que també salva la vida de la seva estimada Meg. Finalment s'adona que ell no vol la divinitat ni ser un Déu, així que renuncia a la seva immortalitat i força eterna per viure al costat de Meg, la seva enamorada.

Una curiositat de la pel·lícula és que tota la història és narrada per cinc musses, les quals aporten també la part musical al film. És una manera més dinàmica i atractiva als ulls per apropar als més joves al món clàssic. En opinió meva és una bona pel·lícula.

Les muses narradores
Aquí teniu un vídeo de l'inici de la pel·lícula on les muses comencen a narrar-la i et situen a la història:


Maria González Duch

1r Batx

10 de maig de 2016

PERSÈFONE, UNA DONZELLA MOLT BONICA

Persèfone, 1877, del pintor prerafaelita Dante Gabriel Rossetti

Persèfone era la filla de Zeus i la Demèter. La seva mare, Demèter, era la filla de Cronos i Rea, la germana de Zeus i deessa de l'agricultura. El tiet de Persèfone, Hades, germà del Zeus i déu de l'infern, es va enamorar d'ella i ...

Narcisos de J.W. Waterhouse
Un dia la Persèfone, estava al camp, recollint les flors juntament amb les seves amigues nimfes i amb deesses, Atena i  Àrtemis. Quan estava a punt d'agafar el narcís, de cop i volta, i va sortir Hades i s'ha la va emportar en al seu regne d'Infern.  

Fent tot això, ella es va convertir en la deessa de l'Infern. Aquest rapte va ser organitzat amb ajuda del seu pare, de la Zeus. En canvi la seva mare, Demèter, va començar a realitzar uns llargs i tristos viatges a la recerca de la seva filla.

Amb el temps, en Zeus es va adonar del que havia fet i li va demanar al seu germà, que li tornés la seva filla. Però la cosa no era possible, ja que Persèfone, havia menjat un gra de granada a l'Infern. Dit això, si algú menjava algun producte del Tàrtar, això feia que es quedés condemnat per sempre més allà. 

Però al final de tot, Persèfone passava mig any a la Terra i mig amb Hades. 



Mariia Myhal 
1r batx

9 de maig de 2016

ELS 12 TREBALLS D'HÈRACLES (II)

El setè treball consistia en capturar el bou de Creta i portar-lo a Micenes, on hauria de ser sacrificat. El toro havia estat obligat a anar al llit amb Pasífae, l'esposa de Minos, com a càstig que imposava Zeus per no haver complert una promesa. Després d'haver fet l'amor, Pasífae es va quedar embarassada del Minotaure. El bou anava per la illa envestint a tothom, per això havia de ser capturat. Heràcles, que tenia una força prodigiosa, el va capturar i el va portar a Micenes perquè complís el seu destí.

El setè treball: el bou de Creta
El vuitè treball va ser amb les eugues de Diomedes. El rei Diomedes tenia unes eugues que menjaven carn. Eristeu va demanar a Heràcles que les hi portés. Però el problema era que l'heroi no es podia acostar massa, sinó se'l menjarien. Per això, va anar amb una sèrie de voluntaris a lluitar contra Diomedes. Quan el va haver derrotat, va tirar el rei a les eugues, que se'l van menjar viu. Així les eugues es van tornar bones i Heràcles les va poder portar amb Eristeu.
El vuitè treball: les eugues de Diomedes
La filla d'Eristeu, Admete, volia el cinturó d'Hipòlita (el cinyell de les Amazones), la reina de les amazones. Hipòlita es va enamorar de la força d'Hèracles i li va regalar el seu cinturó. Hera va escampar el rumor i totes les Amazones van anar a atacar a Hèracles, que va aconseguir escapar amb el cinturó. 
El novè treball: el cinyell de les Amazones
El desè treball d'Hèracles consistia en robar els ramats de Gerió, un monstre amb la forma de tres homes units per la cintura. El seu camí fins la illa on vivia el monstre va ser molt dur, però el déu del Sol el va ajudar deixant-li una copa que el feia viatjar de l'est a l'oest molt ràpid. Hèracles va matar el gos Ortos, que vigilava els ramats, i el pastor Eurició. Quan va trobar Gerió també el va matar i va separar els seus tres cossos. Al final va reunir tots els ramats i els va portar a Micenes. 
El desè treball: els ramats de Gerió
L'onzè treball consistia en robar les pomes d'or del jardí de les Hespèrides. Aquestes pomes eren protegides per les nimfes Hespèrides i un drac de molts caps. Quan va arribar al jardí va anar a buscar Atlas, un tità que aguantava el món sobre les seves espatlles. Hèracles li va dir que li aguantava un moment el món si ell li aconseguia unes quantes pomes. Atlas va acceptar però quan ja li havia donat les pomes va decidir que no tornaria al seu lloc, i que Hèracles s'hauria de quedar allà aguantant el món. Hèracles el va enganyar i li va dir que ho faria, però només si ell li deixava posar-se un coixí a les espatlles, així seria menys pesat. Atlas va acceptar, i quan va tornar a tenir el món agafat, Hèracles va marxar corrent i es va escapar del tità.

L'onzè treball d'Hèracles: les pomes d'or del jardí de les Hespèrides
El dotzè i últim treball consistia en emportar-se el Ca Cèrber, un gos amb tres caps que vigilava els morts que hi havia a l'infern. Hèracles va demanar a Hades, el déu dels inferns, si se'l podia emportar. Ell li va dir que sí, amb la condició que l'hauria de capturar ell sense armes. Hèracles va acceptar i el va atrapar, només utilitzant la força dels seus braços. Així va poder portar el gos de tres caps davant del rei de Micenes. 


El dotzè treball d'Hèracles: el Ca Cèrber


Laia Masnou
1r Batx

6 de maig de 2016

ELS MONTS IDA

El mont Ida, una muntanya sagrada molt coneguda en mitologia grega, ja que és l'escenari d'alguns mites. Acutalment està situat en dos països diferents, a Turquia i a Creta:

Kaz Dag
- Turquia: el mont Ida, l'actual Kaz Dag, està situat a l'antiga regió de Tròade a 1.774 metres d'altitud. És una cadena muntanyosa que demarca la regió de Troia. Els seus cims més alts són el Cotyle i el Gargara. En la mitologia, va ser l'escenari on va ser criat el que seria príncep Catamita de Troya per Zeus. També va ser el lloc on Afrodita va seduir Anquises, on Paris va néixer i va trobar la seva esposa, la ninfa Enone. També s'hi va celebrar el seu judici i es diu que els déus Olímpics van utilitzar el Mont Ida per observar la guerra de Troia.



Mont Psiloritis
- Creta: el que és més conegut com a Mont Ida, està situat a l'illa de Creta; actualment s'anomena mont Psiloritis. Forma part de la vall d'Amari, situada al centre de l'illa. El Mont Ida és el punt més elevat amb una altura de 2.456 metres. Aquí hi ha la cova anomenada Ideon Andron, segons la mitologa grega hi va néixer Zeus, amagat per la seva mare Rea.




Laura van Esch Solà
4t ESO

4 de maig de 2016

LA CAIXA DE PANDORA

El mite explica que Zeus, enfadat perquè prometeu va robar el foc per entregar-lo als homes, va crear la primera dona com a càstig. Hefest va crear la dona amb argila, amb formes molt boniques, la va fer bella i formosa, la va anomenar Pandora.

Els altres déus es van encarregar de donar-li altres trets que li faltaven: Afrodita li va concedir la bellesa eterna i els encants. Atena li va concedir la saviesa i el coneixement de les arts de la caça. Apol·lo li va regalar una veu molt suau, tendre i meravellosa. Hermes li va concedir el do de la paraula, la curiositat i la mentida. Les tres Gràcies i les Hores la van guarnir amb vestits, joies i flors, llavors Pandora es va convertir en la primera dona de totes. 


Abans  que Pandora baixés a la terra, Zeus li va regalar una caixa que no podia obrir. Quan ella va baixar a la terra, es va enamorar i finalment es va casar amb Epimeteu, i el seu germà, Prometeu, li va dir que mai obris la caixa que l'hi havien regalat, però Epimeteu va oblidar-se del missatge que li havia donat el seu germà, i no va dir res a Pandora. 




Llavors, ella un dia encegada per la curiositat va obrir la caixa, i de dins en van sortir tots els mals del món. Pandora es va adonar de l'error que havia comès, i va tancar la caixa, i dins només va quedar l'esperança, l'única cosa bona que hi havia dins.

En sortir-ne tots els mals, tant Epimeteu com Pandora van morir en aquell moment. 



En aquest mite veiem que Pandora és la que ha fet perdre tota la humanitat, igual que Eva en el paradís. 


En aquest vídeo s'explica el mite. 

Irene Riera 
1r Batx

2 de maig de 2016

ELS 12 TREBALLS D'HÈRACLES (I)

Els 12 treballs d'Hèracles van ser el càstig que va haver de dur a terme per haver matat els seus dos fills, en un atac de bogeria que li havia provocat Hera. El rei Eristeu de Micenes li va posar 12 treballs molt difícils de fer, quasi impossibles. 

El primer treball era matar el lleó de Nèmea. Quan el va haver aconseguit escanyar, li va arrencar la pell i se la va posar a les espatlles, com a abric. Com que l'animal tenia la pell molt dura, Hèracles va seguir el consell d'Atena, i va utilitzar les pròpies urpes del lleó per poder-la arrancar. Des d'aleshores, la pell li va servir d'armadura.

El lleó es va convertir en una constel·lació. 

Hèrcules lluitant contra el lleó de Nèmea, de Peter Paul
La segona prova va ser matar l'Hidra de Lerna. L'Hidra era un monstre en forma de serp amb nou caps que habitava al pantà de Lerna i sortia a la plana per destruir ramats i conreus. Cada vegada que Hèracles li provava de tallar un cap, a l'Hidra li sortien dos. A més, l'alè de la serp era verinós, i Hèracles va haver de lluitar aguantant la respiració. 

Hera va enviar un cranc gegant que ajudés a la serp, però Hèracles el va aconseguir matar.

Iolau, el cosí d'Hèracles, va ajudar-lo. Mentre l'heroi tallava els caps de la serp, el seu cosí cremava la ferida que havia provocat a la serp, perquè així no es pogués reproduir. Al final va aconseguir vèncer l'Hidra.

Hèracles lluitant contra la Hidra de Lerna, de Francisco de Zurbarán
El tercer treball va consistir en atrapar i portar viva a Micenes la cérvola Cerinia, l'animal més ràpid que es coneixia. Fins i tot es va escapar del carro de la deessa Diana. Hèracles va estar un any sencer perseguint a la cérvola, però mai l'atrapava. Finalment, la va aconseguir atrapar mentre bevia aigua, i la va portar viva a Eristeu.
El tercer treball d'Hèracles: la cérvola Cerinia
El quart treball va consistir en portar a Micenes, viu, el Porc Senglar d'Erimant, una bèstia que arrasava els camps de la muntanya d'Erimant i que tenia a la població molt espantada. Heràcles va aconseguir atrapar el porc després de perseguir-lo per la neu i lligar-li les potes. Així el va poder portar a Micenes viu, tal i com se li demanava. 
El quart treball d'Hèracles: el senglar d'Erimant
La cinquena tasca d'Hèracles va ser netejar els estables del rei Àugies en un sol dia. El rei era famós per tenir el remat més nombrós i fèrtil del món, però sobretot per no haver netejat mai els seus estables. La pudor era insuportable. L'heroi va veure que seria incapaç de netejar-los en un sol dia si havia d'anar portant cubells d'aigua, i va tirar a terra una de les parets dels estables. També va desviar el curs dels rius Alfeu i Peneu, que eren els més propers. Així va netejar els estables sense haver d'aguantar la pudor. 
El cinquè treball d'Hèracles: els estables del rei Àugies
El sisè treball va ser fer marxar totes les aus del llac Estímfal. Eren uns ocells terrorífics amb urpes, becs i ales de bronze. Atacaven els humans i espatllaven els seus conreus amb excrements. Hèracles va disparar els ocells amb unes fletxes d'Atena que estaven enverinades. Per desgràcia, algunes de les aus es van poder escapar. 
El sisè treball d'Hèracles: les aus del llac Estímfal
Laia Masnou
1r Batx