27 de febrer de 2015

DIONÍS I EL MITE DEL SEU NAIXEMENT

Dionís és fruit de la unió entre el déu Zeus i  la mortal Sèmele filla de Cadme. Sèmele li va demanar a Zeus que li mostrés tot el poder que ell tenia i Zeus ho va fer, va mostrar tot el seu potencial. Però Sèmele va morir de la por que sentia per tots els llampecs i la força que Zeus estava utilitzant en la seva demostració. Aleshores Zeus va descobrir que la humana estava embarassada, va agafar el nadó de la seva panxa i se'l va cosir a la cuixa. I segons el mite, després de sis mesos Dionís va néixer.



                                           Sebastiano Ricci, la mort de Sèmele. 

Però quan el petit Dionís va néixer, Hera es va enfadar i va demanar als titans que matessin al que serà el déu del vi. Doncs els Titans van fer la seva feina, el van agafar i el van matar. El van tallar a trossos, els van cuinar i se'ls van menjar però deixant el cor apart. I al  veure tal crueltat, Rea la mare de Zeus, va tornar a ajuntar els diferents trossos, causa de algunes deformitats que té Dionís.
Aquest final té una altra versió, la qual és que Rea amb el cor el va refer, per això deien que tenia una gran bellesa.
Dionís, un cop va reviure, tornà a la seva mare del món dels morts per traslladar-la a l'Olimp on va viure immortal amb el nom de Tíone. Dionís es va convertir en el déu del vi. Més tard es va casar amb Ariadna després que Teseu l'abandonés a l'illa de Naxos.


              Dionís al museu del Louvre, París.



Dionís també es pot anomenar Bacus, i ha arribat a ser tant famós que fins i tot li dóna nom a una des les atraccions principals del famós parc "Port Aventura". L'atracció es diu Furius Baco, aquí teniu un link amb la informació de l'atracció per si algun dia aneu a Port Aventura. 

Júlia Rama
1r Batx

26 de febrer de 2015

LA FARGA DE VULCÀ: MART I VENUS

Venus, la més bella de les deesses, havia rebut com espòs per disposició de Júpiter el menys agraciat dels déus, Vulcà, el déu de la forja, que era coix i sempre caminava ensutjat i suós a causa del seu treball. 


VENUS I VULCÀ de Sandro Botticelli. 

Era previsible que la bella deessa de l'amor enganyés al seu espòs amb joves divinitats de trobades dels dos amants tenen lloc de nit, d'amagat de l'espòs, però en una d'elles es van demorar més previst  i van donar lloc al fet que Helis, el déu Sol, identificat posteriorment amb Apol·lo, els sorprengués. 


DÉU MART de Velázquez
VULCÁ de Rubens
EL NAIXEMENT DE VENUS de Sandro Botticelli
Helis va acudir a la farga per assabentar a Vulcà de l'adulteri de la seva esposa amb Mart. L'enganyat déu va tramar una venjança afrontosa. Valent-se de la seva gran habilitat com a orfebre, els va tendir un parany que va consistir en fabricar una finíssima xarxa que només ell podia manejar i que va instal·lar en el jaç on els amants es trobaven. 


Venus i Mart
Després va anunciar a Venus que partia per a un viatge. La deessa, confiada més que mai, es va citar amb Mart. Quan tots dos amants estaven al llit, Vulcà, que aguaitava, va tancar la xarxa encadenant-los i immobilitzant-los en ella. 
A continuació, va avisar els altres déus de l'Olimp perquè presenciessin el festeig i vergonyós espectacle. Quan Vulcà va consentir a retirar la xarxa, la deessa Venus va escapar avergonyida cap a les seves possessions de Xipre mentre que Mart es va dirigir a la seva terra de Tràcia. 

                             

Lioba Sallés
1r Batx 

25 de febrer de 2015

CIRCE

Circe era una deessa i bruixa mítica que vivia a l'illa d'Ea. 
Circe oferint una copa a Ulisses
El seu pare era Heli, el tità preolímpic del Sol, i la seva mare era la oceànide Perseis. Els seus germans eren Eetes, rei de la Còlquida i guardià del Velló d'Or, i Pasífae, esposa de Minos

Ulisses, durant l'Odissea, arriba a l'illa de Circe, després d'estar al país dels lestrígons. La meitat de la tripulació van ser enviats a fer un reconeixement de l'illa, al comandament d'Euríloc. Tots es van endinsar a l'illa i van arribar a una vall on hi havia un palau brillant.

Tots els homes van entrar al palau, on Circe era la propietària, i ella els va rebre calorosa i hospitalàriament convidant-los a un banquet. Euríloc, que va ser l'únic que no va entrar al palau, va veure com Circe tocava amb la vareta els seus companys i els convertia en diversos animals, com lleons, porcs i gossos. Després de convertir-los, els va tancar a uns estables plens d'altres animals i Euríloc va córrer a explicar a Ulises el què havia vist. 

Circe envoltada d'animals
Ulisses va decidir anar a rescatar els seus homes, i mentre pensava un pla, se li va aparèixer Hermes, el missatger dels déus. Aquest, li va donar el secret per vèncer la màgia de Circe, el qual era argegar una planta anomenada moly a qualsevol menjar o beguda que ella li oferís, i així estaria fora de perill.

Ulisses, com li havia dit Hermes, es va presentar allà i Circe li va oferir beure. Com que ell li havia posat la planta a la beguda, no es va convertir en animal.

L'heroi va treure la seva espasa i li va fer jurar a Circe que  no li faria mal i que deixaria els seus homes. Fet això, Ulisses es queda amb Circe un any de plaers, però mai oblida Penèlope.

En la llegenda dels Argonautes, Circe fa la seva presència en el viatge de retorn Jàson ve amb Medea. La nau Argos arriba a l'illa d'Ea, on la maga els rep i purifica per la mort d'Apsirto, però no li dóna hospitalitat a Jàson i es limita a parlar amb la seva neboda, Medea.

Circe, va transformar a Escil·la en el monstre que era una dona a la part superior, però que de la seva part inferior sorgien uns horribles gossos que devoraven tot el què passava per a prop.
Escil·la
Èrica Palomares
1r batx

24 de febrer de 2015

PEGÀS

En la mitologia grega fou un cavall alat que va néixer del coll de Medusa. El seu nom prové d'una paraula grega que significa manantial ja que es creia que allà on el cavall trepitjava, de la seva petjada en sortia aigua.

Era un cavall blanc indomable, per això suposava un repte per a qualsevol que el volgués venir com per exemple, Belerofont.

Aqueça heroi greg estava obsessionat amb capturar a Pegàs fins que una nit Atena li donà la solució, una corta d'or per domar-lo conventint-lo així  en el seu fidel company. Fins que Belerofont ambiciós va voler ser déu i amb Pegàs intentà pujar a l'Olimp. 

Quan Zeus va saber les seves intencions va enviar un insect o un raiga, segons la versió, perquè piqués Pegàs. Per això aquest es va poder escapar i Belerofonte va morir.


Belerofonte i Pegàs d'Alexander Andreyevich Ivanov (1829) 

Però cert dia en el Mont Helicó es celebrava un concurs de veus precioses, ho eren tant que la muntanya creixia. Al veure-ho Posidó demanà a Pegàs que donés un cop a la muntanya, però un cop ho va fer no solament aconseguí que la muntanya parés de créixer sinó que a més en sorgí una font, la font Hipocrene, que es creia que era l'amagatall de les Muses i per tant la seva aigua inspirava els artistes.


Pegàs i les Muses a Helicó.

En quedar lliure, Pegàs va viure a l'Olimp amb el déus i s'encarregava de dur el raig de Zeus així com de conduir el carro d'Aurora que anuncia abans de l'alba l'arribada del seu germà Heli i per tant l'arribada del dia.  Fins que amb el pas del temps Zeus el va convertir en una constel·lació formada per quatre brillants estrelles. 

Constel·lació de Pegàs.


Aquí teniu un vídeo per ampliar el mite de l'origen de Pegàs. 

Valery Valencia
1r Batx

20 de febrer de 2015

LA LLEGENDA DE MEDUSA

A l'antiga Grècia es diu que va existir una dona que tenia tots els encants que es podien imaginar i destacava per tenir una gran bellesa, especialment els seus cabells.Ella era desitjada tant per homes com per déus. Medusa era el seu nom. 


Escultura del cap de Medusa
Dibuix de Medusa
El conflicte de medusa amb Atena:
Tot i la seva bellesa, Medusa era molt orgullosa i insolent, tant que, un dia es va atrevir a dir que era superior i més bella que la deessa Atena. En saber-ho, Atena va decidir castigar-la convertint els seus tan estimats cabells en serps i fent que qualsevol que la mirés als ulls es convertís en pedra. A més, també va convertir a les seves germanes, Esteno i Euríale ,igual que a Medusa. Al tornar-se així les van anomenar gorgones.

Quadre del cap de Medusa de Peter Paul Rubens
Escultura de Perseu amb el cap de Medusa
El conflicte amb Perseu:
Medusa es va tapar el cap amb un mocador i els ulls amb ulleres de sol. Guiada per la seva ràbia cap a la deessa va decidir venjar-se convertint en pedra a integrants de l'Olimp fins que es va trobar amb Perseu, fill de Zeus i Dànae. Medusa va intentar seduir a Perseu perquè la mirés als ulls. Però, just quan Perseu estava a punt de mirar-la als ulls, algú li va tirar una pedra i quan Medusa es va girar per veure qui li havia tirat, Perseu va aprofitar i li va tallar el cap.
Es diu que Perseu utilitzava el cap de Medusa com a arma per petrificar els seus enemics.
En la películ·la " Percy Jackson y el ladrón del rayo", Percy talla el cap a Medusa
En la mateixa pel·lícula, Medusa es tapa el cap amb un mocador i els ulls amb ulleres de sol.


Abril Sala
4t ESO

19 de febrer de 2015

EL DÉU POSIDÓ

Posidó també conegut com Neptú per als romans, era el rei dels mars, un home fort, barbut i sempre representat amb els seu trident a la mà, i de vegades amb un dofí. Fill de Cronos, déu del temps, i Rhea, la deessa de la fertilitat.
El casament amb Amfítrite
Quan es van conèixer Posidó es va enamorar d'ella, i la va obligar a casar-se amb ell, però ella es vas amagar en les profunditats de l'oceà, només la seva mare sabia on era. Però amb el temps, Amfítrie va canviar d'opinió i es va casar amb ell, així doncs, es va convertir amb la reina de l'oceà. Van tenir un fill anomenat Tritó.
No obstant això, en la vida de Posidó van passar-hi més amors, que fora del matrimoni, hi tenia més fills.                                                                 
                                                                                                                                                                                                                                                                                                       Posidó amb el trident a la mà
El palau
Viu en les profunditats del mar, on ha construït un bell palau amb torres blanques, grans portes en forma d'arcs i incrustacions per tot el voltat de petxines i corals.

    El palau de Posidó

                                                                     

                                  










 
Posidó dominant el mar

Aquest enllaç fa un petit resum de la vida Posidó, explica com és representat, el primer i segon mite, els fills, etc.       


Abril Llabrés
4t ESO

18 de febrer de 2015

LA MODA A L' ANTIGA GRECIA

Tenim la idea de que els grecs és vestien tant sols amb un llençol sobre el cos, però aquest "llençol"; podia suposar diverses coses segons com era o el portaves. Principalment les túniques, solien ser de llana artesana, seda o lli egipci. Hi havia moltes altres peces de roba i tipus de vestits, però la moda no és que fos de màxima importància. Jo he seleccionat els tipus de vestimenta o vestits mateixos que he cregut més destacats. 
 quito 

Quito

El quito era un vestit tant per homes com per dones. Estava cosit pels costats Al principi era de llana i no massa ample, però amb el pas del temps és va anar modernitzant; fent-los de lli i amples, així s'hi podia portar un cinturó i crear plecs decoratius. Moltes dones combinaven el quito amb el peple, que veurem què és a continuació. 


Peple

El peple era una túnica de llana que portaven les dones, i que era sense mànigues. No estava cosida pels costats. Aquest tipus de vestimenta era més habitual amb les dones de classe normal i baixa. També ho duien algunes esclaves. Una curiositat del peple, és que actualment aquesta peça de vestir s'ha adaptat al peplum; una peça o vestit ajustat fins a la cintura que després fa un volum amb volants. Durant els últims dos anys s'ha vist a moltes passarel·les i catifes vermelles. 

Com és posava un Peple Jònic 

Peplum actual
Vestits masculins

El vestit de l'home grec no era gens ajustat, normalment era un rectangle de tela que és posava sobre el cos lleugerament. De tant en tant s'hi afegien armadures. 


Himatió 



Lhimatió va ser una peça de roba pròpia dels homes d'Atenes, del tercer al segon segle ja que la cultura va tornar a la simplicitat. Els homes més grans vestien especialment aquesta peça. Estava confeccionat amb llana.

Es col·locava rodejant el cos amb una part plegada sobre l'espatlla de manera que deixava un braç completament lliure i descobert. Algunes dones casades també ho duien però portant més plecs com a caputxa.
A part d'aquestes peces de roba, n'hi havia de molts altres tipus però que són menys rellevants. Aquest vídeo explica una mica com eren les peces antigues i n'ensenya algunes que s'han adaptat a l'actualitat. 


Júlia Castro 
4t ESO

17 de febrer de 2015

LA LEGIÓ DE L'ÀGUILA, PEL·LÍCULA I HISTÒRIA DE LA NOVENA LEGIÓ

Aquesta pel·lícula, La Legió de l'Àguila, és basada en una obra literària: L'àguila de la novena legió, una obra sobre la Roma Clàssica, publicada per la novel·lista britànica, Rosemary Sutcliff al 1954.

Mapa de l'Europa Antiga
La pel·lícula, situada al segle II d.C., tracta d'un romà llegendari, i el seu esclau celta, Esca, que comencen la recerca de la novena legió, una unitat militar de la Roma Antiga, que va desaparèixer vint anys abans en algun lloc del nord d'Escòcia sense deixar cap mena de rastre. Al capdavant de tot, com a líder d'aquesta legió que va desaparèixer, s'hi trobava un general que resultava ser el pare del llegendari. Així que s'endinsa a l'aventura per recuperar l'honor del seu pare. 

Aquesta pel·lícula, tot i que una part és fictícia, també té la seva part històrica i real. A l'Antiga Roma, hi va haver una legió romana, que va ser creada a mitjans del segle I a.C. per Pompeu. Aquesta és la novena legió (Legio IX). Estava formada per 26 homes, 24 dones i 25 nens i anaven vestits amb colors verds. El seu emblema era un toro, que estava associat amb la deessa Venus. Juli Cèsar, la va liderar per primer cop exercint com a governador de la Hispània Ulterior, és a dir, el sud de la Península. Li van assignar a ell per dur a terme la conquesta de Gàl·lia així que, va marxar juntament amb la legió cap allà un temps més tard. Allà, van estar presents tota la Guerra de les Gàl·lies

Després de la victòria final, Cèsar, va dissoldre la legió i després del seu assassinat, Octavi va reclutar als veterans de la novena legió per lluitar contra la rebel·lió de Pompeu a Sicília. Com que van fracassar a la batalla, els van enviar a la província de Macedònia. Aquesta legió, va perdurar un quant temps i va actuar en diverses guerres. 


Anys més tard, van participar a la invasió romana de Gran Bretanya liderada per l'emperador Claudi. Durant aquesta invasió, la legió, va patir moltes pèrdues i va ser reforçada un altre cop amb legionaris de les províncies germàniques. 


Actualment, els testimonis que tenim que ens puguin afirmar que la legió romana va existir ens impedeix tenir la informació necessitem. Només tenim algunes dades disperses però no podem saber del cert quan va ser el seu final. Aquesta desaparició, ha fet que els historiadors generessin un interès per saber quan va ser el final. 



Àguila de bronze trobada a les excavacions.



Aina Serra 
1r Batx

16 de febrer de 2015

PENÈLOPE

Penèlope, dona d'Ulisses
 
Penèlope és un personatge de l’Odissea, concretament, la dona d’Ulisses. Penèlope era filla del rei Ícar d’Esparta i la nimfa Periboa. El seu marit, Ulisses, era el rei d’Ítaca i el més savi de tots els herois grecs de la guerra de Troia. Ulisses i Penèlope van tenir un fill anomenat Telèmac

Quan Ulisses va haver d’anar a complir el seu deure i lluitar a la guerra de Troia, Penèlope es va quedar sola a Ítaca amb el seu fill. Ulisses va tardar 20 anys a tornar a Ítaca, degut el llarg viatge des de Troia fins a Ítaca. Durant aquests anys Penèlope li va ser fidel, perquè ella no era capaç d’estimar cap més home i tampoc volia, Però els nobles li feien molta pressió perquè es tornes a casar, ja que creien que Ulisses mai tornaria al costat de Penèlope i Telèmac. 

Tots els nobles volien casar-se amb ella perquè a més a més de posseir una gran bellesa el nou marit seria el rei d'Ítaca. Però Penèlope no va cedir a la pressió i els va enganyar a tots els seus pretendents durant temps, els quals disposaven de totes les viandes del seu palau. Penèlope va prometre que triaria un dels seus pretendents i s’hi casaria quan acabes el sudari del seu sogre Laertes. Penèlope es passava el dia fent veure que teixia com si no hi hagués demà i les nits les aprofitava per desteixir el sudari. Amb aquest acte, Penèlope, va demostrar una intel·ligència que només podia ser comparada amb la d’Ulisses. 
Penèlope teixint el sudari
Finalment Ulisses va tornar a Ítaca per venjar-se, va entrar a palau i va matar tots els pretendents, però Penèlope no es creia que fos ell i no se’l va creure fins que Ulisses va revelar que coneixia el secret que una de les potes del llit que ell mateix havia fet amb una branca d’olivera, la qual estava a prop del palau. Després d’explicar-se tot el què havia passat durant aquests 20 anys van viure feliços per sempre més.

Penèlope i Ulisses conversant després de 20 anys
Si voleu veure un documental sobre el viatge de tornada d'Ulisses cap a casa seu cliqueu aquí

Aquí us deixo una cançó: 


Míriam El Mouhadab Carbonell
1r Batx

13 de febrer de 2015

LA FAMÍLIA ROMANA

La família romana era la base de la civilització romana. La família romana no és com l'actual, estava formada per totes aquelles persones de sang, i les que no. Com hem dit, no necessàriament havien de compartir la mateixa sang, només que estiguessin relacionats per fets de feina o relacions familiars romanes, n'hi havia prou. La base de la família era la casa, allà hi convivien tots (pare, mare, fills, esclaus, parents...).

Qui formava la família?

La família estava formada per:

Pater: Pare
Mater: Mare
Filius: Fill
Filia: Filla
Servii: Esclaus

Família Romana











Pater/Pare: El pare és el cap de la família, és l'encarregat de dirigir-la, de mantenir-la i representar-la políticament. Ell també controlava els diners de la casa, tenia autoritat sobre la seva esposa, i sobre els seus clients. 

El responsable de les famílies romanes, era la persona que tenia més edat, i que sigues maculi. Aquest paper primer el feia l'avi, però si és mort, el paper passa al pare, i així successivament.
Pares romans 

Mater/Mare: La mare era la senyora de la casa. Les mares de totes les famílies romanes havien de dependre de un home, sigui el seu marit, el seu pare, o el seu avi.

La mare era l'encarregada de fer totes les feines de la casa, i tenia com a obligació donar-li fills en el seu marit; I si li donava tres fills o més la llei romana li donava uns certs de privilegis per haver complert.

Filius/Fill i Filia/Filla: És consideraven fills, a les persones nascudes per una parella legítima. Els fills eren criats i educats pel seu pare. El pare aixecava el nen en braços, i això era considerat un símbol que significava que el pare el reconeixia com a fill o filla propi. Si el fill no era reconegut, podia ser adoptat per una altre família, però això passava amb molts pocs casos. Quan naixien, i eren reconeguts pel pare, se'ls i donava una bulla de metall que era un amulet de la sort, que els protegia.
Els fills es vestien amb una túnica petita i curta de llana, amb un cinturó.

nens Romans












Servii/Esclaus: Els esclaus no eren reconeguts com a persones, sinó com objectes. Aquests podien ser venuts o comprats en qualsevol moment.
Quan els esclaus eren lliberats per els seus amos, que eren els pares de família, passaven a tenir una fidelitat i a un lligam més proper amb la família; llavors ja començaven a ser reconeguts com a persones. 

Els esclaus romans 












Sara Noguera Garriga 
1r Batx

12 de febrer de 2015

L'ORIGEN DE LA VIA LÀCTIA

Escultura de Zeus
Zeus era molt faldiller, com podem saber arran de les seves aventures amb Leda o Europa i li agradava estar amb dones, sempre li fou infidel a Hera, la seva esposa. 

Un dia, Zeus es fixà en Alcmena, mortal filla del rei Electrió, i quan el seu marit, Amfitrió, no era a casa, ell hi va anar i va tenir relacions amb ella. Quan Amfitrió va arribar a casa també s'uní amb la seva esposa i aquesta es quedà embarassada dels dos alhora. El fill de Zeus es digué Heràcles, també conegut com a Hèrcules i el fill d'Amfitrió, Ificles.



Estàtua d'Hèrcules feta
per Gilles-Lambert Godecharle
Segons el mite, Hèrcules fou el fill preferit de Zeus, cosa que a Hera enfurismava ja que no li agradava que el seu marit estimés tant un fill amb una altra dona que no fos ella. Per això, va fer que Hèrcules no nesqués fins al desè mes de gestació. No contenta amb això, quan Hèrcules era molt petit, Hera li envià dues serps perquè el matessin, però el petit, al ser fill de Zeus, les va estrangular amb les seves mans i va poder sobreviure.

 Recordem que Hèrcules és fill d'una mortal i la única solució perquè no ho fos, era que Hera li donés el pit, cosa a la qual ella es negava. 



Vista de la Via Làctia des de la Terra
Quant al final del mite hi ha dues versions. Una d'elles és que Hermes, el missatger dels déus portà Hèrcules a la nit amb Hera i mentre aquesta dormia, li donà de mamar a Hèrcules, quan Hera es despertà i s'adonà de què estava passant, va retirar ràpidament el seu pit, que encara desprenia llet, i es va escampar per tot l'univers, formant així, la Via Làctia.


Hera donant el pit a Hèrcules
La segona versió del mite explica que un dia Hera i Atena passejaven per un camp, quan es trobaren un infant i Atena la va convèncer perquè li donés el pit. Hera va acceptar, però el nen, Hèrcules, va xuclar tant fort que li va fer mal i va haver de retirar-se el pit, escampant una altra vegada la llet per tot l'univers. 




Ioana Sofrea  
1r Batx

11 de febrer de 2015

SANTA APOL·LÒNIA D'ALEXANDRIA

Santa Apol·lònia va ser una més del grup de verges màrtirs que van patir a Alexandria (Egipte) durant un aixecament local contra els cristians, abans de la persecució de Deci. Va ser martiritzada mitjançant l'extracció  violenta de tots els seus dents, i per aquest motiu, és considerada la patrona de l'odontologia.

Apol·lònia, representada amb unes pinces
Santa Apol·lònia, va néixer a Alexandria, als voltants de l'any 200, en una família de classe alta. Es diu que els seus pares eren pagans, i per això, li van posar de nom Apol·lònia, en honor al Déu Apol·lo.
Va tenir una educació molt bona i va poder visitar la Biblioteca d'Alexandria regularment.
Als 16 anys, va ser batejada al cristianisme i va dedicar la seva vida a predicar les ensenyances bíbliques, tot i que va ser difícil, ja que vivia en una societat politeista.

En aquella època, l'emperador romà Marc Aureli Antoni Cassià, va ordenar l'extermini dels joves d'Alexandria ja que per un rumor es pensava que anaven en contra seu. Apol·lònia se'n va adonar a temps i va salvar els seus companys. 

En temps de l'Imperi Romà, sota el règim de l'emperador Filip l'Àrab, hi van haver diverses persecucions  als cristians, en les quals es practicaven tortures i assassinats que van generar molts màrtirs catòlics, que preferien la mort abans de renunciar la seva fe cristiana.

A Apol·lònia, després d'una forta pallissa, la van agafar per què renunciés a la seva fe i blasfemés. Però ella no va sucumbir i van acabar destrossant-li la boca. Davant les amenaces de cremar-la viva, ella va sol·licitar que la deixessin anar per pronunciar les seves últimes paraules. 

Home arrencant les dents a Apol·lònia

Després de confirmar la seva fe per Crist, va sostenir que el seu martiri serviria per ajudar a les persones amb mal als queixals, i així, va suggerir que aquestes persones la invoquessin per intercedir davant el Totpoderós. Posteriorment, a l'any 249 D.C, es va llançar a les flames, però com que no moria, la van acabar degollant.

Èrica Palomares
1r Batx

10 de febrer de 2015

L'ESTÈTICA DELS ROMANS

A l'antiga Roma, l'estètica era una obsessió. Com més alt era l'estatus d'una persona, més cuidada era la seva aparença. Els maquillatges, els perfums i els pentinats no eren d'ús exclusiu del sexe femení, sinó que els homes també els utilitzaven per embellir-se i cuidar-se.

EL MAQUILLATGE
A l'antiga Roma hi havia esclaves dedicades exclusivament a la cura de la bellesa dels seus amos.
Relleu del segle III d.c on es veu una dona amb les seves esclaves que la maquillen
Tradicionalment, les dones portaven la pell de la cara de color blanc com a signe d'apassionament. Per aconseguir-ho, utilitzaven una barreja feta a base de guix, farina de faves i sulfat de calci. De vegades, també utilitzaven una base de maquillatge elaborada amb vinagre, mel, oli d'oliva, arrels seques de meló, excrements de cocodril o pols de plom.

Com a símbol de bona salut, les dones ressaltaven els seus pòmuls pintant-los amb tons vermells molt vius. Per això, utilitzaven alquenacinabri o alternatives més assequibles com suc de móres o els pòsits del vi.

Es pintaven els llavis en tons vermells molt vius, i també estava molt difosa la moda de que les dones es pintessin les venes de les temples de color blau.

 Dibuix d'una dona romana
Els cànons de bellesa romans indicaven que la dona havia de posseir uns ulls grans i unes pestanyes llargues. El perfilador d'ulls s'aconseguia a partir de la cendra o d'una pols feta d'antimoni. Per a l'ombra dels ulls, generalment negra o blava, també s'utilitzava la cendra i el khöl.

A les dones romanes els agradava que les celles estiguessin unides sobre el seu nas. Per això, feien una mescla d'ous de formiga picats amb mosques seques, una barreja que també era utilitzada com a màscara de pestanyes.

Per tractar les pigues utilitzaven cendres de caragols i com a dentrifici feien servir orina.

LES ARRUGUES NO EREN BELLES
Per contrarestar les arrugues era molt comú utilitzar una màscara elaborada amb arròs i farina de faves o bé llet de burra, amb la qual moltes dones es rentaven la cara fins a set ocasions al dia. 


Algunes dones també bullien l'astràgal (un os de sota el turmell) d'una vedella blanca durant quaranta dies i quaranta nits, fins que es transformava en una gelatina, que aplicaven posteriorment amb un drap. 


ELS BANYS HIDRATANTS


Popea, l'esposa de Neró, en tots els seus viatges es feia seguir per un ramat de tres-centes burres, que eren munyides cada matí per tal d'omplir la seva banyera i prendre's un bany hidratant. 

En els banys s'utilitzaven esponges naturals, les spongiae, i sabons també naturals com el struthium, el fang, la farina de faves o la pedra tosca, molts d'ells detergents abrasius que obligaven a utilitzar olis perfumats després de cada bany per tal d'hidratar la pell. 

A més, existien diferents tipus de tovalloles depenent de la seva utilitat: la sabana o tovallola de bany; la facial o tovallola per la cara; i la pedale o tovallola pels peus.



Laura Canadell
4t ESO