26 de febrer de 2014

LA VIDA QUOTIDIANA DELS ROMANS


Els romans es llevaven a l’alba i se n'anaven a dormir quan es feia fosc. Feien tres àpats: un petit esmorzar, un piscolabis i l’àpat més fort el que feien a mitja tarda (sopar).

Una de les èpoques diàries era el bany, a causa d’això es van construir termes grandioses.
Les dones romanes cuidaven molt l’aspecte físic i intentaven seguir les modes que s’imposaven com els vestits, els pentinats, el maquillatge,...

1. LA JORNADA DEL CIUTADÀ ROMÀ:

Les feines dels romans duraven de sol a sol ja que en aquell moment no gaudien de l’electricitat.

S’aixecava abans que es fes de dia, cap a dos quarts de cinc a l’estiu i a dos quarts de vuit a l’hivern. Es rentava, esmorzava i sortia de casa per anar a treballar.

Si era ric, rebia els clients molt dora a l’atri. Es dedicava als afers personals (visites, votacions als comicis, negocis, etc.) o públic.

Al migdia plegava de la feina fins l’endemà, llavors prenia un dinar lleuger, molt senzill. Cap a les dues de la tarda feia la migdiada.

Després de la migdiada, cada nou dies, es feia un bany de cos sencer: els ciutadans rics ho feien a casa i la resta dels ciutadans anaven als banys públics. Seguidament sortia a fer un tomb i allà a les quatre de la tarda s’asseia a la taula per prendre el sopar. Se n’anava a dormir.

2. EL MENJAR I EL MENÚ:

Els romans menjaven pocs aliments i no massa variats. Però, ben aviat, a causa de la riquesa generada per les conquestes, les taules es van omplir de plats exquisits. A partir del S.II aC els romans ja feien tres àpats al dia:

 El ientaculum: petit esmorzar després de llevar-se, menjaven pa, formatge, mel i fruites.

 El prandium: piscolabis que feien al migdia. Menjaven carn freda, ous o embotits, així com fruita i vi.

-  El sopar: àpat principal, durava de mitja tarda fins a la nit.

3. LA FEINA:

La feina va anar variant molt segons l’etapa històrica en què es vivia:

 La feina a la Roma primitiva: els romans dedicaven la seva jornada a la cria de bestiar i n’obtenien formatge, llana, pells. La indústria i el comerç estaven poc elaborats.

- La feina a l’època republicana: exercien diverses activitats com la política, sacerdoci, jurisprudència, comerç, artesania, agricultura. Els esclaus feien les feines més dures. Cada nou dies feien un dia de descans que aprofitaven per visitar els amics i parents.

4. ELS VESTITS:

S’usaven pells i llana al principi per fer els vestits dels romans. Quan els mercaders van arribar a Orient i a Egipte en van importar lli. Era una matèria que servia per fer la roba interior de les dones i els mocadors dels cavallers.


5. BARBA I CABELLS:

A mitjans del S.III aC els romans no s’afaitaven la barba ni es tallaven els cabells. Llavors es va imposar la moda d’afaitar-se cada dia. Un temps després es va tornar al costum de deixar-se créixer la barba, però sempre ben arreglada.

Va tornar la moda de la cara sense barba. Qui estava de dol es deixaven créixer la barba i els cabells. Els pentinats femenins eren molt variats. Les joves es recollien els cabells en un nus o en una trena. Les senyores casades preferien el pentinat més còmode. Utilitzaven postissos i tints per canviar el color dels cabells, el més comú era el ros.
                                      





6. EL CALÇAT:

Disposaven de diferents tipus de calçat: sola de cuir, sola de fusta, no coneixien els mitjons.
El calçat principal eren les espardenyes, les sandàlies, les avarques, els esclops, les sabates de carrer, botes militars. Les dones utilitzaven les mateixes sabates però de pell més suau.


En aquest Slide Share hi trobareu la informació més àmplia i més esquemàtica: 


Cèlia Macià 
1r Batx

24 de febrer de 2014

LES AMAZONES

Origen i localització

Les Amazones eren una antiga civilització de dones guerreres. Segons els autors clàssics, el seu regnat va durar 1.000 anys. Diu la mitologia que eren filles d'Ares (déu de la guerra) i la nimfa Harmonia. Es discuteix si podrien haver existit de veritat. Si voleu un document sobre el debat històric, cliqueu aquí.

Al principi vivien a l'Àsia Menor, entre el Mar Negre i el Mar Caspi. Més endavant, com que eren nòmades, es diu que van començar a instal·lar-se a les illes gregues Lesbos, Lemnos i Samotràcia.


Amazona preparant-se per la batalla, de Pierre-Eugène-Emile Héber

Batalles

Enemigues dels grecs, es van enfrontar a ells en nombroses batalles. Una d'aquestes és contra Heracles, qui en el novè dels seus 12 treballs havia de robar el cinturó màgic d'Hipòlita, reina de les Amazones. Per més informació sobre aquest enfrontament, cliqueu aquí o aquí. Un altre enfrontament és el de Teseu que, enamorat de la reina amazona Antíope, filla d'Hipòlita, la raptà. Com a venjança, les Amazones van envair Atenes.


"Amazonomàquia", relleu en un sarcòfag trobat a Tessalònica el 1836.

Política
Les amazones formaren un regne independent governat per una reina, i es diu que fundaren diverses ciutats, com Esmirna, Éfeso, Sinope i Mitilene. La seva població era exclusivament femenina. Quan arribava la primavera pujaven les muntanyes i visitaven els homes de la tribu veïna. Si de les unions naixien homes, els deixaven a la tribu, i si naixien nenes se'ls emportaven, i els ensenyaven a llaurar el camp, a caçar i a lluitar.


Amazonas saem a cavalo, de Johann Heinrich Wilhelm Tischbein (1788)

Origen del nom

El nom d'aquesta tribu prové del fet que quan les nenes eren petites se'ls tallava el pit dret per tal que puguessin manejar millor l'arc. Amazona significa literalment "dona sense pit". A més, el nom del riu Amazones té un origen relacionat amb aquestes dones: quan els europeus van arribar per primera vegada a la seva devesa van trobar-hi una tribu femenina, que els va recordar a les amazones gregues i van decidir posar-li aquest nom.

Representacions artístiques Les amazones són representades artísticament com a dones guerreres amb armadures de ferro i un escut en forma de mitja lluna ("pelta").


"Wounded amazon", de Franz von Stuck


A l'animació japonesa també han estat representades: molta gent coneix la sèrie One Piece (Eiichiro Oda), on el protagonista Monkey D. Luffy arriba a Amazon Lily, una illa de dones guerreres, i la seva reina, Boa Hancock, se n'enamora. Com a curiositat, aquesta dona té el poder de petrificiar els homes fent la forma d'un cor amb les mans i llançant una mena de "raig", característica que recorda la Medusa de la mitologia.

Dones d'Amazon Lily
Boa Hancock, reina d'Amazon Lily



Pregunta: si les dones es tallaven el pit dret, per què creieu que a les representacions esl tenen tots dos intactes?

Alba Masnou 
1r Batx

20 de febrer de 2014

FĔBRŬĀRĬUS

Februus va ser un déu romà en honor al qual se celebraven les februa, unes festes en les quals es purificava la ciutat i s'aplacaven les ànimes dels morts amb sacrificis i ofrenes.
Més tard, va ser anomenat Dis Pater, el déu dels morts (altrament dit Hades o Plutó). 
Tant el nom del déu, com el del mes de febrer, deriven del de les festes



Berta Pou 
Eudald Rojas
4t ESO - Sec Can Record

18 de febrer de 2014

HÈRCULES, LA PEL·LÍCULA

Títol: Hèrcules: L'Origen de la Llegenda
Títol original: Hercules: The Legend Begins
Any: 2014
Duració: 99 minuts 
Pressupost: 70.000.000 €
País: Estats Units 
Gènere: Acció i aventura
Estudi: Millennium Films, De APlaneta
Data d'estrena: 24 Gener 2014

SINÒPSI
Grècia, any 1200 AC. Víctima de la luxúria de Zeus, la reina Alcmena té un fill anomenat Hèrcules la missió del qual és acabar amb la tirania del rei i restablir l'ordre. Hèrcules, que ignora el seu origen diví, s'enamora d'una princesa cretense que s'acaba de prometre amb el seu germà. Però, quan s'assabenta de quim és el seu destí, ha de triar entre fugir amb la seva estimada o convertir-se en un heroi. Les seves gestes el portaran a conèixer exòtics països i a lluitar amb éssers fantàstics.

                   

QUI ERA HÈRCULES?

Hèrcules o també conegut com a Heràcles va ser fruit de la infidelitat de Zeus a Hera amb la reina Alcmena. El rei ho va descobrir un dia quan Hera va posar tres serps a l'habitació d' Hèrcules on ell amb el seu germà humà estaven dormint. Hèrcules no va dubtar ni un moment en agafar-les i estrangular-les.  

Hera encara li guardava rancúria a Hèrcules i li va provocar un atac de follia que va fer que matés a tota la seva família. Quan aquest va poder recuperar el seny, va anar a l'oracle de Delfos per veure com compensar el que havia fet. 

ELS 12 TREBALLS D'HÈRCULES

I. El lleó de Nèmea 

Hèrcules va escanyar amb els seus braços el terrible lleó de Nèmea. Aquest era invulnerable a qualsevol arma.

II. La Hidra de Lerna 

La Hidra era un monstre horrorós que tenia molts caps i Hèrcules va acabar amb ella tallant-li tots els caps.

III. El Senglar d'Erimant

Hèrcules va caçar un senglar dels boscos d'Erimant i li va portar a Euristeu.

IV. La cerva de Cerínia

Euristeu li va manar a Hèrcules que li portés aquesta cerva que tenia peünyes de bronze i banyer d'or. La va aconseguir capturar i li va portar.

V. Les aus del llac Estimfal

Euristeu va ordenar a Hèrcules que fes fora del llac Estimfal unes aus que atacaven als homes i bestiar. Hèrcules va fer sonar uns címbals de bronze, aquestes aus van aixecar el vol i Hèrcules les va caçar amb el seu arc.

VI. Els estables d'Augias 

Els dominis d'Augias estaven coberts d'excrements de vaques i Hèrcules els va haver de netejar. Ho va fer desviant dos rius perquè les seves aigües s'ho emportés tot. 

VII. El toro de Creta

Minotaure corria per tot arreu de l'illa de Creta, devastant-ho tot. Hèrcules va solucionar el problema portant-lo a Micenes. 

VIII. Les eugues de Diòmedes

El rei traci tenia quatre eugues que menjaven carn humana, Hèrcules les va tornar manses fent que devoressin al seu propi amo. Després les va portar a Micenes i les va donar a Hera.

IX. EL cinturó d'Hipòlita

Per regalar-lo a la seva filla, Euristeu va demanar a Hèracles el cinturó d'Hipòlita, reina de les amazones. Les amazones eren un poble de dones guerreres que vivien a les costes del mar Negre. Hèracles va matar Hipòlita i li va prendre el cinturó.
Hèrcules/ Hèracles
X. Els bous de Gerió

Hèracles es dirigí a l'extrem occident a robar els bous de Geríon, monstre de tres caps que tenia immensos ramats a una illa prop de l'Hades. Hèracles travessà l'Ocèa i, després de matar Geríon i passar l'estret de Gibraltar, va conduir els ramats per les costes del Mediterrani fins dur-los a Euristeu.

XI. El ca Cèrber

Euristeu demana a Hèracles Cèrber un terrible gos que tenia tres caps i que vigilava la porta dels inferns. Guiat per Hermes, va arribar al món dels morts, on regnava Hades. Aquest li va donar permís per endur-se el guardià de l'entrada i Hèracles va aconseguir lligar el gos i portar-lo davant Euristeu. Tot seguit el va tornar als inferns.

XII. Les pomes d'or del jardí de les Hespèrides 

L'última exigència d'Euristeu van les pomes d'or que creixien en un jardí de custodiat per les nimfes Hespèrides i per un monstre de cent caps. En el camí va alliberar Prometeu matant l'àguila que li menjava eternament el fetge. Quan va arribar al jardí de les Hespèrides, seguint els consells que Prometeu li va donar com a agraïment, va anar a trobar Atlas, el tità que sostenia el món sobre les seves espatlles, i li va proposar rellevar-lo un moment de la seva feixuga tasca a canvi de les pomes. Atlas les va aconseguir, però, un cop alliberat de la càrrega, no volia tornar al seu lloc anterior. Així és que Hèracles va simular que acceptava el canvi, demanant-li tanmateix que li permetés posar-se un coixí sobre les espatlles per fer-ho més còmodament. En el moment que Atlas li va agafar de nou el món perquè pogués col·locar-se bé el coixí, Hèracles va aprofitar-ho per esmunyir-se i agafar les pomes, deixant el tità un altre cop sota el pes del món.

Per més informació d'Hèrcules aneu al següent enllaç.

Ioana Sofrea
4t ESO

17 de febrer de 2014

ELS ENCATERIS DE HARRY POTTER EN LLATÍ

Molts de nosaltres hem llegit els llibres de las saga de Harry Potter o bé hem vist les seves pel·lícules. Harry Potter és conegut com el jove màgic orfe que el seu principal objectiu és matar a Lord Voldemort. Harry Potter, els seus amics i els seus enemics fan servir la màgia, concretament els encanteris, per qualsevol cosa, com per exemple: per defensar-se, per atacar, per transportar-se inclús per arreglar les ulleres. Molts d’aquest encanteris són paraules llatines o la derivació. Aquí us en deixo uns quants.
Ron Weasly, Harry Potter i Hermione Granger
ELS ENCANTERIS


Accio: En llatí significa "convocar". S’utilitza per atraure coses cap a tu. En Harry l’utilitza a Harry Potter i el calze de foc en la primera prova del torneig del tres bruixots per atraure la seva escombra.


Aguamenti: D'"aigua" (aquam) més menti "menta". Omple un recipient d’aigua. Apareix a Harry Potter i el misteri del Príncep quan en Harry el fa servir per omplir el recipient on el collaret fals de Salazar Slytherin.

Ascendio: Del llatí ascendo, "pujar". Serveix per pujar a gran velocitat. En Harry l'utilitza per no ofegar-se en el llac negre en acabar la segona prova del Torneig dels Tres Mags a Harry Potter i el calze de foc

Crucio:  En llatí significa "torturar". És un dels 3 maleficis imperdonables i provoca la tortura de la víctima. Apareix a Harry Potter i el calze de foc, a la classe de Defensa contra les Forces del Mal, quan l'Alastor (ull-foll) l'aplica a una aranya davant dels seus alumnes.


Ennervate: Del llatí enervare que vol dir "debilitar". Provoca l’efecte contrari  a la víctima, la reanima. S'utilitza per desfer a la víctima del malefici Imperio. Albus Dumbeldore l'utilitza amb Victor Krum a Harry Potter i el calze de foc.

Expecto Patronum: Traduït literalment del llatí vol dir "espero un guardià". Serveix per invocar un ésser en forma animal que protegeix contra l'atac de determinades criatures màgiques malignes. Normalment, s’utilitza com a escut contra els Dementors. Surt per primer cop a Harry Potter i el pres d'Azkaban, quan el professor Lloping li ensenya a en Harry. 

Expeliarmus o Expulsierbus: Del llatí expellere i significa "expulsar una arma". Aquest encanteri s'utilitza per des-armar un oponent. S'utilitza a totes les pel·lícules, ja que es un encanteri bàsic en els duels.

Imperio: De llatí imperio, en català "manar". Serveix per tenir sota el teu control a una persona. És un altre dels 3 maleficis imperdonables. També surt Harry Potter i el calze de foca la classe de Defensa contra les Forces del Mal, quan l'Alastor (ull-foll) l'aplica a una aranya davant dels seus alumnes, igual que Crucio.

Lumos: Del llatí lumen, "llum". Serveix per fer llum amb la punta de la vareta com si fos una llanterna. En Harry l'utilitza a Harry Potter i el pres d'Azkaban per veure el mapa d'amagatotis quan ronda per la nit pel castell (Hogwarts).

Obliviate: Del llatí oblivio, "oblidar". Borra la memòria de la víctima. L'Hermione l'utilitza per borrar la memòria del seus pares, perquè ella no formi part de les seves vides, així els protegeix dels cavallers de la mort, a Harry Potter i les relíquies de la mort I.

Petrificus Totalus: Derivació del llatí que significa "petrificar totalment". Immobilitza completament a la víctima durant un període de temps determinat. Apareix a totes les pel·lícules menys a Harry Potter i el pres d'Azkaban.

Reducio: Del llatí reducere, "reduir". Encongeix la mida d’un objecte o ser.Usat per l'Exèrcit de Dumbledore al Departament dels Misteris.

Reparo: En llatí significa "reparar". Arregla l’objecte desitjat.Usat per reparar un vidre que trenca Ron Weasley a Harry Potter i el calze de foc.

Rictusempra: Del llatí rideo, "riure" i semper "sempre". Provoca riures incontrolables a al víctima. L'utilitza Harry a Harry Potter i la cambra secreta quan estan competint Draco i Harry al grup de duel.

Sectumsempra: Del llatí sectio "tallar" i semper "sempre". Causa talls profunds a la víctima. Usat per Harry Potter contra Draco Malfoy

Obitus per subitum: Prové del llatí obitus, "mort" per subitum "sobtada". És l'últim melifici imperdonable. Voldemort l'utilitza per matar a en Cedric Digori al cementiri. Això succeeix a Harry Potter i el calze de foc. 

Míriam El Mouhadab Carbonell
4t ESO

13 de febrer de 2014

LES CLASSES SOCIALS A L'ÈPOCA IMPERIAL

Les classes socials van anar variant des d’August fins a la caiguda de l’imperi.
Es poden distribuir així els habitants de l’imperi:

 

 Els ciutadans:

August va crear un sistema d’ordes basats en la riquesa:

-      - Orde senatorial que el formava el patriciat i la noblesa plebea. Els privilegis de què gaudien eren sobretot honorífics: tenien el dret nat de senadors, que es transmetia de pares a fills i exercien les antigues magistratures.

§  Patricis: constituïen la més rància aristocràcia romana, un grup de famílies dotades d’un prestigi i d’uns privilegis hereditaris.

§  Noblesa: els nobles estan formats per patricis i plebeus rics, la riquesa de la qual està basada en la propietat de terres, ja que tenien restringida per llei l’activitat mercantil. Els nobles van anar esdevenint una classe cada vegada més tancada fins a la fi de la república.

-       - Orde eqüestre que el formava la classe dels cavallers. Es dedicaven al comerç i ocupaven les càrrecs de nova creació (consellers, prefectes).

§  Cavallers

-      -  La plebs que la formaven totes les persones lliures que no pertanyien ni a l’orde senatorial ni a l’orde eqüestre. La plebs urbana en general no treballava sinó que vivia dels repartiments gratuïts de queviures que els emperadors feien a càrrec de les seves propietats.

§  Lliberts: eren els esclaus pertanyents als ciutadans romans que havien estat alliberats. Tenien alguns dels drets limitats, però si naixien fills dels lliberts en llibertat ¡, ja eren ciutadans de ple dret. Els lliberts tenien reconeguts els drets privats dels ciutadans però els mancaven de drets públics com el dret de presentar-se a les eleccions per a les magistratures.

§  Els ingenui (lliures de naixement)

-       - Els colons que va sorgir en els darrers temps de l’imperi. Eren homes lliures que conservaven tots els drets, però estaven subjectes al gran propietari, com si fossin serfs. La condició de colon era hereditària.

   Els esclaus:

Era una classe social en que eren moltíssima gent, rebien un tracte més humà que en èpoques anteriors a causa de la protecció de l’Estat, fins i tot s’havien vist casos en que si l’amo maltractava a l’esclau era castigat.

Els esclaus es compraven en mercats que hi havia a tot l’Imperi. Els romans feien servir uns mitjans per abastir-se d’esclaus com ara:

                -   La reproducció de la mateixa població esclava, és a dir que els fills dels esclaus naixien i creixien esclaus.

                -   Els infants abandonats eren recollits sovint per ser criats com esclaus.

La possessió d’esclaus variava molt segons el nivell econòmic: podia anar des d’un sol esclau en una família pobra fins als centenars o milers posseïts pels propietaris més rics.

En la societat romana els esclaus feien  tot tipus de feines, des de les més qualificades com de metge, preceptor, administrador, gladiador, enginyer, arquitecte, fins a les que eren menys ben considerades com miner, llaurador, peó d’obra. Lògicament la preparació i el preu dels esclaus variava molt i també les condicions de vida dels uns i dels altres també.

Un esclau treballava durant pràcticament tota la seva vida, des de que era un infant, on feia les feines més senzilles, fins a la vellesa. 

Aquí teniu una pàgina web  i un slide share on trobareu la informació una mica més extensa: 




Cèlia Macià
1r Batx

12 de febrer de 2014

EL VESTIT DELS ROMANS

A Roma, els vestits masculins i femenins eren semblants.


Indumentària femenina

La dona primer de tot es posava la túnica, la qual estava formada per dues peces de llana (una per passar-hi el cap i dos per als braços) i lligada a la cintura amb un cinturó. La túnica solia arribar fins als talons. Per fer un sostenidor, s'estrenyia el pit sobre la túnica amb una mena de cordó.

Sobre la túnica es posava la stola, que era igual a la toga dels homes. Es portava un cop després casada. Era un vestit llarg fins als peus, solia ser més luxós i sovint era de colors variats. La stola se cenyia sota el pit o a la cintura.

Quan es sortia de casa, sobre la stola la dona es posava palla (mantell que cobria les espatlles i arribava fins a la cintura). 

Pel que fa a la roba interior, les dones solies aixecar-se els pits amb una asia pectoralis.


Escultura silueta femenina d'època imperial.
S'aprecia molt bé la túnica, a sota, i la stola a sobre,
just per sota el pit.

El pentinat
Les dones es pentinaven amb clenxa i es recollien els cabells en un monyo. A l'Alt Imperi va canviar la manera de pentinar-se: es va conservar el monyo però es van deixar al front un floc de cabells fent un rivet; més tard les dones es van posar al cap una enorme estructura de rínxols sostinguts amb agulletes o amb una diadema. 

Per fer els pentinats les dones necessitaven l'ajuda d'una serventa ornatrix, que les pentinava, les depilava i les vestia. La serventa era maltractada si el resultat final no li agradava a la mestressa.
Escultura del segle I dC.
Pentinat característic de l'època flàvia.
Les sabates

Calçaven especialment el sandalium, una mena de sabatilla sense taló. A casa portaven soccus, que els cobria tot el peu. 


Les joies 

Portaven moltes joies, imitant les dones etrusques. Els agradaven les pedres precioses i, sobretot, les perles. També portaven diademes, arracades, collarets, penjolls i braçalets, als braços i a les cames.



Cosmètics i ungüents:

Dones de totes les classes consumien cosmètics per a les galtes, les celles i el contorn d'ulls. Es guardaven en petits flascons, eren productes d'importació i costaven molt cars al tresor públic.



El vestit masculí 
La primera peça de roba que es posava l'home era la túnica. Era igual que la de la dona però una mica més estreta i curta, ja que només arribava fins a mitja cama. Quan era a casa o per treballar al camp, l'home només portava una túnica sobre un subligaculum (una mena de calçotets). 

Hi havia dos tipus de especials de túnica: 
  • La túnica lati clavo, que tenia dues tires de porpra verticals, amples per als senadors i estretes per als cavallers. 
  • La túnica palmata, brodada, només per a ocasions excepcionals. 
Hi havia diferents tipus de toga: 
  • la toga praetexta: tenia una tira de porpra cosida i la portaven els nens fins a l'edat de setze anys i els magistrats amb motiu de cerimònies oficials. 

  • La toga picta o palmata: era una toga de porpra brodada amb or per al general vencedor que havia obtingut els honors del triomf.
Escultura romana d'un magistrat
amb toga.

El calçat 

Duien generalment unes botes blanques, els calcei. Els senadors d'alta magistratura portaven calcei patricii, de cuir vermell, mentre que els senadors de menys rang portaven els calcei sanatorii, de cuir negre. Els homes també podien portar soleae (sandàlies) o crepidae, semblants a les sandàlies actuals. 



El pentinat


Duien els cabells curts; els més elegants es feien fer rínxols pel barber, que també els retallava la barba, els podia tenyir els cabells i depilar-los les cames. 

Els esclaus afranquits duien el pileus, una gorra cònica de feltre, que simbolitzava el seu nou estatus de persona lliure, i per viatjar els homes solien cobrir-se el cap amb el cuculus, una mena de caputxa molt gran.




Lioba Sallés

4t ESO

11 de febrer de 2014

L'OLIMP I

El Mont Olimp és la muntanya més alta de Grècia, amb una alçada de 2.919 m. al pic anomenat Mítikas. El massís de l'Olimp marca el límit entre la plana de Macedònia, al nord, i la Tessàlia al sud. En la mitologia grega, al cim d'aquesta muntanya hi havia la llar dels dotze déus olimpics, els més importants del panteó grec. 

L'Olimp era una ciutat amb portes construïda per Hefest i habitada per Zeus i altres déus, i tenia una sala on es reunien no sols els deus de l'Olimp sinó també els que vivien a la terra i a la mar; la ciutat era a la cimera del Mont Olimp, a Tessàlia, sempre coberta de núvols. La ciutat sobresortia per damunt dels núvols. Les portes de la ciutat eren considerades les portes del cel. En una època més tardana, Olimp va passar a denominar una regió elevada de l'Èter des de la qual els déus dominaven la Terra. En aquest món sagrat hi residien els déus i deesses olímpics: Zeus, Hera, Hefest, Atena, Apol·lo, Àrtemis, Ares, Afrodita, Hèstia, Hermes, Demèter, Posidó, Hades. (Hades realment vivia el regne dels morts tot i que constava que havia de ser a l'olimp per la importància i el poder, juntament amb Persèfone, essent ell el rei).

Zeus és el déu suprem de l'Olimp. Fill de Cronos (Saturn en la mitologia romana) i ReaVa lluitar contra el seu pare amb el suport de la resta de déus i en derrotar-lo va ocupar el seu tron a l'Olimp. Els seus atributs són el llamp, l'àliga, el toro, i el roure. Se'l sol representar o bé dempeus amb el llamp a la mà dreta alçada, o bé assegut en posat majestàtic.
Hera: en la mitologia gregaHera era una deessa de l'Olimp, segona esposa de Zeus i mare amb aquest d'Hebe, Eris, Hefest, Ares i Ilitia. Era la deessa del matrimoni. Es caracteritza per la fúria i l'ànsia de venjança causades per les constants infidelitats del seu marit. Li està consagrat el paó, perquè en les seves plomes porta els cent ulls d'Argos, fidel servidor de la deessa. Els ulls del paó, tanmateix, també representaven els ulls que havia de tenir Hera per vigilar que el seu marit Zeus no li fos infidel.





Hefest: En la mitologia gregaHefest és fill de Zeus i d'Hera. És el déu equivalent al Vulcà la mitologia romana. Hefest és representat com un home lleig, suat, amb la barba nuada, el pit descobert, sempre treballant en la farga. Zeus el va nomenar 'déu del foc i de la tekne', la tecnologia.


Atena: En la mitologia grega, Atena  és la deessa de la saviesa i de l'artesania, com ara el teixit i la ceràmica. També és deessa de la guerra, però de la seva vessant estratègica, ja que el déu de la lluita i la sang és Ares. Era també deessa protectora de la ciutat d'Atenes i de moltes altres. És una de les sis deesses principals del Panteó grec i era anomenada Minerva pels romans.



Apol·lo: és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i posteriorment en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios. És fill de Zeus i Leto, i el germà bessó d'Àrtemis (la deessa de la cacera).

Àrtemis: En la mitologia gregaÀrtemis era la deessa de la caça i el regne animal. En identificar-se amb Hècate ho és també de la Lluna. Filla del déu Zeus i de Latona i germana bessona d'Apol·lo. Deessa de la castedat, restà verge i eternament jove. Era cruel i se li atribuïen les morts sobtades. Se la representa amb túnica llarga i cabellera solta; o amb túnica curta, arc i sagetes i amb un cérvol o uns gossos




Ares: en la mitologia grega, Ares és el déu de la guerra. Fill de Zeus i de Hera. Els romans el van identificar amb Mart. El seu origen no és hel·lè sinó que prové de la salvatge regió de Tràcia. Els grecs ja tenien altres déus guerrers, com Atena, però Ares és diferent. Ares és temperamental, brutal i sanguinari. Per això els grecs, que veneraven l'equilibri i la intel·ligència, mai no li van donar massa importància. En tots els combats que lliura amb Atena, o fins i tot amb mortals amb Hercules o Diomedes, sempre en surt derrotat. Això mostra com els grecs preferien una combinació de força i intel·ligència a la força bruta d'Ares.



Afrodita: en la mitologia grega, Afrodita era la deessa de l'amor, la bellesa i el matrimoni. En la mitologiaromana l'anomenaren Venus. És probable que el seu origen no sigui grec sinó oriental, de Xipre o de les costesfenícies. Ericina fou un sobrenom d'Afrodita, venerada en un santuari del mont Èrix, a Sicília. Quan Cronos va tallar els genitals a Urà gotes de sang caigueren al mar i de les ones fecundades en nasqué la deessa. El vent Zèfir la va portar fins a Xipre, on les Hores la van cuidar. Això la converteix en una divinitat molt antiga, però com que sempre apareix jove, versions posteriors la van fer filla de Zeus i de Dione.

Hèstia: era la deessa de la llar en la mitologia grega; en la mitologia romana fou anomenada Vesta. Era la filla gran dels titans Cronos i Rea, i per tant, va ser la primera a ser devorada pel seu pare Cronos. Tot i ser desitjada per altres déus com Posidó o Apol·lo, Hèstia va jurar el seu vot de castedat per Zeus. Segons la tradició grega, Hèstia va ser la inventora de la construcció de cases i la protectora dels sentiments més íntims i profunds, i a més a més d'ella depenia que hi hagués harmonia tant en el matrimoni, com en les cases i les ciutats. Al cap dels anys va acabar portant l'harmonia arreu de l'univers.


Hermes: En la mitologia gregaHermes era el missatger dels Déus Olímpics, de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia dels lladres i dels mentiders. Era fill de Zeus i de la plèiade Maia i pare d'Eudor. A la mitologia romana s'anomenava Mercuri



Demèter: En la mitologia gregaDemèter o Demetra és la deessa de l'agricultura, substància pura de la terra verda i jove, vivificadora del cicle de la vida i la mort, i protectora del matrimoni i la llei sagrada. Se la venera com la portadora de les estacions en un himne homèric.



Posidó: En la mitologia gregaPosidó era el déu dels oceans. Malgrat ser el rei dels mars mai es traslladava en vaixell, solia moure's amb una quàdriga impulsada per dofins. Té el seu equivalent en la mitologia romana en el déu Neptú. Els seus atributs són el cavall i el tridentEstava casat amb Amfitrite. La història d'amor entre Posidó i Amfitrite va començar quan Posidó va veure a la Nereida Amfitrite ballar a l'illa de Naxos. Posidó es va enamorar d'ella i li va demanar matrimoni però aquesta li va respondre que no. Amfitrite es va amagar a la Serralada de l'Atles però un dofí la va trobar i la va convèncer perquè es casés amb Posidó. Posidó, agraït, va crear la constel·lació del Dofí.

Hades: En la mitologia gregaHades era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani Era fill de Cronos i Rea, i germà de ZeusPosidó, Hera, Hèstia i Demèter. Com els seus germans, va ser devorat pel seu pare just després d'haver nascut, però va ser alliberat per Zeus. Durant la guerra contra els titans, Hades va lluitar al costat dels seus germans i els cíclops el van armar amb un casc fet per Hefest que el feia invisible quan se’l posava. En acabar la guerra, els tres germans es van repartir la sobirania del món en un sorteig i a Hades li va correspondre el govern del món subterrani.






Genís González
4t ESO