30 de març de 2012

LUCRÈCIA


Lucrècia és una figura llegendària en la tradició romana.


La violació de Lucrècia, segons Tizià

Tarquini, fill del rei de Roma Tarquini el Superb, que va regnar del 535 al 510 aC, va intentar seduir Lucrècia, i com que no ho aconseguia, al final la va violar. Lucrècia, després d'això, va reunir a la seva família i la va informar del què havia passat. Acte seguit es va suïcidar.

Luci Juni Brut, un parent de Lucrècia, va mostrar el cos al poble i el va incitar a revolucionar-se. Ho van acabar fent, obligant així a renunciar i a fer fugir la dinastia dels Tarquins cap a Etrúria. A partir d'aleshores, la monarquia que regnava a Roma va ser substituïda per una República Romana.

El cos de Lucrècia morta

William Shakespeare va fer una poema en dues parts que formen un total de 1036 versos. Aquí teniu l’enllaç on el podeu llegir. 

També se’n va fer una adaptació al teatre basant-se en el mite de la violació i amb el poema de Shakespeare, anomenada “La violación de Lucrecia”, estrenada aquest passat 2011. Aquí us deixo el tràiler:






Cèlia C. Asensio
1r Batx 


29 de març de 2012

EL CÀSTIG DE SÍSIF

Quan parlem de Sísif ens referim a la mitologia grega. Va ser el fundador i rei d'Efira, com s'anomenava antigament Corint. Fill d'Èol i d'Enàrete i marit de Mèrope.




Mapa de Grècia



Però la seva història comença quan veu de prop el rapte de la princesa Egina. Va guardar el secret fins que va veure que li podia treure profit, que va ser quan el Déu dels rius Asop, pare de la jove desapareguda, va passar per les seves terres en la seva recerca. Sísif li va dir que establís una font d'aigua cristallina al seu regne, i després li va dir el que sabia sobre la seva filla: havia estat Zeus qui l'havia raptat.




Sísif
Zeus, indignat per la delatació de Sísif va cridar Tànatos, la mort, per tal que llencés a l'infern. Però Sísif va enganyar el déu de la Mort, i sense que ell se n'adonés el va tancar en un calabós. Durant molt de temps ningú va morir. Com era necessari que el món retornés al seu ordre natural, Tànatos va demanar ajuda al seu germà Hades


Però va ser Ares qui va obligar Sísif A alliberar Tànatos. Sísif seria la primera víctima de la mort, així que es va a resignar a seguir Tànatos a l'infern, però abans va voler acomiadar-se de la seva dona. Va demanar-li que no l'enterrés ni que li fes cap tipus de funeral i ella va obeir.



Tànatos
Contradictòriament, des del centre de la Terra, Sísif es queixava de no haver estat sepultat i de que la seva esposa ingrata no l'hagués obeït. Tot era una estratègia perquè Hades es compadís d'ell i li permetés tornar al món dels vius per un període curt de temps. Així que l'astut Sísif va aprofitar per anar-se'n el més lluny possible per a no tornar mai més a les ombres infernals.



infern

Però després de molts anys, quan ja era vell i no tenia més forces per enganyar a la Mort, va ser novament arrossegat als subterranis del món. Hades no havia oblidat la fuga de Sísif i quan el va rebre per segona vegada va prendre totes les precaucions per mantenir-lo en el seu domini.


La seva feina, o més ben dit càstig, seria empènyer muntanya amunt una pedra gegant que, quan arribava al cim, se li escapava de les mans i queia per l'altre costat de la muntanya. Fet que s'aniria repetint de la mateixa manera, perpètuament.




 




Creieu que el càstig de Sísif va ser el més adequat? S'ho mereixia?

Susanna van Roessel
4t ESO 

28 de març de 2012

SER "FASHION" A L'ANTIGA ROMA

Avui en dia tots ens cuidem i ens preucupem amb l'aparenca externa i ens influenciem d'alguna manera amb la moda, tots intentem ser "fashion". Donç en a l'època romana també se seguia una moda i es tenia un prototip de personatge "fashion".




Perquè les dones puguin arreglar-se, cuidar-se , pentinar-se i cuidar el seu aspecte en general hi havia persones encarregades d'això, com una espècie de perruqueres o esteticiens d'avui en dia. En aquells temps es feien perruques amb cabells reals, importats d'esclaves de menys importància. Ser ros o rossa era una novetat molt buscada entre la societat i es posaven pols d'or al cabell per que fossin rosses.


L'Ornatrix La funció d'una ornatrix era dutxar, arreglar, pentinar, treure les canes més visibles i assessorar sobre la imatge en general a una matrona Romana més fàcilment. També es confeccionen recollits, element fonamental per diferenciar-se d'una prostituta.

Els assessors d'imatge, els ornatrix, també ajudaven a l'hora de arreglar la imatge facial d'una dona, res millor que blanquejar la cara amb pols de guix per semblar més blanca, esbandir-se la boca amb vinagre per tenir les dents més blanques o ressaltar-se els ulls amb carbó per tenir una mirada més seductora.




Per part dels homes, encara no havien arribat al punt de metrosexuals, i tenien gairebé tots el mateix aspecte. Fins al segle II se solien tallar els cabells, i deixar-se'ls cap endavant i no es deixaven cap pèl a la barba.

Però la moda va canviar quan l'emperador Adrià, per culpa d'un problema dermatològic que li va afectar la cara deixant-li unes cicatrius, va haver de deixar-se barba i a partir de llavors els altres homes van començar a deixar-se barba també.




Yasmina Ketami
1r Batx

26 de març de 2012

MITÓPOLIS

Avui parlarem d'una web especial, Mitópolis (cliqueu la paraula per anar al web).

Es tracta d'una web interactiva online que té molt a veure amb la nostra matèria, aquesta n'és la portada:


En aquesta pàgina, depenent dels personatges que cliqueu, podeu anar a Mites grecs, monstres i criatures llegendàries, déus, personatges... entre d'altres. Anem a obrir, per exemple, Criatures llegendàries (clicant a Pegàs). Se'ns obre un menú bastant complet:



Els cartells ens ofereixen anar a la mitópolis sud (on trobarem informació de Muses, Titans o altres déus) o d'anar als jocs, on trobarem un variat menú de jocs relacionats amb les clàssiques.


D'aquests jocs, jo us aconsellaria el de les ales d'Ícar o el del Velló d'Or (que va de preguntes).Apa, ja tenim entreteniment per les vacances, i a sobre aprenent coses!!

Anahí Domínguez

2n batx

23 de març de 2012

LES SIRENES I UNA DE LES SEVES LLEGENDES


Les sirenes (en l'antic grec vol dir "encadenat") són, actualment, éssers fantàstics i mitològics originaris de l'antiga Grècia. Als nostres dies, les sirenes són utilitzades a la literatura occidental d'històries fantàstiques.


Per introduir-nos més en el tema, seguidament hi ha un vídeo que va emetre TV3 el dimecres passat. Tracta dels múltiples pescadors situats a l'Estret de Torres, i el seu interès cap a les sirenes és causat pels seus costums i les raons que els empenyen a conservar els seus rituals de cacera.


Encara que en la seva forma original eren genis marins de dona i au, posteriorment la representació més comú les descriu com a noies precioses amb cua de peix. A causa d'això, la majoria de llengües no llatines diferencien la sirena clàssica de la sirena amb cua de peix.
















Imatge de la sirena occidental Estàtua funerària de sirena, 370 a. C.


Però la mitologia grega marca l'origen d'aquest ésser mitològic. Les sirenes eren criatures confoses degut a l'antic i ric transfons del seu orígen, probablament lligat al món dels morts. Segons el que les llegendes expliques, es tractava d' éssers amb cos d'ocell i rostre o pit de dona. Vivien a una illa del Mar Mediterrània, davant de l'illa de Sorrento (costa de la Itàlia meridional). El seu punt característic era la veu musical que posseïen, realment atractiva i hipnòtica.
El primer testimoni escrit que es té d'elles és la seva menció a l' Odissea d'Homer.


ULISSES I LES SIRENES

Ulisses va passar per davant de l'illa de les sirenes. Ell anava amb tota la seva tripulació i estava advertit sobre el que podria passar si els seus mariners escoltessin els seus magnífics cants. Els vaixells que havien passat anteriorment per aquella illa havien naufragat, ja que els mariners havia sigut tirats a l'aigua per l'encant de les sirenes.


Ulisses i les sirenes, John William Waterhouse





Ulisses, convençut amb el que ell feia, va tapar amb cera les orelles de tots els seus tripulants. Ell, en canvi, va poder-ho escoltar i veure-ho tot, però va ser fiel quan va atravessar la zona de perill. Així, va ser com Ulisses i la seva tripulació va aconseguir ser el primer vaixell que atravessés l'illa de les sirenes.
Això, va passar quan Ulisses, de tornada de la guerra de Troia cap a Ítaca.




PIRATES DEL CARIB 4: Escena en que es veu la intenció de les sirenes de captivar els mariners.






Laia Fernández
4t B

LA PRESÓ TILLIANUM

És una presó que es localitza a sota de l'església de San Giuseppe dei Falegname, a Roma. Està al costat del fòrum.


Entrada a la presó

Tenia accés a la Cloaca Màxima, ja que estava construïda a sobre. Era un lloc on es tancaven enemics de l'Estat. Conta amb dues càmeres: la inferior s'anomena Tuliano i que hauria funcionat com a cisterna; la superior, que va ser construïda posteriorment, tenia forma d'un quadrilàter irregular.


Per dintre

La inferior tenia forma circular i estava construïda amb fang i part d'ella estava excavada en la roca. La càmera superior va ser construïda al 21 d.C. Avui en dia les dues càmeres estan comunicades per una escala, però antigament només les comunicava un forat per on tiraven els presoners, on aquests esperaven morir de gana o a ser estrangulats.


El forat per on es tiraven als presoners

Només s'hi tancaven comandants estrangers derrotats que es convertien en el centre de l'atenció en els desfilades triomfals romans. Normalment es mantenien tancats fins que es feia la desfilada. Després eren estrangulats en públic, si no és que havien mort per les males condicions de la presó.

Aina Gràcia
2n Batx

22 de març de 2012

FRIXO I HELE

Us heu preguntat mai quin és l'origen del velló d'or que van buscar els argonautes? Aquest mite potser un donarà unes pistes per descobrir-ho.



Frixo i Hele eren els fills de Atamant i Néfele. La família va viure feliç fins que Atamant va enamorar-se d'Ino, la filla de Cadme de Tebes. Amb decisió, va decidir abandonar a Nèfele, la seva esposa, per anar-se'n a viure amb Ino, amb qui va tenir dos fills.





 Atamant pres de la fúria, Arcangelo Migliarini

Malgrat tot, Ino va ser molt cruel amb Frixo i Hele, que havien anat a viure amb el seu pare.
I el cert és que Ino odiava els fills de Nèfele, així que va decidir idear un pla per desfer-se'n: Va convèncer les dones del poble perquè coguessin el gra que havia de ser sembrat, així que quan el van sembrar els pagesos, no va créixer.

Preocupats per no tenir aliment, Atamant va ordenar a uns homes anar a veure l'oracle perquè els expliqués què havien de fer. De camí de tornada, Ino va anar a veure a aquests homes i els va subornar perquè li expliquessin a Atamant que el que volien els déus era la mort de Frixo, el fill de Nèfele.


Amb tot el dolor del món, Atamant va haver de seguir els presumptes desitjos dels déus, així que ho va preparar tot pel sacrifici de Frixo i de la seva germana Hele.


Quan va arribar el dia, Hele i Frixo van ser conduïts a l'altar on els sacrificarien. Nèfele, malgrat tot, volia protegir els seus fills així que uns segons abans que matessin  Frixo, va enviar un xai daurat que li havia regalat el déu Hermes.


Els dos germans hi van pujar i el xai va sortir volant.
Tot semblava anar bé, però Hele va cometre l'error de mirar avall mentre volaven. Per culpa de l'altura, es va marejar i va caure al mar. Aquell mar va passar-se a dir "Mar d' Hele" o "Helespont".


Frixo va seguir el seu camí i el xai daurat el va dur fins a Còlquide, on el rei Etes li va donar a la seva filla Calcíop en matrimoni.


Frixo va matar al xai daurat com a sacrifici a Zeus i va regalar la seva pell a Etes, que la va deixar penjada en un arbre d'Ares i vigilada per un drac. I aquí tenim el velló d'or.



Simplement és un mite més de tots els que coneixem, però m'agradaria saber també la vostra opinió.

No us ha semblat molt cruel, Ino?
Anahí Domínguez
2n batx

21 de març de 2012

LLATINISMES III

La llista de llatinismes d'aquesta setmana són les expressions d'àmbit general amb sentit adverbial-temporal:

Ante meridiem: abans del migdia.

Ex: L'examen de demà és ante meridiem.

A posteriori: amb posterioritat basant-se en els fets observats.

Ex: La roda de premsa va ser a posteriori del partit.

A priori: amb anterioritat basant-se en els fets.

Ex: Vam fer un estudi exhaustiu del cas a priori del judici.

Hic et nunc: aquí i ara.

Ex: Hem de resoldre el problema hic et nunc, si no no ens en sortirem.

In extremis: en els darrers moments.

Ex: Van marcar un gol in extremis, en el temps afegit.

In fraganti: fer una acció reprensible.

Ex: Van enxampar els lladres in fraganti.

Ipso facto: immediatament.

Ex:El jugador va ser expulsat ipso facto a causa de la falta que havia comès.

Post meridiem: després del migdia fins a la nit.

Ex: La millor programació és la que fan post meridiem.

Sine die: sense data.

Ex:La negociació va ser ajornada sine die.

Suo tempore: al seu temps, moment oportú

Ex: Les decisions es prenen suo tempore, no ens hem de precipitar.


Espero que us hagin servit d'ajuda!

Mireia Cutura
2n Batx

20 de març de 2012

ELS IDUS DE MARÇ

Juli Cèsar va morir als idus de març de l'any 44 a.C (15 del mes de març). Aquell mateix dia Juli Cèsar es va apropar a un vident burlant-se preguntant-li si els idus de març havien arribat, i el vident li va respondre que sí. Poc després, Juli Cèsar moria apunyalat, víctima d'una conspiració protagonitzada per un grup de senadors.


Aquesta pel·lícula explica les traïcions i enganys del món de la política, com a l'època de Juli Cèsar, en aquest cas ens parla d'un partit Demòcrata on el governador Mike Morris (George Clooney) aspira a portar a canviar la presidència dels Estats Units, però que en aquest camí cap a la Casa Blanca no dubte en fer una sèrie de negocis corruptes i vol fer veure que té les mans netes quan no es així. Ho fa des d'un segon pla perquè el gran protagonista és un jove ingenu, que és el cap de comunicació de la campanya electoral.

Estem davant davant d'un faula moral pessimista per arribar al poder. En aquesta pel·lícula podem trobar cinisme, deslleialtat, ambició i tot allò que sigui necessari per guanyar.


El nom de la pel·lícula és important perquè va ser la data en què l'emperador Juli Cèsar va ser assassinat. Els idus eren dies d'auguris que  tenien lloc el 15 de març, maig, juliol, octubre i els dies 13 de la resta dels mesos. Segons l'escriptor grec Plutarc, Juli Cèsar havia sigut avertit del perill, però ell va desestimar l'advertiment.

I vosaltres, creieu que el nom de la pel·lícula està relacionat amb l'assassinat de Juli Cèsar?

Aquí us deixo el tràiler de la pel·lícula.


Juhy Javier
1r Batx

19 de març de 2012

ARENA DI VERONA


Com molts sabreu, alguns alumnes de 1r de Batxillerat hem anat a fer un intercanvi amb Monselice, Itàlia. 
Ja hem tornat, el viatge ha anat molt bé i ens hem divertit molt. Però sobretot, hem visitar moltes coses relacionades amb els romans, que van habitar primer al Laci i a Itàlia que a Hispània.

El segon dia vam anar a Verona, una ciutat de 260.000 habitants situada a la riba del riu Adige, famosa per ser la ciutat on transcorre la llegenda de Romeu i Julieta. Però a més de ser famosa per aquest fet literari, és famosa per tenir el tercer amfiteatre més gran del món.



Aquesta ciutat va ser establerta com una colònia romana a l'any 89 a.C i era productora de vi i pomes. Va ser l'escenari de moltes lluites ja que era un important nus de comunicacions. S'hi va construir un amfiteatre, anomenat Arena di Verona, que no és tan gran com el Colisseu però està millor conservat.
Va ser construït a l'any 30 d.C. fora de les muralles de Verona. Té una capacitat de 30.000 persones. Els espectacles i jocs que s'hi realitzaven, anomenats ludii, eren tan famosos que hi anava gent de diferents indrets a veure'ls. 





Originàriament la façana estava feta de pedra blanca i vermella, pròpia de la zona del Vèneto, on es troba la ciutat de Verona. Tot i així, va haver-hi un terratrèmol a l'any 1117 que gairebé el va destruir i va ser fet de nou durant el Renaixement. 


L'amfiteatre és conegut per les òperes que s'hi realitzen actualment gràcies a la bona sonoritat de la qual està dotat aquest monument. 

A més, us deixo un link per si en voleu saber alguna cosa més...


Com que sabem que nosaltres no som els pioners en anar a l'intercanvi i  a Itàlia... Hi heu anat mai? Us ha agradat?
Si no... Com us imagineu que és la sensació d'entrar allà?

Anna Solà
1r Batx 

15 de març de 2012

L'ASSASSINAT DE JULI CÈSAR






va néixer el 12 de juliol de 100 aC i va morir el 15 de març de 44 aC Roma. Va ser un general polític romà que va crear els fonaments del futur sistema imperial romà. Juli Cèsar es conegut per la guerra de les Gàl·lies ja que va ser un conflicte militar del segle I aC entre les forces de la República romana les quals estaven dirigides per Juli Cèsar, i les tribus de Gàl·lia



Juli Cèsar va ser assassinat per una conspiració de 40 senadors romans anomenats a si mateixos alliberadors, liderats per Brutus i Cassius. El motiu de l'assassinat va se que Juli Cèsar s'havia atorgat tots els poders i els conspiradors temien que els conduiria a un règim tirànic.













L'assassinat de Juli Cèsar va comportar un buit de poder que va portar a la Tercera guerra civil romana . Seguidament, Octavi August, fill adoptiu de Cèsar, es va declarar emperador posant fi al període republicà.


 

Les conseqüències de l'assassinat de Juli Cèsar són nombroses i referents en tots els àmbits fins i tot al cognom Cèsar es va convertir en un títol pel següents emperadors. Va haver-hi part del poble que se'n va alegrar i d'altres que no. Amb la seva mort varen quedar en suspens moltes de les seves iniciatives com per exemple:
-La construcció d'un temple al déu Mart i d'un teatre gegant.
- Reduir fins a la justa proporció la gran quantitat de lleis existents en el dret romà.
- Tenia previst un ambiciós pla hidrològic.
- Estava previst una nombrosa xarxa de biblioteques i una gran selecció dels llibres que hi havia d'haver.


Després de la mort de Juli Cèsar, el qual va desenvolupar una gran carrera com a militar i polític, Roma va quedar sumida entre la falta d'infraestructures i la falta de lleis concretes i reals. Es va encetar una època difícil en tots els aspectes: La tercera guerra civil, els successius i foscos canvis en l'estament político-militar, etc.
Aquest fet va fer trontollar, en moltes ocasions, la bona convivència entre les diferents capes socials.




També hi podem posar una mica d'humor, a través del Crakòvia.





Juhysaacnat Javier
1r Batx

14 de març de 2012

ETAPES DEL LLATÍ


A continuació explicaré les diferents etapes que el Llatí va experimentar des de la seva creació fins els nostres dies:

Arcaic:(Des dels orígens fins a finals del segle II aC)
Abasta els primers testimonis literaris no escrits en objectes quotidians de l'època, va ser una etapa en què es van rebre moltes influències de la cultura i llengua grega.

Clàssic:(segle I aC segle I dC)
Es el llatí més consolidat i el que presenta el moment de màxima esplandor amb la que Virgili , Ovidi , Livi i Ciceró, van arribar a aconseguir un nivell literari quasi insuperable.

Post clàssic:(segles I-II dC)
Van continuar havent-hi grans autors, però aquests utilitzaven un llenguatge molt farcit , ple de termes populars i arcaics , que van fer del Llatí una llengua Barroca, és a dir, molt carregada. Al II dC acabà la gran època de la literatura llatina.

Tardà:(segle III al segle VIII)
És el moment en què finalitzà la gran època de la literatura llatina fins el punt que el llatí va arribar a ser una llengua poc utilitzada tot i que no es va manifestar en tot territori roma igualment. Això va succeir entre el (600 -- 800 dC).

Llatí medieval:(Segle VIII al segle XIV)
El Llatí és ja una llengua poc parlada, ja que han aparegut noves llengües romàniques. Però no va desaparèixer del tot ja que qualsevol persona que volgués tenir un mínim de cultura n'havia de saber.

Llatí humanístic:(a partir segle XV)
Van ser un grup d'individus que van voler recuperar el llatí com a llengua tan en l'àmbit escrit com parlat per tal d'imitar als antics.

Neo Llatí:( llati del segle XXI)
És el llatí dels nostres dies que ha creat paraules noves per associar-les a aparells tecnològics i diversos àmbits de la societat actual.

Oriol Colchón
4t ESO

13 de març de 2012

JÀSON I ELS ARGONAUTES

Al nord de Grècia, a la Tessàlia, el rei de Iolcos, Èson, va ser destronat i empresonat pel seu germanàstre Pèlias. Aquest va apoderar-se del regne, però un oracle el va advertir i alertar sobre un home amb una sola sandàlia.




Jàson (de Bertel Thorvaldsen)

Jason (el fill del rei) es va salvar i el centaure Quiró el va educar; li va ensenyar a caçar i a guerrejar. Quan va arribar a l'edat adulta va emprendre un viatge cap a Iolcos per alliberar el seu pare i ajudar-lo a recuperar el poder.

Després de caminar uns dies, va arribar a la riba d'un riu i allà va trobar una velleta que no podia travessar-lo. Jàson la va pujar a coll-i-be i la va passar fins a l'atra banda. Allà es va adonar que havia perdut una sandàlia.

La vella, que era Hera transformada, havia recuperat el seu aspecte habitual i li va prometre que l'ajudaria quan ho necessités. Després aquesta va desaparèixer i ell va seguir el seu camí.



Llibre de Jàson i els argonautes

Finalment va arribar a Iolcos i va entrar al Palau de Pèlias. Aquest es va alarmar quan va veure'l amb una sandàlia i encara més quan va saber que era el seu nebot.


Pèlias va dir que li retornaria el regne al seu germà si Jàson aconseguia el velló d'or (amb l'esperança que morís en l'intent). Llavors va demanar a Argos la construcció d'una nau de cinquanta rems i per formar la tripulació va convocar tots els herois de Grècia. La nau es va dir Argo i ells van passar a ser els Argonautes (és a dir navegants de l'Argo).




Expedició dels argonautes

Al cap de poc van arribar a l'illa de Lemnos poblada per dones. Van ser molt ben rebuts per les lèmnies i la seva reina Hipsípile. Però finalment van seguir navegant cap a la seva missió.




Cartell de Jàson i els argonautes

A la Tràcia van trobar Fineu (un endeví castigat pels déus, que vivia turmentat per les Haripies). L'endeví els va donar les instruccions sobre com poder travessar les Simplègades (roques flotants que obrien i tancaven l'entrada al mar Negre).

Creuant el mar Negre arriben a la Còlquida, on Jàson es presenta davant el rei Eetes i li demana el velló d'or. Aquest li donarà si supera dues difícils proves: junyir dos enormes toros ferotges amb peülles de bronze que respiraven foc i arar amb ells un camp i sembrar-hi les dents del dragó de Cadme.

Amb l'ajuda de les arts màgiques de la filla d'Eetes (Medea) pot realitzar els treballs. Ella es va enamorar de Jàson.





Jàson i Medea

Tot i així Eetes no té intenció de lliurar-li el velló, sinó d'assasinar-los a traïció. Medea els torna a ajudar, adorm el dragó que guardava el velló i fugen emportant-se el germà petit de Medea (Apsirt). Quan s'adonen que Eetes els persegueix Medea esquartera el germà, en tira els trossos al mar i així el pare anirà recollint-los i finalment els perderà de vista.


En el viatge de tornada naveguen pel Danubi, l'Adriàtic i el Po fins la Gàl·lia, en direcció a la península Itàlica. Circe, tieta de Medea els purifica per la mort d'Apsirt, es desvien cap al nord d'Àfrica i passen per Creta on Medea destrueix Talos (un gegant que allunyava els vaixells de l'illa llançant-los immenses pedres).




Finalment arriben a Iolcos i donen el velló a Pèlias, que mentrestant havia mort els pares de Jàson. Medea amb enganys convenç les filles de Pèlias que després d'esquarterar-lo el podràn rejovenir bullint-ne els membres. Com a càstig per la mort de Pèlias, Medea i Jàson ón desterrats de Iolcos per Acast (que succeeix el tron) i van a viure a Corint acollits per Creont.

I els fets que passaren després els narra Eurípides a la tragèdia Medea.
En aquesta web trobeu a la part de baix explicat el mite de Medea.

Us deixo el tràiler de la pel·lícula en anglès:



Mireia Cutura
2n Batx

12 de març de 2012

L'ANTIGA VENÈCIA

Durant una setmana uns quants alumnes de 1r de batxillerat hem anat a Itàlia per fer un intercanvi cultural. Hem visitat diverses ciutats de la regió de Vèneto, i una d'elles ha sigut Venècia. Com gaire bé tot, t'he una història darrera del que veiem avui dia.

Un estudi recent ha revelat el mapa complet d'una població romana a 10 quilòmetres de la capital de Vèneto. Unes fotografies aèries han descobert que a Altinum, la ciutat romana amb canals pel centre, va ser l'antecedent de Venècia. Les imatges mostren el mapa complet d'una important població tan gran com Pompeia i amb capacitat perquè hi visquessin unes 20.000 persones.

Regió de Vèneto

La zona on es troba Altinum, a uns 10 quilòmetres de Venècia, es porta excavant des del segle XIX, però ningú havia localitzat el seu centre fins ara. El nou jaciment és gairebé únic, ja que hi ha molt poques restes romanes a Europa que no estiguin cobertes per moltes capes.

En el mapa elaborat a partir de les imatges aèries, es mostra una ciutat emmurallada amb un gran canal que travessava el centre, deixant al nord els edificis públics. Altinum tenia dos teatres, una basílica, un fòrum, un mercat i temples. Eren dos canals els que connectaven el port i les aigües obertes de la llacuna de Venècia a l’altra extrem d'Itàlia.

Els romans van arribar a Altinum al segle II a.C i la van convertir en un dels ports més importants de la regió. Al segle V d.C va ser arrasada, però la ciutat va seguir existint, en decadència, fins que dos segles després la invasió dels llombards va obligar al seu poble a abandonar-la per sempre. Abans de deixar-la, els seus habitants es van emportar molts marbres i maons per construir ciutats en altres illes de la llacuna de Venècia.

Encara avui pot llegir-se la paraula Altinum al campanar de Sant Vidal, a la basílica de Sant Marc. La petjada de la ciutat també està en els noms de ciutats properes a l’actual Venècia, com Torcello, Murano i Burano, que s’assemblen als noms d’antics barris de Altinum anomenats Torricelum, Ammurianum i Porta Boreana.


Torcello


Murano


Burano

La ciutat es troba avui dia a un metre sota terra en un camp de blat de moro i soja. Es pot dir que els experts la van trobar per un cop de sort.

Alba Mustarós
1r Batx