31 d’octubre de 2010

NO NOMÉS TENIM ARRELS ROMANES... SINÓ QUE TAMBÉ ELS COPIEM ELS NOMS


El programa Ares Galaxy, també conegut com Ares, és un prog
rama de software lliure que permet compartir música, imatges, vídeos, documents i tot tipus d'arxius digitals, reproduir tots aquests arxius al teu ordinador i
fins hi tot compartir la teva experiència mitjançant un xat.

Va ser creat al 2002 i utilitza el sistema 2P2. Aquest sistema és molt eficaç ja que busca per Inte
rnet els arxius que les altres persones tenen al seu ordinador i et permet copiar-ho en el teu, sense haver-hi cap servidor fix. És molt fàcil de fer anar, només has de buscar el que desitges i pitjar-ho... I amb pocs minuts ja ho tindràs al teu ordinador. Molts usuaris afirmen que és el programa més ràpid de descàrrega d'arxius que han tingut mai.

Per trobar-ne més informació podeu buscar aquí:
aresgalaxy.sourceforge.net



Logo del programa




En la mitologia grega, el déu Ares és el déu olímpic de la guerra, de l'ordre civil i el coratge. En la mitologia romana és conegut com Mart. És fill de Zeus i Hera. Ares era adorat principalment a Tràcia. Té dos fills amb Afrodita, Deimos i Fobos.

Ares apareix en un munt de mites com el de la seva relació amb Afrodita mentre ella estava casada amb Hefest, la mort d'Adonis o la b
atalla d'Heracles i Kyknos. Va cometre el primer assassinat de la història.
En l'art surt representat com un guerrer jove o bé amb barba però sovint ens és difícil distingir-lo perquè té pocs distintius.

Podeu trobar-ne més informació a www.theoi.com



Existeix alguna relació entre el nom del programa i el déu... O és una simple casualitat?

Va animeu-vos, segur que entre tots resoldrem aquest enigma!

Anna Solà
4t ESO

30 d’octubre de 2010

LA CASA DE SUBASTES CHRISTIE'S VEN UNA MÀSCARA ROMANA VALORADA EN 300.000 LLIURES

La "Casa de Subastes Christie's" (Londres) ven una màscara romana de bronze de l'antiga Britania Romana. Aquesta ha sigut trobada en perfectes condicions a Cumbria (Nordest Anglaterra) i està valorada en 300.000 lliures que vindrien a ser uns 343.148 euros.

Un comprador anònim ha pagat un total de 2 milions de lliures per ella.




Sala de Subastes Christie's

Es diu que aquesta màscara romana anomenada " Casc Grosby Garret" data del segle 1-2 d.C, va ser descoberta fa uns mesos quan un home rastrejava amb el seu detector de metalls.




Casc Grosby Garret


Diuen que els soldats romans utilitzaven aquest casc en les pràctiques d'esport de cavalleria.

A continuació us deixo un vídeo on podeu veure un reportatge de la BBC sobre aquesta màscara tan important:





Judith Vázquez
1r Batx

29 d’octubre de 2010

ALEGRIA

L'altre dia, buscant al diccionari, vaig trobar aquesta frase : Vereor ne haec laetitia nobis luxuriet que crec que vol dir "temo que aquesta alegria sigui excessiva". L'he posat a un còmic, però com és el primer que faig, no sé ben bé com va...






Anahí Domínguez

1r batx

28 d’octubre de 2010

DIDO, LA NOSTRA PRINCESA



Dido i Enees, Pierre-Narcisse Guérin, Museu del Louvre, París

Dido també coneguda com Elisa princesa de Cartago (Tunísia).
Era filla del rei Tir també conegut com Muto. Tenia dues germans Pigmalió que va heretar el tro i la petita Anna.

Sicarbas era el sacerdot d'un temple que es diu Melkart. Tenia molt tresors amagats. Pigmalió desitjava tenir-los i per saber on eren va obligar a la princesa casar-se amb Sicarbas. Però no li va dir perquè estava tan interessat en què es casessin. Dido no l'estimava, però ell a ella sií. Un temps després, Pigmalió li va dir a la seva germana on eren amagats els tresors.

Ella es va veure utilitzada, va esbrinar on s'amagaven els tresors però no ho va dir al seu germà. Ella li va mentir dient-li que estava enterrat sota l'altar. Pigmalió va manar que matessin Sicarbas aquella mateixa nit i va enviar a uns quants perquè desterressin el tresor. Però el tresor estava enterrat al jardí del temple. Ella va veure com assassinaven el seu marit, així que va córrer a desenterrar el tresor i va fugir amb la seva petita germana Anna i les donzelles.

Dido va arribar a les costes africanes on hi va trobar una tribu amb el rei Jarbas. Va demanar-li hospitalitat i un tros de terra. Ell encantat li va donar el que volia amb la condició que la terra ocupés la pell d'un bou. Dido va ser llesta i va ordenar que es tallessin tires fines i petites per ocupar més tros de terra, amb això va construir una fortalesa amb el nom de Birsa, que més tard es va convertir en la ciutat de Cartago.



Allà va conèixer Enees. Dido, en veure'l, es va enamorar profundament d'ell i ell també. Després d'un temps junts, Júpiter va manar a Enees anar-se'n d'allà per fundar un altre poble. El dia que s'anava Dido va intentar de totes maneres que es quedés amb ella però no li va servir de res. Quan s'en va anar, Dido va tornar a casa i es va clavar l'espasa d'Enees al cor. Després de la seva mort va ser venerada com una deessa.



La mort de Dido, Cayot, Museu del Louvre

Avui les flors tenen un color especial, els ocells canten més, el sol brilla amb una nova força i aquesta nit les estrelles somriuran pel naixement d'una nena tan preciosa. Aquest treball va dedicat a la nostra princesa Dido, filla de la Majka.



Majka, esteu precioses!!!!




Felicitats!!!

Manar El Kadiri
4t ESO

LLATINISME A LA TRINCA

La Trinca és un grup de música català que va tenir un gran èxit des de finals dels anys 70 fins a principis dels 90. I aquest trio té una cançó en la qual apareix un llatinisme, que no existeix, és modificat per ells.





A veure si el trobeu i em dieu de quin llatinisme es tracta i què vol dir.

Nil Datsira
2n Batx

ROMA, MESTRESSA DE MIG MÓN (2)

Aquí, us deixo un Power Point, que dóna molta informació sobre la ciutat de Roma. Comença explicant la seva creació, com tots sabeu, Roma es va fundar l'any 753 a.C amb la llegenda de Ròmul i Rem i la lloba.

També, explica que la història de Roma es divideix segons tres formes de governar: La monarquia, que tenia com a primer rei Ròmul, tot seguit La República i per acabar, l' Imperi, que va caure derrotat l'any 476 d.C. A part de saber com es va fundar, també aprendreu on està situada i els motius pels quals es van assentar allà.

Per acabar, sabrem unes quantes curiositats de la ciutat, pels que no ho saben, Roma està envoltada per set turons: El Celi, el Capitoli, el Viminal, el Quirinal, el Paletí, l'Aventí i l'Esquilí, els quals molts barris de la ciutat de Roma porten el seu nom.

Doncs ja sabeu, a mirar el Power i a aprendre sobre el món romà!



Albert Serratacó
4t ESO

27 d’octubre de 2010

VENI, VIDI...VOTI?

Com tothom sap veni, vidi, vici és una locució llatina utilitzada per Juli Cèsar, dirigint-se al Senat romà referint-se a la Batalla de Zela.

Doncs el diumenge 24 a Salvados programa de la Sexta, presentat per Jordi Évole (El Follonero). I parlaven sobre si Catalunya havia de ser independent o no, en relació amb les consultes populars que s'han fet arreu de Catalunya. Cada poble té la seva campanya i la seva manera de fer propaganda sobre aquestes consultes. Doncs bé, a Tarragona, aprofitant el seu passat clàssic van fer aquest joc de paraules per cridar l'atenció de la gent i perquè anessin a votar.






















Evidentment al bloc no farem consultes populars. Però potser la Montse us ha parlat d'algun llatinisme, o potser en coneixeu algun vosaltres. Escriviu-lo i si voleu, relacioneu-lo amb algun tema d'actualitat.


Nil Datsira

2n Batx

26 d’octubre de 2010

A LA RÀDIO... TAMBÉ SE'N RECORDEN DEL LLATÍ

El passat dilluns, escoltant ràdio flaixbac, concretament el feedbac, mentre feia els deures, vaig escoltar com el tant conegut becari, feia referència al llatí! Doncs tot i ser una curiositat, he decidit penjar-ho al bloc.

Si cliqueu AQUÍ podreu escoltar el podcast del dilluns...
El minut on parlen del llatí no el sé concretament, però és una mica més enllà de la meitat, després de la cançó de Florida.

A veure què us sembla! I per cert, quina cosa del llatí interessant diuen? Apareix algun llatinisme?


Mireia Vidal
2n batx

25 d’octubre de 2010

LLATINISMES V

Expressions d’àmbit general amb sentit adverbial modal.

Ad hoc: "per aquest propòsit"

Ex: El fiscal ha presentat proves ad hoc per inculpar al detingut.


Bis: "Per segon cop", indica que una cosa està repetida.

Ex: Ell viu en el número 5 bis.


Ex abrupto: “abruptament”, “de sobte”, el què es diu de manera brusca.

Ex: Li has dit ex abrupto aquest comentari i possiblement per això s'ha enfadat.


Ex aequo: “en igualtat de mèrits”.

El premi nacional de ciència es concedeix ex aequo des de 1987.


Ex professo: "expressament" , amb intenció.

Ex: T'ho torno a repetir ex professo per tal de que ho entenguis.


In albis: “en blanc” .

Ex: Ahir em vaig quedar in albis a l'examen d’història.


In crescendo “augment gradual de la intensitat dels sons en la interpretació d’una composició musical.

Ex: L'opera va anar in crescendo, la soprano va arribar al to més agut just al final.


Lato sensu: "en sentit ampli"

Ex: Diem que una família es lato sensu quan els membres d'aquesta són descendents directes o indirectes d'un mateix progenitor.


Motu proprio: “per propi impuls”, "per voluntat pròpia o per pròpia iniciativa".

Ex: Es va disculpar d'ella motu proprio.


Sine qua non “sense la qual no”.

Ex: Aquest treball és indispensable, sine qua non aprovaré l'assignatura.


Stricto sensu: estrictament.

Ex: Una revolta no és stricto sensu, una revolució.


Jonatan Martínez

2n Batx

AMFITEATRE D'EMPÚRIES

Tipus de Jaciment: Amfiteatre

Ubicació: Empúries

Mida: L’amfiteatre tenia una capacitat per a uns 3.300 espectadors

Data: Segle I dC

Descripció: Construït fora de les muralles de la ciutat. Era una construcció característica de l’arquitectura romana on es realitzaven lluites de gladiadors (munera) i caceres o lluites de feres salvatges (venationes). Era un edifici de planta ovalada, amb un espai central on s’efectuaven els jocs, envoltat per unes graderies per als espectadors. A l’amfiteatre d’Empúries, les graderies eren de fusta i descansaven sobre uns murs radials de pedra, que són els únics que s’han conservat.

L’època d’esplendor va durar fins l’any 100 dC (200 anys d’esplendor). Després Empúries va anar perdent importància davant el creixement de ciutat com Tarraco o Barcino, fins que fou abandonada definitivament cap al final del segle III dC, ja que la via augusta unia les principals ciutats romanes seguint la costa que era la via comercial i Empúries es va quedar apartada, llavors va haver-hi un moviment d’emigració cap altres ciutats.L’any 350 dC va donar lloc a l’etapa cristiana on es van construir basíliques, aquest és l’origen del bisbat d’Empúries.








Jonatan Martínez

2n Batx

24 d’octubre de 2010

LLATINISMES A LA VIDA

Doncs sí, des que a llatí estem estudiant tota la llista de llatinismes que entren a la selectivitat, cada vegada que veig una pel·lícula, llegeixo una revista, o un llibre, em trobo amb algun llatinisme!

El cert és que a part del que us deixo aquí, que és de la revista Glamour, n'he escoltat molts d'altres en pel·lícules que he vist, però penjar els de les pel·lícules és més complicat.



La meva pregunta és: Quin és el llatinisme que apareix en la imatge? Podríeu dir el seu significat?


Mireia Vidal
2n batx

23 d’octubre de 2010

GLADIATOR

Gladiator és una pel·lícula feta l'any 2000 pel director Ridley Scott. El que m'interessa, es narrar l'història d'aquesta maravellosa pel·lícula, sincerament,pel meu gust, la més gran de totes. També un bon exemple d'un clàssic en l'actualitat.
Màxim lluitant al Colisseu

Maximus Decimus Meridius, principal protagonista de la pel·lícula, és un general molt apreciat i estimat per Marc Aureli, on aquest, abans de morir li diu que ell serà el seu successor.

Còmode, fill de Marc Aureli, al assabentar-se de que el seu pare havia anomenat a Màxim com a nou emperador, assassina al seu pare. Còmode, s'autoproclama emperador i proposa a Màxim que sigui el seu general. Ell ho rebutja.

Còmode, condemna a mort a Màxim i la seva família, que era lo més apreciat pel general.
Alguns soldats, van anar a Hispània a assassinar a la família de Màxim, mentre que ell, ràpidament al sobreviure l'intent d'assassinat va agafar el cavall i va anar a intentar salvar a la seva família. No va ser-hi a temps. Allà, va ser traslladat per uns africans a l'actual Argèlia.

Una mica més tard, es converteix en un gran gladiador i anirà a Roma a venjar-se del que li van fer.Un cop allà, es decideix una lluita entre l'emperador Còmode i Màxim al Colisseu Romà. Abans de l'enfrentament, Màxim, es situa penjat de dues cordes el qual li impedeix realitzar moviments per defensar-se. En aquell moment, Còmode aprofita per apunyalar-lo a traició sense que ningú s'adonés.

Moments abans de la lluita.

El Colisseu, estava absolutament ple. Va ser una gran lluita cos a cos, on veiem que Màxim estava molt tocat de l'apunyalada a traició. Al final, Còmode va caure mort sobre la sorra del Colisseu on Màxim li va clavar una espasa i li va travessar el coll. Per tant Màxim, es va proclamar guanyador del duel. Uns minuts més tard, Màxim va caure mort al Colisseu degut a l'apunyalada a traició.

Un final feliç per Màxim, el seu esperat retorn amb la seva família a l'altre món i la venjança establerta amb Còmode. Com que l'emperador i el general havien mort, Roma passa a ser manada pel senat.

Aquí us deixo el tràiler de la pel·lícula:



Això és el resum de la pel·lícula, però per una de les coses que més m'agrada, és per les frases mítiques que deixa anar. Posaré les que personalment més m'agraden, són fantàstiques i fan que la pel·lícula sigui encara més gran.

"Lo que hacemos en la vida tiene un eco en la eternidad" - Màxim.

"Tus defectos como hijo, són mis fracasos como padre" - Marc Aureli.

"Hoy he visto a un gladiador convertirse en un hombre más poderoso que el propio emperador de Roma" - Lucilla

i la més impactant de totes:

"Me llamo Máximo Décimo Meridio, General de las Legiones del Félix, leal servidor del verdadero emperador, Marc Aureli. Padre de un hijo asesinado, marido de una mujer asesinada...y alcanzaré mi venganza en esta vida o en la otra" - Màxim.

Després, volia compartir una qüestió d'opinió, la música de la pel·lícula, es diu "Now we are free" que significa: Ara ja som lliures. Per què creieu què es diu així?

Gladiator, és més que una pel·lícula.

Albert Serratacó
4t ESO

22 d’octubre de 2010

ROMA A CUATRO

Roma és una sèrie de televisió que està ambientada a l'època de la república romana. Aquesta sèrie va iniciar-se en una temporada de dotze capítols, en el any 2006. Primer es va fer una sèrie de dotze/tretze capítols i prou, però a causa del gran èxit que va tenir, la van allargat una temporada més. Va ser enregistrada als voltants de Roma. I la segona temporada es veia els dimarts a les 00:15h al canal Cuatro.


La primera temporada, ens narra els esdeveniments que van marcar la caiguda de la República i el naixement de l'Imperi Romà amb Juli Cèsar.


La segona temporada ens mostra la vida de l'Imperi Romà després de l'assassinat de Juli Cèsar i els següents governants.


Al web de la sèrie hi podeu trobar un joc, on us pregunten diversos coneixements de la 1a temporada de Roma.



En aquest vídeo podeu veure la primera escena de la 1a temporada de Roma, on els romans, gràcies a Juli Cèsar, guanyen la guerra que va durara 8 anys, contra la Gàl·lia.

Mireia Cutura
1rBatx

21 d’octubre de 2010

VIATGE PER L'ANTIGA ROMA EN 3D

Hola a tots i totes !
Teniu ganes de viure un viatge per l'antiga Roma en 3D???

Doncs aquí us deixo un vídeo, on podreu:
-Volar per l'antiga Roma en 3D.
-Fer una visita per dins dels edificis més famosos d'aquesta ciutat.

-Aprendre moltes més coses de les que ja sabeu dels romans.





Per cert durant el vídeo una veu en anglès us va explicant tot el que es veu, per si algú no ho entén està subtitulat. Però no us soluciona gaire, ja que els subtítols també són en anglès!
Espero que gaudiu d'aquest viatge !


Mireia Cutura
1rBatx

20 d’octubre de 2010

ECO I NARCÍS

Eco i Narcís
Eco era una nimfa dels boscos, xerrameca i alegra. Amb les seves llargues converses, distreia a Hera, dona de Zeus, i aquests eren els moments que Zeus aprofitava per estar amb altres dones. Hera es va enfadar molt amb Zeus quan ho va descobrir i va castigar a Eco prohibint-li parlar, només podia repetir el final de les frases que escoltava. Eco, avergonyida, va abandonar els boscos i es va amagar dins una cova a la vora d'un rierol.

Per la seva part, Narcís era un noi preciós. Quan va néixer, l’endeví Tirèsias va predir que si Narcís veia la seva imatge en un mirall seria la seva perdició, i així la seva mare Líriope va evitar sempre els miralls i altres objectes en els quals es podia reflectir.

Narcís va créixer sense ser conscient de la seva bellesa. Passejava llargues estones sol i un dia va arribar a la cova on vivia Eco. La nimfa el va veure i es va enamorar però no s’atrevia a acostar-se i parlar amb ell.

A Narcís li va agradar molt aquella ruta i la va repetir molts dies. Eco l’esperava i el perseguia a distància fins que un dia en trepitjar una branqueta Narcís la va veure i li va preguntar:


- Què fas aquí? Per què em segueixes?
- Aquí... segueixes... – va ser l'única cosa que Eco va poder dir.


Eco va demanar ajuda als animals que li van explicar a Narcís que ella l’estimava i que estava enamorada d’ell. Narcís se’n va riure d’ella i Eco va marxar a la seva cova de on no va sortir mai més. Diuen que estava tant trista que va arribar a convertir-se en pedra.

Nèmesi, deessa grega que ho va veure tot, va decidir castigar a Narcís, i en una de les passejades va fer que Narcís tingués molta set. Aquest va decidir anar a veure aigua al rierol on va conèixer a Eco. En el moment de beure, Narcís va veure la seva imatge reflectida a l’aigua i es va enamorar.

Diuen que de tant enamorat que estava es va voler unir amb la imatge i es va ofegar a l’aigua. De la seva mort va sorgir una nova flor anomenada Narcís, que creix sobre les aigües dels rius.



Planta narcís

Aquí us deixo un vídeo que mostra el mite d'Eco i Narcís d'uns dibuixos animats, tot i que no està en el nostre idioma, es pot veure la història clarament i la podreu comprendre si llegiu bé el que he escrit anteriorment.




Ester Martín

1r Batx

LLATINISMES (IV)

Expressions d’àmbit general amb sentit adverbial temporal:

- Ante meridiem: (a.m) Locució que significa “abans del migdia”

Exemple: Vina a casa ante meridiem, així et pots quedar a dinar.

- A posteriori: amb posterioritat a l’experiència, basant-se en els fets observats.

Exemple: Semblava tot gairebé perfecte, a posteriori vaig adonar-me de tota la veritat.

- A priori: “Amb anterioritat” a una circumstància determinada.

Exemple: A priori no em va caure gaire bé.

- Hic et nunc: “aquí i ara” en les circumstàncies actuals.

Exemple: Em fa la sensació que, hic et nunc passarà alguna cosa estranya.

- In extremis: en els darrers moments de l’existència.

Exemple: Van aparèixer in extremis, quan ja els donàvem per morts.

- In fraganti: En el moment de fer una acció reprensible.

Exemple: Em va enganxar in fraganti mentre li preparava la seva festa sorpresa

- Ipso facto: en conseqüència, immediatament.

Exemple: Va ser dir-li el que volia, i m’ho va comprar ipso facto.

- Post meridiem: (p.m) locució que significa “després del migdia”

Exemple: No se pas a quina hora anirem a comprar, però si sé que serà post meridiem, quan ja haguem dinat.

- Sine die: “sense data” S'utilitza quan alguna cosa es posposa indefinidament.

Exemple: No vam fer l’examen aquell dia, i el varen retardar sine die.

- Suo tempore: al seu temps, en el moment oportú.

Exemple: Va fer les coses ben fetes, i va conèixer la seva família suo tempore, quan ja portaven força temps junts.

Maria Aznar

2n batx

19 d’octubre de 2010

EL JURAMENT DELS HORACIS

A Història de l'art, com tots sabeu, ens expliquen moltes obres d'art (escultures, pintures, arquitectura...), i cadascuna d'elles va relacionada amb un moviment, tècnica... i moltes d'elles amaguen una història!
Bé, l'altre dia, ens van explicar el quadre d'El jurament dels Horacis, un quadre que segur que molts de vosaltres l'heu vist!
Doncs aquí jo us deixo una mica d'informació sobre el quadre i sobretot, sobre la història que amaga, que és clàssica!


El jurament dels Horacis és una pintura que correspon a finals del segle XVIII, a l’art Neoclàssic. El detonant del neoclàssic va ser el descobriment de la ciutat de Pompeia, que havia estat sepultada per les cendres del volcà Danubi. Amb això es va descobrir com era l’art antic, i va ser una cosa que va sorprendre molt. Van aparèixer frescos romans, estàtues, construccions que van fer que l’art tornés a tenir les característiques de l’antiguitat. Així l’art neoclàssic s’adopta per representar personatges públics, per representar canvis que s’estan produint a la societat o al món, etc, a partir d’escenes del passat que busquen alguna cosa que canviï el present.


L’obra va ser pintada per estar al Palau del rei Lluis XVI. El tema de l’obra és històric: es basa en una història de l’antiga Roma, de l’època de la Monarquia. Roma estava amb guerra amb Alba, una ciutat propera a Roma. Les dues ciutats volien acabar amb la guerra, així que amb els tres soldats més bons de cada ciutat, farien una lluita. Els soldats de Roma, eren els germans Horaci, i els de la ciutat d’Alba, eren els germans Curiasi. Van lluitar, els Curiasis van matar a dos Horacis, però l’últim Horaci va ser molt valent i va acabar derrotant als Curiasis. Així va guanyar Roma.

En el quadre se’ns mostra el moment en el qual els germans Horaci juren al seu pare que lluitaran fins a la mort perquè guanyi Roma, i alhora la mare, la germana, i la dona d’un dels germans ploren per por a perdre’ls. Malgrat tot, després de l’arribada de l’últim Horaci a la ciutat, aquest es veu mogut a matar a la seva germana, la qual mantenia una relació amb un Curiasi.


Aquest és un quadre que m'agrada molt! I a vosaltres? Quin penseu que és el tema que amaga el quadre? (penseu i relacioneu-hi la història...)

Mireia Vidal
2n batxillerat

L'ARQUEOLOGIA TOCA FONS

La crisi econòmica actual ha acabat afectant al món de l’arqueologia. Aquesta crisi ha fet que es construeixi i s’excavi molt menys. Això és així perquè més del 90% de les excavacions arqueològiques que es fan a Barcelona, i a Catalunya en general, són intervencions que la llei obliga als constructors d’immobiliaris abans de començar qualsevol obra, sempre que pugui afectar a restes que es trobin del passat. El descens de l’activitat ha fet que en els dos últims anys, algunes de les vint empreses que es dedicaven a donar treball a 400 treballadors a tota Catalunya, van signar al 2007 el primer conveni laboral de tota Espanya al tancar les seves portes o acomiadar a la major part dels seus treballadors.


Segons l’Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2008, en aquell any es van fer menys excavacions a Barcelona que en qualsevol dels sis últims anys. Amb, concretament, noranta-set intervencions arqueològiques, va començar a tocar fons iniciat al 2005, que va ser l’any on va haver-hi més activitat arqueològica que en els últims 10 anys però que, desprès d’aquesta intervenció, l’activitat va començar a baixar.


I això no ho és tot, sinó que el tipus d’actuacions també ha anat canviant per la crisi, ja que s’ha passat de realitzar grans excavacions en solars grans a realitzar-se petits treballs i de curta duració. També, el 31% dels projectes que el Servei d’Arqueologia de Barcelona tenia pensat fer, no es van realitzar per parar-se les pròpies obres.


Segons Josep Pujades, que és el responsable de les intervencions de la ciutat, el descens va suposar un fort alt-i-baix per a una activitat econòmica que, en principi, s’havia mantingut al marge del món laboral. En el 2009, amb la crisi, aquesta situació ha empitjorat. Francesc Florensa, que és el representant de l’Associació d’Empreses d’Arqueologia de Catalunya, assegura que són bastants les empreses que han desaparegut completament en aquests dos anys, com per exemple Tea i Arqueocat. Altres, segueixen funcionant tot i que el volum del treball està molt més reduït i també, el nombre dels treballadors. Han passat de treballar 20 persones a un parell o tres. Florensa creu que la solució seria que les empreses diversifiquessin la seva oferta i realitzessin altres treballs basats en l’estudi d’impacte ambiental o el seguiment de les obres públiques, ja que moltes estan actualment sobrevivint a la crisi per aquest tipus de treball.



Notícia extreta del diari El País (04/05/2010)










Una de les últimes excavacions realitzades al costat de l'Arc de Triomf de Barcelona


Elena Martínez

2n Batx

18 d’octubre de 2010

LOTERIA DE NADAL

Segurament tots heu vist l’anunci de la loteria de Nadal, o haureu sentit a parlar, no?

El rodatge de l'anunci de la Loteria de Nadal va començar a Barcelona el 6 d’octubre i va acabar la matinada següent a Manresa. Aquest any el protagonista no és el “calvo” de cada any, sinó una deessa grega, Nice, la deessa de la fortuna.

Aquesta també representava la victòria en el combat i la competició. Sembla ser que al principi era el sobrenom de la deessa Atena, però que després es van convertir en companyes.


La deessa rossa i amb un vestit daurat està representada per una model alemanya que descendia pels carrers de Manresa deixant anar partícules d’or per repartir la sort generosament, segons ha informat l’agència que realitza la campanya. L’anunci està dirigit per Matthias Zentner, l'esperit de l'anunci, convidar a la gent a jugar per aconseguir el gran premi.

El rodatge va durar cinc dies i va anar a càrrec de la productora catalana Axis Films, tot que el procés de muntatge es perllongarà durant diverses setmanes a Munic. L'anunci, que cada any és un dels més recordats del període nadalenc, es podrà veure a partir de l'11 de novembre.

Aquí us deixo l'anunci de l'any passat.



Andrea Padilla

2n Batx