30 de setembre de 2010

DESCOBRIMENT D'UNA MURALLA ROMANA A GUISSONA

A Guissona (Segarra) durant el mes d'agost s'ha descobert una muralla romana.
El director i arqueòleg del museu de Guissona, Joan Ros ha afirmat que anteriorment ja s'havien trobat una part de la muralla, una porta i una de les torres de defensa.


Muralla Romana Guissona

Al setembre s'han posat a treballar de nou en les excavacions de la muralla, segons diuen es troben en un bon estat i això ha facilitat veure l'interior de la muralla, el descobriment d'un nou carrer, l'intervallum que envolta, i s'ha descobert les primeres cases que hi podria haver hagut dins la muralla.

Els següent projecte que tenen previst és treballar en la museïtzació del parc i enregistrar rutes.
L'objectiu dels arqueòlegs és que tan el parc arqueològic com el museu es puguin visitar conjuntament.

A continuació podreu veure un vídeo que realment us sorprendrà, del poble de Guissona.




Judith Vázquez
1r Batx

29 de setembre de 2010

EL 24 D'AGOST DEL 410

El passat 24 d'agost es van complir 1.600 anys d'un dels moments més importants de la història d'Europa: El saqueig de l'Imperi Romà per part l'exèrcit visigot.
Va ser la primera vegada en 800 anys que Roma era envaïda amb èxit. A més, aquest fet va tenir conseqüències en tot el Mediterrani. Sant Jerònim, un sacerdot d'una de les primeres esglésies cristianes, li va escriure a un amic des de Betlem que va plorar en assabentar-se d'aquesta notícia. L'Imperi Romà va sobreviure algunes dècades més i després altres exèrcits van saquejar la ciutat de nou. No obstant això, el 24 d'agost és la data que marca el començament de la fi de la grandesa de Roma.
Segles després, la ciutat que havia tingut sota el seu domini a una població de més d'un milió d'habitants, va ser reduïda a un poble arruïnat i sense lleis de no més de 30.000 persones. Les persones no creients asseguren que els cristians havien destruït el major assoliment humà mai abans aconseguit. I els mateixos cristians creien haver salvat el que ells consideraven bé de l'antiga civilització, portant-la a un altre nivell. Malgrat que el següent imperi romà-cristià estava dividit entre un emperador en l'oest, governant amb la seva cort al nord d'Itàlia, i un altre emperador rival a l'est, governant a Constantinoble, hi havia un sentiment que alguna cosa havia col·lapsat el gran centre de tot, la llegendària Roma.

Historiadors i arqueòlegs a Alemanya, Suïssa, Regne Unit i Estats Units, especialitzats en la decadència i la caiguda de l'Imperi Romà, van decidir reunir-se a Roma a l'octubre i novembre per ajuntar les seves investigacions sobre aquest primer saqueig de Roma.
A un dels organitzadors de la conferència Phillipp Von Rummel, del Centre Arqueològic Alemany a Roma. Li van preguntar si el 24 d'agost del 410 hauria de ser considerat l'11 de setembre del món antic. “Probablement més que això”, em va dir. “No sé si la gent encara estarà parlant de l'11 de setembre en 2.000 anys, però els successos d'aquest dia d'agost encara influeixen el nostre punt de vista contemporani de la història”.
Andrea Padilla
2n Batx.

28 de setembre de 2010

LLATINISMES (II)

Cada setmana, els alumnes de segon de Batxillerat, practiquem uns quants llatinismes (que poden entrar a la Selectivitat) i fem frases per a saber amb més facilitat el seu significat. Així doncs, aquí us deixo amb uns quants llatinismes, el seu significat i un exemple de cadascun d’ells:


Memorandum o memoràndum: Nota que s’escriu per recordar alguna cosa, ja sigui en un llibret o en un quadern. També, és una paraula que serveix per a recordar fets, raons o altres, entorns a una qüestió en concret.


Ex: Vaig a escriure un memorandum per en recordar-me del què he de fer demà.


Plus (més): Quantitat de diners que, per un servei o per un treball (normalment), es donen de més.

Ex: Al meu pare li han donat un plus per haver treballat dues hores més el dissabte.


Post data o Postdata: Allò que s’escriu al final d’una carta per dir una cosa en concret. S’hi posa desprès de la firma i de la data.

Ex: En la postdata de la carta, hi escriuré que ha de venir a veure’m demà a casa urgentment per a parlar.


Amb aquest llatinisme, Postdata, s'ha fet aquest any una pel·lícula que porta el nom de: Postdata: te quiero. És curiós perquè fins i tot, en les pel·lícules, hi surten, els llatinismes.



Quid (què): Punt important i essencial d’una cosa o qüestió.



Ex: El quid de la qüestió és haver d'estudiar les declinacions en l'assignatura de llatí.


Quòrum o quorum: El quorum és el nombre de vots mínims que ha d’haver-hi en una votació per a què pugui ser vàlid el resultat. També pot referir-se al nombre mínim de membres en una assemblea que es necessita per a poder-se constituir.


Ex: El quòrum de vots de la votació d’ahír va ser superior al de l’any passat.

Summum o súmmum: El grau més alt que pot arribar a tenir algunes coses.


Ex: Aquesta pel·lícula és el súmmum de totes les que hi ha al cinema.


Uis comica o vis còmica: Força còmica o facilitat que té una persona per a fer riure als altres.


Ex: La Marta sempre ens fa riure, té una gran vis còmica.

Ultimatum o ultimàtum (acabat): Són aquelles condicions que un estat posa a un altre en una negociació que significa el trencament si no es compleixen aquestes negociacions. Es volen complir unes exigències i, per a que es puguin complir, es fa una advertència com a última oportunitat per a que complir-les.


Ex: El director de l’empresa va donar-li un últim ultimatum per a continuar treballant, si no ho aconseguia, el faria fora.

Elena Martínez

2n Batx

POMPEIA, LA CIUTAT QUE NO HA CANVIAT

Pomepia és una ciutat de l’Antiga Roma, a la Campània, que va ser destruïda per l’erupció del Vesuvi l’any 79. La ciutat, en general, el recinte arqueològic, va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 1997, ja que Pompeia, juntament amb Herculà i Oplontis, constitueixen un testimoni complet i vivent de la societat i de la vida quotidiana en l’època romana, i enlloc més hi ha res semblant.



Pompeia era una ciutat, que mica en mica, es va anar guanyant el seu nom, i va acabar sent molt coneguda a l’època dels romans. A la segona meitat del segle I a.C, la ciutat era un dels llocs preferits dels romans per edificar-hi les seves residències d’esbarjo. Tant a la pròpia ciutat com a la rodalia, s’hi van construir moltes vil·les, i la regió cada vegada era més important.

L’any 63 la ciutat va patir un terratrèmol, i va quedar parcialment destruïda. I justament, quan s’estaven acabant les obres de reconstrucció de la ciutat, la ciutat va ser colgada per la cendra de l’explosió del volcà Vesuvi l’any 79.

Des d’aquell any, es va perdre tota memòria de la ciutat, fins que al 1594, l’arquitecte Domenico Fontana, mentre construïa un canal des del Sarno cap al poble de Torre Annunziata, va descobrir algunes inscripcions epigràfiques i fins i tot edificis amb les parets pintades al fresc, però no va reconèixer les restes de l’antiga ciutat.

Més tard a partir de 1748 es comença a descobrir la ciutat, però no va ser fins mitjans del segle XIX, que es van
descobrir tots els edificis i molt curosament, es va descobrir tota la ciutat. Giuseppe Fiorelli va ser qui va dur a terme les excavacions de la ciutat, i el que va tenir la idea d’obtenir motlles de les víctimes de l'erupció injectant guix líquid en els buits que havien deixat els cossos calcinats en la cendra solidificada.

Avui, Pompeia és una important ciutat, que es pot visitar, gairebé tal i com era aquell dia de l’any 79 en el qual la ciutat va desaparèixer. La cendra del volcà no va destruir Pompeia, sinó que només va aturar el temps per acabar-la restituint amb l’aspecte que tenia a l’època dels romans.


plànol de la ciutat


Els recintes més importants i visitats de la ciutat són:

-La Vil·la Imperial, amb un llarg pòrtic davant els murs i que es data del segle I a.C. És molt interessant la decoració pictòrica del triclini, bastant complexa, que presenta tres grans escenes amb Teseu vencent el Minotaure, Ariadna abandonada per Teseu, i Dèdal i Ícar.

-El gran Fòrum, de grans dimensions. Envoltat per un pòrtic de columnes per tres dels costats, i a la banda nord hi havia el Temple de Júpiter. De les nombroses estàtues que hi havia en el Fòrum només se’n conserven les bases, ja que segurament, les estàtues encara no les havien posat després del terratrèmol de l’any 62.



-El temple d’Apol·lo, davant de la basílica. És l'edifici religiós més important de la ciutat, d'origen molt antic. L'aspecte actual del santuari és la causa d'una reconstrucció del segle II a.C i a la restauració subsegüent al terratrèmol del 62. El temple, al centre d'un recinte sagrat, estava envoltat pels quatre costats per una sèrie de columnes originàriament acanalades i amb els capitells jònics, els quals durant la restauració de la ciutat van pasar a ser corintis i pintats de color groc, vermell i blau.


-Temple de Júpiter, originàriament tan sols era dedicat a Júpiter, però a partir del 80 a.C també va venerar Juno i Minerva. Era el Capitolium de la ciutat, el centre de culte de la Tríada Capitolina, símbol del poder de Roma. EL temple no es manté amb molt bones condicions, ja que la seva reconstrucció després del terratrèmol, no estava acabada l’any 79, any de l’erupció.

-D’altres monuments també importants i curiosos són: el Lupanar, la via de l’Abundància, l’Odèon, entre d’altres edificis molt interessants.

Aquí us deixo un vídeo amb fotos de la ciutat, a veure què us sembla! A mi, personalment, m'agradaria molt anar-hi.


Mireia Vidal

2n batx

27 de setembre de 2010

PERSEU


Perseu va ser un heroi grec, fill de Zeus i Dànae, la filla del rei d'Argos. Aquesta va ser tancada en una cambra ja que el rei d'Argos, Acrisi, va rebre la profecia de que el seu net el mataria. Però Zeus transformat en una pluja d'or va poder entrar a la cambra i deixar embarassada a Dànae.

En saber-ho Acrisi va llençar al mar, tancats en un sarcòfag de fusta, a Perseu i a la seva mare. Després de temps navegant a la deriva, tingueren sort i van anar a parar a l'illa de Sèrifos on el rei d'aquesta els donà protecció i Perseu va poder créixer i fer-se fort en secret.











Perseu amb el cap de Medusa.
Bronze de Benvenuto Cellini
, a Florència

Li va ser encomanada la missió de tallar-li el cap a Medusa, la qual només amb una mirada et petrificava. Va tenir l'ajuda d'Hermes, que li va donar unes sandàlies voladores i una espasa corba, l'ajuda d'Atenea, que li va donar un escut lluent i finalment l'ajuda d'Hades el qual li va donar un casc que el feia invisible.

Un cop acabada la missió amb éxit, a les costes d'Etiòpia trobà Andròmeda la qual estava lligada a una roca a punt de ser devorada per un monstre marí. Perseu va petrificar el monstre i d'aquesta manera es guanyà la mà d'Andròmeda.

La profecia es cumplí quan Perseu, de camí de retorn, va jugar a uns jocs de tirar el disc i accidentalment aquest anar a parar al cap d'una persona que va morir a causa de l'impacte, aquesta persona era el seu avi, Acrisi.


Zeus convertit en pluja d'or entrant a la cambra de Dànae, Ticià.

A continuació un fragment de la película Fúria de Titans de 1981, on surt Perseu lluitant contra Medusa:



Ivan Linares
1r Batx

26 de setembre de 2010

LA POMA DE LA DISCÒRDIA

La deessa Eris, és la personificació de la discòrdia i també germana d'Ares, Déu de la guerra. Té cinc fills, els quals coincideixen amb sentiments o sensacions: Ponos (pena), Lete (oblit), Limos (gana), Algos (dolor) i Horcos (jurament).

Tots els Déus havien estat convidats a les noces de Tetis i Peleu, menys Eris. Ella ofesa, va arribar i llençà una poma d'or en mig de tothom i va assenyalar que el fruit hauria de ser lliurat a la deessa més bella de totes. Les deesses immediatament van tractar d'apoderar-se del fruit, però quan Hera, Afrodita i Atena van entrar totes es van apartar, ja que elles eren les més poderoses.

Turó Ida
La disputa entre les deesses no es va fer esperar, i com que no havia solució al problema, ja que els Déus no no volien entrar en la baralla, Zeus envià les deesses al turó Ida, en la Terra, i va decidir que tractant-se d'un concurs de bellesa, el jutge hauria de ser l'home més bell de tots.

L'escollit va ser Paris, fill del rei Príam de Troia. Es deia que Paris vivia com un pastor en el mont Ida, perquè un oracle, segons el qual Paris portaria la ruïna a Troia, havia persuadit els seus pares d'abandonar-lo en el mont Ida, prop de Troia.

Hermes seguint les ordres de Zeus, va portar les tres rivals davant de Paris, que es va quedar bocabadat davant de les tres belleses. Però quan Hermes li explicà quina missió li havia encomanat Zeus, intentar treure tot el partit que pogués d'aquell do. Així es que va demanar veure les tres deesses nues i també per separat.

Cadascuna de les candidates , durant el seu torn va intentar subornar el jutge amb una recompensa: Hera li va oferir convertir-lo en rei d'Europa i Àsia, Atena fer-lo invencible en la batalla i Afrodita li va prometre l'amor de la dona més formosa del món. Sorprès per la seva promesa, Paris escollí Afrodita com la més bella, atraient-se d'aquesta manera l'odi per sempre d'Hera i Atena a ell i també a la ciutat de Troia.



El judici de Paris

Laura Lucas
1r Batx

25 de setembre de 2010

MARLBORO, TAMBÉ FA SERVIR EL LLATÍ







Veni, vidi, vinci és una famosa frase llatina que va dir el general i cónsul Juli Cèsar a l’any 47 a.C. Cèsar va utilitzar la frase en un missatge al senat romà per la seva recent victòria sobre Farnaces II, a la batalla de Zela. La frase va servir tant per proclamar el seu fet, com per demostrar als senadors el seu poder militar aprofitant que Roma estava passant per una guerra civil.













Avui en dia, aquesta frase llatina és utilitzada tant per negocis, competicions socials i àreas jurídiques. L’ús d’aquesta frase en negocis importants, fa que l’empresa adquireixi una major rellevància a l’hora de fer vendes i sigui mundialment famosa i coneguda amb la frase Arribo, miro i venço.

Aquest és el cas de la multinacional tabaquera Marlboro dirigida per Philip Morris. En el seu logo Philip va posar-hi la frase veni vidi vinci i fa que avui en dia, la seva multinacional sigui la més prestigiosa i mundialment coneguda dins l’àmbit de les indústries tabaqueres. Philip Morris, és va autoproclamar numero ú amb aquesta frase.





Cal dir que amb aquesta entrada el que no pretenem és fer publicitat de la marca del tabac, només ens fixem amb l'element que hi ha al logotip de la marca.

24 de setembre de 2010

INCENDI AL COLISSEU DE ROMA

El dia 17 de setembre dos artistes de Roma van incendiar el Colisseu. Però tranquils, ho van fer a partir d' un muntatge de llums. L'obra pretenia mostrar la fragilitat de la conservació d'alguns dels monuments més antics que tenim en tot el món, i d'aquesta manera consciencia a la gent. L'espectacle es va repetir dues nits seguides. Aquí us deixo un vídeo molt curts sobre l'espectacle de llums.





Andrea Padilla
2n Batx.

23 de setembre de 2010

EL CULTE CAP AL DÉU BACUS

El coneixement del culte a arribat fins a avui en dia gràcies a la mà d'Eurípides, que va escriure un llibre on explicava aquest culte.

Bacus, Caravaggio

Les matrones i les donzelles pujaven en processió a una muntanya solitària i durant uns dies, sense contacte amb homes, es llençaven al desenfrenament de alcohol i al·lucinògens.

El ritus contenia elements molt salvatges, com ara esbocinar petits animals vius i menjar-se’ls. Però també tenien molt contingut eròtic: Eurípides explica que pesaven nits senceres ballant despullades, excitades amb un èxtasis no només alcohòlic.

Es suposava que aquestes pràctiques fomentaven la fertilitat, i les matrones feien de sacerdotesses proporcionant alcohol i drogues al·lucinògens a les joves. La llegenda afirma que recorrien els boscos insinuant-se i fent mal als homes que es trobaven. La dansa de les mÈnades era el ritu central de les cerimònies.

William Adolphe Bouguereau

Tot allà tenia com a objectiu que les dones obtinguessin l'entusiasme (etimològicament vol dir “la entrada de Déu”) en la iniciada. Les dones que creien que havien fet el amor amb els deus se les considerava afortunades i protegides.

Quant al ritus d'esbocinar animals, representava a Bacus sent devorat pels titans. Segons la mitologia, aquest fet va permetre als titans tieniruna mica de divinitat. Així el home, que té una part divina i una altra terrestre, al menjar al déu Bacus intentava ser més diví.

Es suposa que dits rituals no van desaparèixer completament i es van mantenir en la clandestinitat fins ben entrada la Edat Mitjana, ja que s’han trobat atuells i pintures medievals representant els ritus bacants.

Busqueu com es diuen les que organitzaven aquests ritus. Com es diu el llibre, que va escriure Eurípides, on explica tot això?

Aina Gràcia

1r Batx

L'ATLÀNTIDA, A VIC?

Doncs, per molt estrany que sembli, així és!


Amb el Mercat de Música Viva de Vic, com tothom sap, hi ha concerts arreu de la ciutat que ocupen molt espai i els polítics de la capital d'Osona van decidir fer un espai on poder realitzar tres concerts alhora (en sales diferents) i estalviar espai a la ciutat. I van decidir anomenar-la Atlàntida.


Atlàntida a Vic.



Per qui no sàpiga què és l'Atlàntida ara us ho explico.


L'Atlàntida, diuen, és un continent perdut el qual apareix per primera vegada en els diàlegs d'un text de Plató entre Timeu i Crities. Es diu que aquest continent va estar enfonsat per un gran tsunami. Es creu que la seva ubicació és al mar Atlàntic entre Àfrica i Amèrica del Sud.


A més fa una setmaneta vaig anar a sopar amb uns amics i encara no sé com va sortir aquest tema sobre el gran continent perdut i un company va dir que per les notícies havien dit que havien trobat unes restes per sota les illes Madeires que podrien correspondre a aquest continent mitològic (o no).


Com es creu que podia ser l'Atlàntida.


Potser fins i tot és un rumor. I no seria la primera vegada que corren aquests rumors ja que fa uns anys pel Google Earth es va veure com un petit relleu prop de la zona de les Canàries, amb el qual molta gent va assegurar que es tractava de l'Atlàntida, de seguida el buscador Google va desmentir això i va culpar aquest fet a uns errors informàtics, juntament amb els sònars.



Teòrica ubicació de l'Atlàntida.



Com bé sabeu diuen que els habitants de l'Atlàntida estaven molt avançats per l'època en què vivien. Què creieu que ens podrien aportar aquesta gent, ara?


Nil Datsira

2n Batx.

22 de setembre de 2010

CLÀSSIQUES I ART: ES COMPLEMENTEN?

La cultura grega i romana ha influït al llarg de tota la història a compositors, escultors, enginyers, arquitectes, escriptors , etc...

Tothom s'ha quedat meravellat de les grans aportacions que aquestes dues civilitzacions ens han donat. És per això que avui dia trobem referents clàssics tant en la música, com en l'escultura, l'enginyeria, l'arquitectura, la literatura...i sens dubte, en la pintura.


A continuació us deixo 10 obres de diferents autors i èpoques.


En aquest exercici haureu de dir si tenen referència clàssica o no i explicar el per què.


1. El jurament del Horacis, Jacques-Louis David



















2. El naixement de Venus, Boticcelli















3. Saturn devorant un fill, Goia




















4.El crit, Edward Munch























5 Venus i Adonis,Ticià

















6) Rellotges tous, Dalí
















7)Les Menines, Diego Velázquez



















8) Dànae rebent la pluja d'or, Ticià



















9) Mona Lisa, Leonardo Da Vinci




















10)Llibertat guiant al poble, Eugène Delacroix















Jonatan Martínez

2n de Batx.

20 de setembre de 2010

LLATINISMES (1)

Els alumnes de segon de batxillerat, com cada any, hem d'estudiar tota una llista de llatinismes, ja que aquests més endavant, ens podrán sortir a la selectivitat. Així que ja hem començat a definir-los i a estudiar-los.
Aquí us en deixo uns quants, els primers que hem estudiat.


-Accèssit: (accedo, “apropar-se”). Un cop donats els primers premis, l’accèssit és el premi atorgat a les obres de prou qualitat, que també mereixen alguna cosa.

EX.
La Lara es va presentar al concurs de literatura de Sant Jordi, i va guanyar el primer premi. Però jo, que també m’hi vaig presentar, vaig guanyar l’accèssit.

EX. El blog de llatí ha guanyat un accèssit en el concurs de Blogs.


-Addenda: (addo, “coses que s’han d’afegir”). Notes addicionals al final d’un escrit, especialment d’un llibre, per tal de completar-lo o corregir-lo.

EX. Al cap de dos anys de la seva publicació, l’autor del llibre va adjuntar a les noves edicions una addenda, en la qual, hi havia informació actualitzada i nova.

-Agenda: (ago, “coses que s’han de fer”). Llibre o quadern en el què cada full correspon a un dia o diversos dies de l’any, i que serveix per anotar-hi, per tal de no oblidar-les, les coses que una persona ha de fer.
EX. Recordeu d’apuntar els deures a l’agenda per tal de fer-los.
EX. M’hauré d’apuntar el teu telèfon a l’agenda de telèfons, així podrem estar en contacte.

-Àlies: (“altrament”). Sobrenom que se li aplica a una persona, animal o cosa, per tal de nombrar-lo amb un nom diferent al que en realitat és.
EX. Carla, àlies la Carli. La Carli no és el seu nom; és el seu àlies.

-Àlter ego: (“un altre jo”). Persona en la qual una altra té tanta confiança, en tot en general, o en diferents temes, com d’ell mateix.
EX. La meva germana és el meu àlter ego en els estudis. Amic inseparable o íntim.EX. L’Elena és el meu àlter ego. Persona en qui s’identifica una altra, ja sigui físicament com psicològicament.
EX. En Joan és l’àlter ego del seu cap.

-Desideràtum: (del participi de perfet, desidero, “cosa desitjada”). Totes aquelles coses desitjades que volem els humans.
EX.
Faré la desiderata del curs vinent.

-Esnob: (anglès snob). Persona que imita amb afectació les maneres, opinions, etc, d’aquells a qui considera distingits o de classe alta per aconseguir aparentar ser igual que ells. Es sol dir que prové de “sine nobilitate”, és a dir, sense noblesa, que abreviat seria s-nob. EX. Ell és un esnob, que tant sols vol aparentar ser el que no és.

-Lapsus: (“relliscada, error”). Error que es comet sense adonar-se’n parlant o escrivint.
EX. A l’examen he tingut un lapsus i no m’he recordat de res.
EX. Mireia, ahir al dictat que vam fer, deuries tenir un lapsus, perquè vas escriure Hola, sense H.

-Maremàgnum: (de mare i magnus, “mar grossa”). Caos, guirigall, confusió.
EX. Ara mateix, la meva vida és un maremàgnum, no tinc les idees gens clares. Es va formar un maremàgnum a l’estació, que va aparèixer, fins i tot, a la televisió.

Tal i com podeu veure, alguns d'aquests llatinismes els utilitzem en la nostra vida quotidiana, i també són els noms d'alguns llocs coneguts...
Així podem anar a Barcelona i trobar-nos amb el maremàgnum... o utilitzar cada dia l'agenda per apuntar els deures...




Mireia Vidal
2n batx.

CANON EOS

En el món de la tecnologia, actualment, apareixen moltes innovacions gracies al gran avanç tecnològic que hi ha. Però, quina relació té la tecnologia amb el món clàssic?

Avui dia, tal i com diem sempre, molts aspectes del nostre entorn es trobaen relacionades amb les clàssiques. Fins i tot les càmeres de fotografia ho estan. Una de les últimes càmeres tretes a la venda i amb bona qualitat de fotografia s’anomena Canon Eos.



L’etimologia d’aquesta paraula que acompanya a Canon, Eos, és grega. Eos prové de la deessa titànide de l’aurora, que era una divinitat que provenia d’Urà (el Cel) i de Gea (la Terra). Era una deessa que sortia sempre del seu llar, que es trobava a l'oceà que envoltava el món, per anunciar al seu germà, Hèlios, el Sol. Així doncs, el seu significat és el de l’Aurora. Si ho relacionem amb aquesta càmera, el que ens volen dir principalment és que aquesta càmera té la mateixa qualitat, potència i el mateix poder que aquesta deessa, Eos.
























Eos, la deessa



Elena Martínez

2n Batx.

18 de setembre de 2010

GRAFITIS I POMPEIA

Aquest matí m'he donat compte que a casa teníem la revista "Muy Historia" i he trobat coses bastant interessants.


Quadre de Karl Briullov, 1830


Quan el Vesubi va entrar en erupció en el any 79, Pompeia va quedar coberta de lava i cendra. Al 1748 el rei espanyol Carles III va patrocinar expedicions arqueològiques per desvelar els misteris de aquella ciutat fantasma. Des de llavors, els arqueòlegs han aconseguit desenterrar nombrosos edificis quasi intactes, espectaculars pintures murals i cossos de pompeians, molts d’ells amb la postura que tenen al moment de la seva mort, gràcies a una tècnica que consisteix en emplenar amb guix els buits deixats per la carn.

Amadeo Maiuri va ser uns dels grans impulsors de la restauració i conservació d'aquest fantàstic conjunt arquitectònic, cosa que ens permet veure com era la vida quotidiana en una vil·la romana del segle I.



Cossos de persones amb la posició en la que van morir


Com van poder recuperar molts dels edificis de l’època, van trobar en alguns d’ells els ara anomenats graffitis. Aquests graffitis permeten veure la societat del poble. Es poden trobar missatges de tot tipus:
  • Anuncis com el que van trobar que deia “Una casserola de coure ha estat sostreta d'aquesta tenda. Qui la retorni rebrà un premi de 65 sestercis”.

  • Declaracions com ara “Porta'm a Pompeia on està el meu dolç amor”.

  • Unes altres pintades són de gladiadors com “Celadus el Traci, tres victòries, el suspir de les noies”. O un altre que va escriure “Crecente el reciari el metge de totes les noies de vida nocturna”.
  • I hi havia un altre ciutadà que es queixava de l'enorme quantitat de graffitis que feia lletja la ciutat de Pompeia, encara que la seva queixa escrita també en una paret va contribuir a seguir amb aquest fenomen, el missatge deia “M’estranya que no hagis caigut, oh paret!, carregada com estàs de pintades”.

La paret amb graffitis que s'ha trobat

La informació ha estat extreta del "Muy Historia".
Podeu veure més imatges si cliqueu aquí.

Aina Gràcia
1r Batx

17 de setembre de 2010

VEREMA A LA ROMANA

El passat diumenge 12 de setembre a Olèrdola es va realitzar una verema com la que feien romans en aquestes mateixes èpoques. Van utilitzar les mateixes eines que es feien servir a l’època, i els primers que les van fer servir-les i es treieren les sabates per a trepitjar el raïm van ser els nens.

De l’època es conserven un gran nombre d’àmfores que els romans utilitzaven per coure el suc que condimentaven amb flors, fruites, canyella, carbassa o el que hi hagués al rebost, i que després reduïen al foc per obtenir una mena de xarop que consumien com una salsa. El paladar que tenien els romans no s’assembla al nostre, ja que ells tenien més facilitat per carrejar sabors. Tot i això la recepta d’aquesta salsa es pot trobar al llibre de receptes clàssiques el Re Coquinaria d’Apici, on es poden trobar un gran nombre de receptes clàssiques.

Andrea Padilla
2n Batx

15 de setembre de 2010

TROBEN UNES ESCALES ROMANES QUE PORTEN A UNA COVA

El 2 de setembre van trobar a la cruïlla dels carrers Coloms i Ramon i Cajal, a Tarragona, unes escales romanes que porten a una cova.

Els arqueòlegs van veure primer uns murs i després unes escales de l’època romana, van quedar molt sorpresos. Aquests es van endur la gran sorpresa quan feien el seguiment de les obres de millora de la xarxa de clavegueram.

Segons l’arqueòloga Imma Teixell, aquesta escala data de principis del segle I dC. S’han trobat 7 esglaons que porten a una cova que actualment està soterrada. L’arqueòloga creu que aquestes escales deuen estar relacionades amb el tema de l’aigua i creu probable que trobin una font a prop.

Cal dir, que les restes estan situades al mig de la ciutat de Tarragona i per això és sorprenent aquesta troballa, perquè no s’hi havia detectat cap resta romana per aquesta zona.

Ara els arqueòlegs han començat a treure la terra que cobreix la cova, per tal de trobar-hi restes romanes relacionades amb l’aigua. Aquesta excavació pot tenir alguna conseqüència i és que fa uns anys per aquesta zona hi havia una gasolinera i no voldrien trobar-se amb els dipòsits d’aquesta.

Maria Aznar

2n Batx.

14 de setembre de 2010

EMPÚRIES: UNA CIUTAT MÉS GRAN DEL QUE CREIEM?

El següent reportatge de TV3 " Sota Terra" tracta de la ciutat d'Empúries.
La ciutat d'Empúries ha estat la porta de la romanització de tota la Península Ibèrica, aquesta ciutat ha estat la casa de moltes cultures; tant grecs, com ibers i romans han deixat la seva empremta.

Una mica d'història....

A la primera meitat del segle VI aC, els comerciants grecs procedents de Focea van fundar, sobre aquest poblat indígena, un primer assentament (La Palaià Pólis), per passar anys més tard a construir un nou disseny de ciutat (La Néa Polis). Aquesta colònia va rebre el nom d'Emporion que, en grec, significa "mercat".

A l'any 218 aC, amb motiu de la segona guerra Púnica, un exèrcit romà comandat per Cneu Corneli Escipió va desembarcar al port d'Empúries amb l'objectiu de tancar el pas per terra als púnics. S'iniciava així el procés que portaría a la romanització de la Península Ibèrica. A l'any 195 aC, Marc Porci Cató va instal·lar un campament militar a Empúries, que va constituir el principi d'una nova ciutat amb el nom de Municipium Emporiae.

La romanització de la Península no va trigar i mentre que ciutats com Tarraco o Barcino adquirien importància progressivament, Emporiae l'anava perdent.
Tota la ciutat romana va ser abandonada a la meitat del segle III dC, concentrant-se a la població de Sant Martí d'Empúries.


El reportatge es centrarà amb la ciutat romana i el presentador Fermí Fernàndez. Vol saber si trobarà més ciutat en el terreny inexplorat del mateix conjunt d'Empúries i per una altre banda si existeix una muralla que dividia la ciutat en dues. Fermí , juntament amb el grup d'arqueòlegs tenen tres dies per trobar-ne les restes de la muralla que dividia la ciutat en dues per confirmar una de les dues hipòtesis. I per confirmar l'altra ha de trobar jaciments del segle I com per exemple habitatges en la part no excavada de la ciutat, d'aquesta manera confirmaria la segona hipòtesi.

La metodologia que s'utilitzarà és marcar les cantonades i excavar per trobar els carrers i confirmar la tesi de l'existència de la ciutat en el terreny sense excavar del conjunt arqueològic.


Ara bé podrà confirmar les hipòtesis? Quins són alguns dels problemes amb els que es troba en l'últim dia? Digues almenys dos llatinismes que apareixen en el reportatge, esmenta la teva opinió sobre aquestes excavacions i sobre el reportatge en general.




Jonatan Martínez
2n Batx