26 d’abril de 2010

LES MAQUETES DE LA CATALUNYA ROMANA

Al Camp d’Aprenentatge de Tarragona es troba una exposició d'unes quaranta maquetes sobre el món clàssic. Aquesta exposició l’han fet alumnes i exalumnes de l’IES Rafael Casanova sota el guiatge de la professora Conxita Collellmir. Es van fer aquestes maquetes:

• L'habitatge: domus, insulae, vil·les
• Els espectacles públics: teatre de Mèrida, teatre, amfiteatre i circ de Tàrraco.
• Les ciutats: Tàrraco, Bàrcino i Empúries.
• Els temples: els de Tàrraco, Bàrcino, Empúries i Vic.
• Les necròpolis: Plaça de la Vila de Madrid a Barcelona, necròpolis paleocristiana de Tàrraco.
• Les termes: les de Badalona i Sant Boi, les termes públiques del fòrum d'Empúries.
• Altres monuments: Arc de Berà, Torre dels Escipions, pont romà de Martorell, la Ciutadella de Roses, Partenó d'Atenes, Olímpia.

En aquest link podeu veure les fotografies de les maquetes.

http://www.flickr.com/photos/sebastiagiralt/sets/72157623806649860/show/



Aina Gràcia
Nil Datsira
Pau Muñoz
1r Batx

23 d’abril de 2010

FELIÇ DIADA DE SANT JORDI

BAUCIS I FILEMÓ

Els alumnes de 4t hem volgut interpretar el mite de Baucis i Filemó. Primer el vàrem llegir i després l'hem dramatitzat. El text original el vàrem agafar de Les Metamorfosis d'Ovidi.
Ens hem repartit els personatges que s'havien d'interpretar, mentre la resta de companys de la classe preparaven decorats, vestuari, atrezzo. Finalment un altre grup d'alumnes ha editat tot el que vàrem enregistrar, amb preses falses incloses.

És una història d'amor que us volem oferir per Sant Jordi. Esperem que us agradi la nostra interpretació!

19 d’abril de 2010

16 d’abril de 2010

LLATINISMES

Aquí teniu alguns llatinismes més que hem fet els alumnes de 4t d'ESO.
Esperem que us agradin.





Montse Solà
Carla Solà
Desirée Gama
Laia Closa
4t ESO

15 d’abril de 2010

LES TROIANES D' EURÍPIDES

Com sabeu El 20 d'Abril presenciarem una de les tragèdies més destacades de'Eurípides, Les Troianes. És per això que, abans d'anar-hi, ens informarem del l'argument de la tragèdia, els personatges principals i finalment us proposo una sèrie d'activitats per conèixer millor aquesta tràgica obra.

ARGUMENT


Eurípides ens situa en l'últim dia de Troia. La flota està a punt de partir, i les troianes estan essent sortejades. Posidó es lamenta de Troia, la ciutat que protegia, a causa de la imminent destrucció que li esdevé en mans dels grecs.

Davant ell es presenta la deessa Atena, el seu rival en aquesta guerra, indignada perquè han tret a Cassandra del temple on li rendia culte, per això no afavorirà els grecs en el seu retorn.

Hècuba, mostra la desesperació dels vençuts. Crema Ilió. Pregunta per la destinació de cada troiana, que no pot ser altra que l'ésser malmaridadas amb algun vencedor.

Andròmaca ha estat assignada al fill d'Aquil·les, Hècuba, a Odisseu, Cassandra, la seva filla, a Agamèmnon, Políxena també filla d'Hècuba, ha de ser sacrificada a la tomba d'Aquil·les, creant un gran efecte dramàtic.

Cassandra, canta la seva cançó de noces ple d'odi contra Agamèmnon, anunciant què serà les seves noces, la causa de la ruïna del cap militar dels aqueus.

Els aqueus decideixen matar el fill d'Andròmaca i Hèctor llançant-lo pels murs d' Ilió. Menelau apareix en escena per endur-se Helena, prometent matar-la a Esparta, on no volen anar les presoneres, per ser el bressol dels seus mals. Hècuba lloa la decisió de Menelau de matar Helena, però li adverteix sobre els encants d'aquesta dona i la possibilitat que es torni a enamorar en el viatge.

Helena es defensa argumentant que la culpa és de Príam, que no va matar Paris quan va néixer, donant compliment tal com estava profetitzat a la destinació de Troia, que anava a ser destruïda si el nen no moria. Culpa també Afrodita que, en el famós Judici de Paris, va prometre concedir-li a aquest el jaç d'Helena.

Paris havia sentenciat que era la més bella de les deesses en contesa, i va preferir aquest premi al d'Atena, que li oferia la conquesta de Grècia, o al d'Hera que li va oferir Europa i Àsia si la triava. Hècuba li respon que no va ser Afrodita la vencedora, sinó Afrosine, la luxúria, i que a totes les seves insensateses donen els homes el nom d'Afrodita.

L'obra cobra més dramatisme encara amb el petit cos d'Astianacte, el fill d'Hèctor i Andròmaca, que és rebut per Hècuba perquè sigui enterrat per instruccions de la seva mare, que ja ha partit.


Personatges principals:

POSIDÓ, déu del mar.

ATENEA, deessa del pensament i la guerra. Símbol del progrés intel·lectual. Divinitat epònima d'Atenes.

HÈCUBA, ex reina de Troia, ara esclava d' Ulisses. Esposa de Príam. Mare d'Hèctor, Paris, Polixena i Cassandra entre altres.

COR, de dones troianes captives.

TALTIBI, herald i missatger dels grecs.

CASSANDRA, filla d'Hècuba i Príam. Sacerdotessa de Febus, qui li havia concedit el do de la profecia per preu a la seva virginitat.

ANDRÒMACA, vídua d'Hèctor.

MENELAU, rei d'Esparta.

HELENA, esposa de Menelau i Paris. Causant de la guerra.




ACTIVITATS


1. Qui i quan va escriure l'obra?

2. Quins déus grecs apareixen i com es caracterítzen?

3. Digues el nom de les troianes presoneres

4. Per què estan enemistats Atena i Posidó?

Jonatan Martínez

1r Batx

12 d’abril de 2010

CLÀSSICS A LA ROMANA A L'EDU3.Cat

El 18 d'octubre vàrem celebrar unes olimpíades amb els alumnes de 2n d'ESO. Els alumnes de l'optativa de Cultura Clàssica van fer tot un treball de recerca sobre les Olimpíades a l'antiga Grècia i després varen organitzar uns Jocs per tota la resta de companys.

Paral·lelament, a classe de Física, amb el Tomàs, estaven treballant conceptes de velocitat, força, potència... i aquell dia varen aplicar totes les fórmules que havien après a classe aplicades a les diverses disciplines de les olimpíades.

Justament aquell dia varen venir uns responsables de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) a enregistrar el nostre projecte Clàssics a la Romana per finalment penjar-lo tan a la pàgina de Pràctica compartida de XTEC, com a l'Edu3.cat.

En el vídeo podreu veure fragments de les Olimpíades celebrades amb els alumnes de 2n, i la Mireia Vidal, l'Elena Martínez i el Jonatan Martínez de 1r de batxillerat explicant la seva experiència amb el bloc. També veureu la Majka Llibre i la Montse Dalmau, professores de clàssiques explicant l'objectiu d'aquesta activitat concreta, la seva relació amb el bloc i com treballem les clàssiques a través del bloc.

Aquest és el resultat del vídeo que varen enregistrar!!

Edu3.cat

ELECCIONS A ROMA?

8 d’abril de 2010

LLATINISMES EN UNA LECTURA


Llegint la lectura La Bogeria de Narcís Oller, he vist que mentre llegia hi apareixien diversos llatinismes!


M'ha sorprès hi ho he volgut compartir amb vosaltres, així que els escriuré junt amb la definició que el mateix llibre em posa i ho completaré amb la definició d'un diccionari:

- Vanitas vanitatis: Vanitat de vanitats.

- Pax vobis: La pau sigui amb vosaltres. Fórmula de comiat.

- Sui generis: Especial.

- Velis nolis: Vulguis o no vulguis. Tant si es vol com si no es vol.

- Dies irae: Cant litúrgic de difunts.



Berta Broch

1r batx

7 d’abril de 2010

CINEMA CLÀSSIC

Us heu fixat en la quantitat de pel·lícules d'època romana que han fet durant aquesta setmana santa? un exemple d'aquestes pel·lícules que han emitit son "Ben hur" o "A la recerca de la tomba de crist" entre d'altres.

He trobat que hi ha moltes pel·lícules que són d'arrels clàssiques i estan basades en mites o fets de la història de Roma o Grècia.


En aquest vídeo podeu trobar fins a 50 pel·lícules d'arrels clàssiques. Espero que us agradi!



Ara bé, us agrada alguna pel·licula dels antics clàssics en especial? Sabeu alguna pel·lícula d'aquest ambit que no hagi esmentat? podeu deixar les vostres respostes als comentaris.

Jonatan Martínez
1r de Batx

5 d’abril de 2010

LLATINISMES

Us presentem uns llatinismes a través d'imatges.


Ousama Talibi
Oriol Bonillo
Adrià Prado
4t ESO

2 d’abril de 2010

L'IMPERI

Octavi es va convertir en el governant que tenia més poder de la història de Roma a l'any 27 a.C. al obtenir comandaments civils, militars i religiosos. El període conegut amb el nom d'Imperi el va començar ell i es va dividir en dues etapes:

-L'Alt Imperi o Principat (27 a.C. fins el 192 d.C.)
-El Baix Imperi o Dominat (193 d.C. fins el 476)

L'Alt Imperi

L'Alt Imperi va estar governat per tres dinasties diferents; la de Júlia Clàudia (27 a.C. - 68 d.C.), Flàvia (69 d.C. - 96 d.C.) i Antonina (96 d.C. - 192 d.C.)

Dinastia Júlia Clàudia


El govern d'August es basava en les mesures sobre els costums i aquelles per aconseguir embellir la ciutat de Roma. Amb ell va començar el període "pax augustea" (la pau d'August) durant 40 anys, succeït per Tiberi, Calígula, Claudi i Neró. Al principi, Tiberi li agradava la seva obra, tot i que als últims anys, va caure influenciat per Sejà i el govern va acabar essent massa injust.








Emperador August

El va succeir Calígula, tot i que va ser assassinat per la seva guàrdia a causa de la crueltat amb la que manava i tots els capricis que tenia. Clàudia va acabar governant introduint, a més, algunes zones a l'Imperi.

Va ser substituit per la dinastia del seu fill Neró gràcies a la seva esposa Agripina la Jove. Els primers anys, gràcies als consells del seu mestre Sèneca, van ser molt bons, tot i que va acabar fatal a causa dels crims familiars, l'incendi que es va produir a Roma i la persecució dels cristians. Més tard, van anomenar emperadors a Galba, Vitel·li, Otó i Vespasià, que eren militars. Aquest període que va des del 68 fins el 69 d.C. s'anomena anarquia militar.

Dinastia Flàvia

Vespasià va ser el primer emperador de la nova dinastia i va posar pau i ordre. Més tard, van governar Tit i Domicià (els seus dos fills). Amb ells es va contruir el Colosseu i es va dur a terme l'expulsió dels jueus a partir d'una campanya.

Dinastia Antonina

En aquest govern, en comptes d'utilitzar l'anterior sistema per a governar, van utilitzar el d'adopció. Els més importants van ser Trajà i Adrià, que eren soldats espanyols.

Amb Trajà, l'Imperi es va fer molt més gran i es va anar extenent. Seguidament, va fer-ho Antoni Pius i Marc Aureli, aquest últim conegut com un gran filòsof per apropar-se als governs estoics. Més tard, qui va agafar el poder va ser Còmmode, que va finalitzar l'imperi per mitjà de la decadència. En morir, va començar un període d'anarquia militar on els pretorians van governar com emperadors.

El Baix Imperi

Es va iniciar amb el govern dels Severs (Septimi Sever). El seu fill Caracal·la va donar ciutadania a totes les persones de l'Imperi al 212 d.C. Aquest, es caracteritzava pels bàrbars, que presionaven les fronteres, per les lluites pel poder i el desordre militar.

Dioclecià, que va ser qui va continuar governant, va voler frenar la decadència dividint l'Imperi i repartint el poder entre dos augustos i dos cèsars. A l'Orient, a Dioclecià i Galeri i en canvi, a l'Occident, a Maximià i Constanci Clor.

Aquest sistema de govern es va anomenar tetrarquia. Constantí i Maxenci van voler ser els governants, tot i que a Maxenci el van derrotar a les portes de Roma, a una batalla. Segons una llegenda, les seves tropes van utilitzar el signe dels cristians i al tenir ja la victòria, es va produir el final de les persecussions cristianes (Edicte de Milà, a l'any 313). A més, la capital va passar a ser Constantinoble.

Seguidament, va començar a governar Julià l'Apòstata amb la intenció de restaurar els cultes pagans i Teodosi el Gran amb l'Edicte de Tessalònica, per tal de convertir el cistianisme en la religió de l'Imperi, tot i que quan va morir, l'Imperi va quedar dividit en dos juntament amb els seus fills; Arcadi va agafar el nom d'Orient i capital Constantinoble i Honori amb l'Occident i amb la capital de Roma.

- L'Imperi Romà d'Occident va ser obtingut al 476 d.C. pels bàrbars. Odroacre va conguerir Roma al 476 i va treure el poder a Ròmul Augústul. Amb tots aquest fets, va començar una etapa coneguda amb el nom d'Edat Mitjana.

- L'Imperi Romà d'Orient va aguantar fins el 1453 (1.000 anys més) i finalment va caure sota el poder dels turcs.

















Elena Martínez
1r Batx