Ben segur que cap de nosaltres es pensava que les clàssiques, avui en dia, estiguessin encara tan presents entre nosaltres ja sigui en la llengua, en la cultura ... I, tot i que la Cristina amb el seu treball de recerca ens està fent descobrir moltes coses, jo us en deixaré unes quantes proves més.
Aquestes paraules que veureu a continuació, són paraules totalment normals i quotidianes que utilitzem tots. Algunes són topònims, altres són colors, n'hi ha dos que són noms propis i dos més que són números. A continuació podreu comprovar com hi ha més paraules de les que imaginem que provenen del llatí:
ADRIÀ: nom propi que prové d' Adrianus, és a dir d'un nom llatí.
En català i valencià també pot ser un cognom, i fins i tot pot ser un topònim com per exemple Sant Adrià del Besòs.
LAURA: prové del llatí. Del nom personal Laura.
És també un nom propi.
GRANOLLERS: la seva procedència no és del tot segura. Pot ser que derivi de la paraula llatina granum (gra) o fins i tot pot ser que derivi de granucularios (graners). Però Griera té una altra teoria i pensa que deriva de granolla que significa "granota".
Granollers és la capital de la comarca del Vallès Oriental.
LLEIDA: prové del llatí Ilerda, que era com anomenaven en aquell temps a la ciutat que era la capital dels Ilergetes.
Lleida és la ciutat capital de la província amb la mateixa denominació.
VERD: és un mot singular que prové del llatí: viride.
El verd és el resultat de la mescla de dos colors: el groc i el blau.
NEGRE: prové del mot llatí nigru.
És un color que es crea a partir de l'absència de llum o a partir de la mescla de tots els colors pigment (blau, groc i vermell). Amb aquest mot se'n fan diverses expressionts com per exemple veure'n de blanques i negres, veureu blanc o negre... O també té altres utilitats com per exemple denominar una persona amb la pell fosca.
DISSET: mot singular que prové del llatí: decem-septem.
Depèn del dialecte també es pot pronunciar dèsset o desasset.
QUATRE: prové del llatí quattuor.
Igual que en el cas de negre, aquesta paraula a part de ser un número també s'utilitza per fer expressions com per exemple "Tan segur com dos i dos fan quatre" o "Anar a quatre grapes".
Aquestes paraules només són alguns dels molts exemples que hi ha. He pogut comprovar la seva procedència gracies al diccionari català-valencià-balear. Si esteu interessats o teniu curiositat només heu de fer un clic i ja hi sereu!
Laia Closa
4t ESO