30 d’abril de 2009

ORIGEN DEL NOM DEL GRUP "NON SERVIUM"

























Non servium és un grup procedent de Madrid que toca música Oi! Actualment, Non servium té 3 discs a la venda i és un dels majors exponents de la música Oi! en els països hispanoparlants.

La música Oi! és un gènere musical donat a conèixer al 1977 que està format per la unió de punks, skinheads i altres joves de la classe obrera. Lògicament, la majoria de les lletres del grup parlen de temes socials com l’atur, drets laborals, abusos policials i la repressió governamental. També temes com la violència als carrers, futbol, sexe i alcohol.

Després d’aquesta petita introducció sobre el grup, ja podem parlar concretament de l’origen del nom del grup.
Els components de Non servium han dit en diverses ocasions que Non servium vol dir “no et serviré” i que en la Biblia apareix quan Déu expulsa Satanàs i altres àngels negres a l'infern per rebel·lar-se contra ell.

Finalment, he arribat a descobrir que Non servium no vol dir això, sinó que és un error gramatical, ja que l’expressió llatina correcta és
Non serviam.
Non serviam
està recollit a la Bíblia (Jeremies 2,20). En tot aquest capítol 2 es narra la rebel·lió del poble d'Israel contra Déu. I segons altres fonts és el que va dir Satanàs a Déu quan aquest el va expulsar del seu regne.
En l'escriptura hebrea Non serviam s’escriu així: לא אעבוד

Algunes Bíblies d’idioma anglès han comès un error i han traduït aquesta escriptura com “no transgrediré”. L'error es deu al fet que, en transcriure manuscrits, la diferència entre les dues paraules és mínima.
Actualment, Non serviam s’utilitza per indicar opinió radical contra les creences comunes acceptades per la majoria i en els àmbits religiosos s’utilitza per mostrar el rebuig a Déu.

Musicalment també és molt utilitzada. Per exemple, hi ha un grup de Suècia amb aquest nom, un àlbum d’un altre grup també el porta, una ràdio per Internet, etc.
El grup de Suècia, anomenat Non serviam, és un grup que toca black/death metal i va ser format al 1995.

Amb tota aquest informació podem arribar a dues possibles conclusions:
El grup de Madrid, Non servium, es va equivocar en posar un nom al grup i no va saber-se informar bé o els drets d’autor i propietat no permeten que hi hagi dos grups de música amb el mateix nom i Non servium, que va ser creat un anys després del grup de Suècia, va veure’s obligat a canviar el seu nom.

Ana Povea
4t ESO


  • En sabíeu alguna cosa, d'aquest estil musical? I el gurp, l'heu escoltat mai?
  • Coneixeu algun altre grup musical amb el nom en llatí?

28 d’abril de 2009

LA NECRÒPOLIS DE LA PLAÇA VILA DE MADRID




El subsòl de la plaça de la Vila de Madrid de Barcelona tindrà un espai de 119 metres quadrats per acollir un centre d'interpretació de la necròpolis romana. La cara negativa és que l’espai tornarà a estar en obres.

Fa uns dos anys que es treballa a nivell de subsòl i alhora també a la superfície. Tot el perímetre de superfície d'aquesta concorreguda plaça del Gòtic fa quasi un any que està rodejat amb tanques que impedeixen el pas.

El Museu d'Història de la Ciutat, que és qui controla les obres del subsòl, assegura, sense gaire seguretat, que els treballs s'acabaran "d'aquí a un mes o una mica més".
A més del que es fa en el subsòl, l'empresa hi construirà una passarel·la per accedir des del nivell superior de la plaça a les tombes i al museu. I amb el paquet d'inversions, es pavimentarà la plaça.

En el centre d'interpretació, que fa anys que està excavat sota la plaça, s'exposaran les peces importants que es van trobar a les tombes. Són objectes molt humils perquè corresponen a esclaus, que eren els enterrats en aquest lloc.

Pel que fa als trossos de jardí que havien de ser "l'oasi verd de Ciutat Vella", segons l'anunci que va fer l'Ajuntament el 1998, fins ara no han quallat. En part perquè la majoria dels visitants s'hi estiren i l'herba es fa malbé
.

Font: Diari l’ Avui dia 28/04/2009

Andrea Padilla
4rt ESO

24 d’abril de 2009

SORTIDA A TARRACO




El dimarts 21 d' abril els alumnes de 4rt d' Eso de llatí, juntament amb els alumnes de clàssiques de bachillerat vam anar a fer una visita a la ciutat romana de Tarraco.

En arribar, vam visitar l'amfiteatre romà de la ciutat, aprofitant les meravelloses vistes al mar.

Aquest amfiteatre, milers d'anys abans, estava ple de ciutadans romans gaudint de les lluites dels gladiadors amb les bèsties, i gladiadors entre sí. Era un gran espai d'espectacles que actualment s'ha deterioat molt però conserva les característiques d'un anfiteatre romà i va ser construït a principis de segle II d. C.


Després vam passar una estona al circ romà. El circ romà va ser construït el segle I d. C., sota la llei de l'emperador romà Dominicià i es va utilitzar com a circ durant 300 anys.

Més tard vam anar a veure la representació teatral de Pseudolus de Plaute, una magnífica obra que des d' Alacant van venir a Tarragona per representar aquesta història tan fascinant.

Aquesta comèdia de Plaute va ser escrita en l'any 191 aC.; pertany, per tant a l'època de la seva bellesa i és, sens dubte, la millor obra del nostre autor juntament amb Aurulalia. La seva única intenció és la divertir als espectadors i per a això no es necessiten coneixements previs.

La seva trama és la típica en la comèdia llatina, sent el seu motiu central l'amor d'un jove, Calidor, per una cortesana, Violeta, que pertany a un lenó (amo d'una casa de mala fama) anomenat Balió. Després d'assabentar-se de la venda a un militar, el jove es posa en mans d'un esclau, Pseudolus, nom que en grec significa "el fals", "mentider", per a poder aconseguir-la. Amb variades estratagemas assolirà que els seus plans surtin a flotació i, com s'esdevé amb totes les comèdies romanes, l'esclau i els joves arriben al seu objectiu final, les noces i la llibertat personal.

Jonatan Martínez

4rt ESO

23 d’abril de 2009

MAGNA CELEBRATIO

Hola garriguencs i garriguenques,

Des de Badalona, l'antiga Baetulo romana, us convidem a participar en la cinquena edició de la MAGNA CELEBRATIO, que tindrà lloc el proper cap de setmana del 24 al 26 d'abril a la nostra ciutat.
L'Albert i la Thaïs han confeccionat una presentació sobre la de l'any passat, per tal que us feu la idea de la magnitud d'aquestes jornades de recreació històrica que omplen el centre històric de Badalona cada primavera.



CLÀSSICS I CLÀSSIQUES, NO US HO PERDEU!!!

Teresa

"ARACHNE". Teoria i pràctica del còmic... i en llatí!



La Carla us presenta el seu treball personal en què ha versionat un mite de les Metamorfosis amb el llenguatge del còmic d'estil manga, però escrit en llatí. En la següent presentació ens explica el procés de creació i podreu comprovar el resultat final.
Us recomanen que amplieu la pantalla per tal de poder llegir còmodament el text.



Enteneu el text? Podríeu traduir-lo?

20 d’abril de 2009

PLAUTE I UNA DE LES SEVES COMÈDIES; PSÈUDOLUS

Titus Maccius Plautus o Plaute és un autor del s. III aC que va néixer a Umbria l’any 250 aC i va morir el 184. És va introduir en el món del teatre des de petit. Primer com a actor i més tard traduint obres gregues al llatí. Més endavant va ser dels pioners a redactar les seves pròpies obres en llatí. Va ser el primer a crear un nou gènere: la comèdia pal·liata, que inspira la tradició còmica europea i de la qual encara en tenim mostres avui dia.


L’inici al teatre des de tan petit justifica la bona adaptació a l’escena i l’èxit de les seves obres. Es van publicar 130 comèdies amb el seu nom de les quals només 21 es consideren autèntiques. Les obres de Plaute no es conserven en gaire bon estat, és per això que algunes d’elles tenen llacunes i no es coneixen els any de les representacions, per tan es desconeix l’evolució de les obres.


Plaute es basava en els autors grecs Filemó, Dífil i Menandre. A les seves comèdies podem veure un món hel·lenístic tal com es reflexa en el lloc, els personatges, els costums, els drets, el vestit, el pal·li, el mantell grec (donant nom així a la comèdia pal·liata i s’oposa al típic vestit dels ciutadans romans). Però també hi barreja noves escenes o cançons d’altres comèdies. I hi afegeix qüestions d’actualitat i temes d’amors difícils per tal d’atreure l’interès del públic i fer-lo riure.


La comèdia Psèudolus es caracteritza pel punt d’humor que li va donar Plaute. Un dels personatges és Calidor, enamorat d’una prostituta que és esclava d’un alcavot. Més tard aquest alcavot es ven la seva esclava a un ancià, el pare de Calidor. Calidor enfurismat intenta recuperar la seva amiga, però no ho aconseguirà sense l’ajuda de Psèudolus, un esclau entremaliat i pocavergonya. Plaute manté duran l’obra una gran intriga i facilita la comprensió dels espectadors a través de pròlegs, apartats, etc. Com a fet anecdòtic Plaute recomana a l’espectador durant l’obra que s’axequi si l’aburreix la comèdia, ja que és força llarga.


Alhora de crear els personatges, Plaute tria personatges arquetípics explotant les seves possibilitats. Plaute utilitza un ric llenguatge en les seves obres, que és el reflexa del llatí que es parlava a l’època, per això tan podem trobar paraules grolleres com artificioses. A més a més el seu llenguatge és també font de passió, obscenitat i podem trobar també alguna frase en grec o cartaginès.

A més a més les comèdies pal·liates innoven respecta les gregues i fan una transformació al musical. La música és composada expressament per cada peça i alhora que es toca en directe els actors es llueixen interpretant l’acció.

Podem concloure que Plaute va ser un gran autor en llengua llatina. D’ell destaca la seva capacitat d’atraure el públic i aconseguir que aquest mantingui l’atenció a les seves llargues obres. A més a més també és pioner en diverses coses com ara la creació de comèdies en llatí, la creació d’un nou gènere i el fet de transformar les comèdies en càntics musicals.

Duna Bosch
4rt d’ESO

Font: Introducció del llibre Psèudolus de Plaute proporcionat pel Ministeri d’Educació

16 d’abril de 2009

SEAT EXEO


Ex eo... Seat exeo...

Sabeu el significat d'aquest nom? Una de les coses que m'agrada de la Seat és que posa noms als seus cotxes, hi ha marques que rematen la feina amb un A6 o un 206... Us sembla adequat aquest nom per un cotxe?

D'altra banda, a conjunt amb el nom, han fet un anunci que fa referència al món clàssic, que sempre dóna un toc sofisticat i elegant a qualsevol producte! Sabeu d'on poden ser aquestes paraules i a qui es refereixen?


Salut i Clàssiques!

"THE SISTERHOOD" A SANTORINI

En aquest article m'agradaria fer referència a una pel.lícula que vaig veure fa temps i que es titula 'Verano en vaqueros', basada en la novel·la 'The sisterhood of the travelling pants' d'Ann Brashares, per dos motius. El primer és que una part del llibre està ubicada a Santorini, un preciós arxipèlag circular d'illes volcàniques al sud-est de Grècia i això t'ajuda a situar-te a l'hora de llegir les metamorfosis que tenen lloc a Grècia. Un altre motiu pel que m'ha fet gràcia citar aquest llibre és perquè a la banda sonora de la pel·lícula apareix la cançó de 'Zorba el Griego', cançó que va utilitzar la nostra professora Teresa per confeccionar el vídeo amb les fotos d'Els déus se'n van de marxa.


Us recomano a tots i a totes la pel·lícula perquè és bastant entretinguda:)









Per cert, algú de vosaltres ha estat en aquest bellíssim racó de món?

Heu llegit el llibre o vist la pel·lícula?



Vale!
Cristina Bellido
4rt ESO

12 d’abril de 2009

COSTAS


Recordeu la narració on la Carla presentava una metamorfosi moderna tot versionant Ovidi? Doncs aquí en teniu una altra, aquesta vegada més clàssica; però no us equivoqueu, també és fruit d'una ploma del segle XXI...

A Nicòsia hi havia una platja on habitualment anaven joves a buscar petxines. Un dia, el déu Apol·lo guaitava el lloc tot fixant-se en allò que feien els nois. Tot d'una, n'hi va haver un que li cridà força l'atenció: trobava més petxines que cap altre i més ràpidament, era d'una bellesa extraordinària i molt ben plantat. No obstant, Apol·lo s'hi va fixar perquè tenia una peculiaritat: el noi es movia entre les roques on trencaven les onades i anava caminant àgilment cap enrere i cap als costats molt ràpid. El Sol va començar a amagar-se i els nois començaren a marxar cap a casa, però Costas, el noi de les roques, s'hi volia quedar més estona. Aprofitant aquest moment d'intimitat, Apol·lo, que havia estat amagat tota l'estona contemplant l'escena, se li apropà i li digué el següent:

-Formós jove, la teva singularitat m'ha captivat i la teva bellesa m'embogeix. Tot i que jo sóc un déu i per tant, sóc superior, et prego que acceptis el meu amor.

Costas però, no era un jove fàcil d'impressionar i va defugir la mirada d'Apol.lo ja que, tot i que el déu li resultava força atractiu, ell estava perdudament enamorat de Lina, una noia del poble.
D'aquesta manera el jove el rebutjà de mala manera ja que era una situació molt violenta per a ell, i va fugir cap a les roques on havia estat buscant petxines. Apol.lo es va enutjar moltíssim per haver confessat el seu amor a un humà i que aquest es cregués capaç de refusar-lo. Així Costas, mentre saltava entre les roques, es va sorprendre del color rogenc que prenia el seu cos, que la seva pell s'endurís i s'enrabià, però quan va voler tombar-se per cridar Apol·lo ja era massa tard, no pogué perquè havia esdevingut cranc i des de llavors viu per sempre entre les roques, retrocedint i caminant cap als costats com si encara busqués petxines.
















·Trobeu semblança amb algun mite de les Metamorfosis d'Ovidi?

·Sabríeu dir (en llatí) de què era déu Apol·lo?









Cristina Bellido
4rt ESO

9 d’abril de 2009

EFEMÈRIDE 9 D'ABRIL


Ara que ja sabem què és un palimpsest, un mot realment interessant, podeu dir-me què és una efemèride i quina és l'etimologia d'aquesta paraula?
La meva pregunta no és gratuïta. He pensat deixar caure de tant en tant una efemèride del dia relacionada d'alguna manera amb el Grec i el Llatí, ja sigui pel que fa a la llengua, la història o la la cultura en general. I us animo a editar-ne vosaltres si en coneixeu alguna.
Comencem per una de Llatí, en aquest cas Llatí eclesiàstic.

9 d'abril del 1966: El cardenal Ottaviani anuncia a Roma l'anul·lació de l'Index Librorum Prohibitorum
  • Podeu dir-me què significa aquest títol i analitzar morfològicament els seus components?
  • En què consisteix? Hi ha en aquest índex alguna obra d'autors clàssics grecs o llatins?
Teresa

7 d’abril de 2009

CLITEMNESTRA: HEROÏNA O MALVADA


A la història de Clitemnestra la precedeix el prestigi del mal. Si tenim en compte el relat que explica que va matar el seu marit i va ocupar el poder amb la complicitat del seu amant, sens dubte pensaríem que era una de aquestes “dones fatals i terribles “ que són capaces de tot per ambició, però això és només quan no es coneix tota la seva història i quan no sabem els antecedents que la van portar a cometre aquest crim.


Clitemnestra i Egist a punt de matar Agamèmnon.Pintura de Pierre Narcisse Guérin. Museu del Louvre.


Clitemnestra era filla de Tíndar i Leda, germana d'Hèlena de Troia i dels Dioscurs (un d'ells fill de Zeus) i el seu primer marit va ser Tàntal, amb qui va tenir un fill. Després de l’assassinat d’ambdós a mans d'Agamèmnon, rei de Micenes, va ser obligada pels Dioscurs a casar-se amb l’assassí de la seva família. Aquest va ser el primer fet que va impregnar d’odi el cor de Clitemnestra, ja que el segon greuge va arribar quan Agamèmnon va sacrificar la seva filla Ifigenia com a tribut a la deessa Àrtemis, per així poder calmar els vents tempestuosos que la deïtat furiosa havia enviat i que impedien als grecs iniciar el trajecte cap a Troia.

Ambdós fets van fer que aquest matrimoni comencés ja condemnat al fracàs. L’odi va anar augmentant i l’assassinat va ser planejat cautelosament per Clitemestra fins que, al retorn d'Agamèmnon a Micenes amb la seva nova amant Cassandra, el crim es va dur a terme.


Als altres articles publicats per la Tanit i la Laia podeu trobar més detalls sobre sobre els antecedents i el desenllaç del cicle micènic. Tenint en compte tot això, què en penseu vosaltres? És pot justificar el crim de Clitemnestra? Coneixeu alguna altra "femme fatal" en el marc dels cicles heroics versionats pels grans tràgics? Com poden reflectir aquests personatges la realitat femenina a la Grècia clàssica?

En definitiva, és Clitemnestra una heroïna o una malvada?

Liss Yaniris
2n batx


3 d’abril de 2009

PALIMPSEST


L'altre dia a classe parlàvem sobre què és un palimpsest, doncs bé, aquí en teniu una mostra.

HISTORIA NATIONAL GEOGRAPHIC. nº 64.


S'ha descobert recentment un retrat de Leonardo da Vinci en una pàgina que ell mateix havia reutilitzat al cap d'uns anys per escriure un tractat sobre el vol. En la pàgina 10 del Còdex sobre el vol dels ocells, apareix aquest retrat, datat del 1505.


S'han dut a terme les comprovacions necessàries per assegurar que el del retrat és ell, aplicant tècniques policials i les conclusions no deixen dubte. Un destacat cirurgià mailofacial, Giuseppe Leopizzi, també ha fet els seus estudis arribant a les mateixes conclusions. Així, doncs, ja podem estar segurs de la cara que tenia da Vinci, tot i que tenim ja un autoretrat.

La qüestió és:

Coneixeu algun altre palimpsest?


Per què peseu que es donaven aquests casos? com és que escrivien a sobre de documents ja escrits??

Aquesta notícia l'he trobat a la revista NATIONAL GEOGRAPHIC HISTORIA d'aquest mes de març.

1 d’abril de 2009

LLATINISME A LA JAPONESA

A l'opening de "Samurai champloo" he trobat un llatinisme, a veure si el trobeu als subtítols.





Qüestions per participar :

  • Quin llatinisme és?
  • Què vol dir?
  • Per quins elements està format i en quin gènere està?

Miguel Ángel Domínguez

4rt ESO