ORIGEN DEL NOM DEL GRUP "NON SERVIUM"

La música Oi! és un gènere musical donat a conèixer al 1977 que està format per la unió de punks, skinheads i altres joves de la classe obrera. Lògicament, la majoria de les lletres del grup parlen de temes socials com l’atur, drets laborals, abusos policials i la repressió governamental. També temes com la violència als carrers, futbol, sexe i alcohol.
Després d’aquesta petita introducció sobre el grup, ja podem parlar concretament de l’origen del nom del grup.
Els components de Non servium han dit en diverses ocasions que Non servium vol dir “no et serviré” i que en la Biblia apareix quan Déu expulsa Satanàs i altres àngels negres a l'infern per rebel·lar-se contra ell.
Finalment, he arribat a descobrir que Non servium no vol dir això, sinó que és un error gramatical, ja que l’expressió llatina correcta és Non serviam.
Non serviam està recollit a la Bíblia (Jeremies 2,20). En tot aquest capítol 2 es narra la rebel·lió del poble d'Israel contra Déu. I segons altres fonts és el que va dir Satanàs a Déu quan aquest el va expulsar del seu regne.
En l'escriptura hebrea Non serviam s’escriu així: לא אעבוד
Algunes Bíblies d’idioma anglès han comès un error i han traduït aquesta escriptura com “no transgrediré”. L'error es deu al fet que, en transcriure manuscrits, la diferència entre les dues paraules és mínima.
Actualment, Non serviam s’utilitza per indicar opinió radical contra les creences comunes acceptades per la majoria i en els àmbits religiosos s’utilitza per mostrar el rebuig a Déu.
Musicalment també és molt utilitzada. Per exemple, hi ha un grup de Suècia amb aquest nom, un àlbum d’un altre grup també el porta, una ràdio per Internet, etc.
El grup de Suècia, anomenat Non serviam, és un grup que toca black/death metal i va ser format al 1995.
Amb tota aquest informació podem arribar a dues possibles conclusions:
El grup de Madrid, Non servium, es va equivocar en posar un nom al grup i no va saber-se informar bé o els drets d’autor i propietat no permeten que hi hagi dos grups de música amb el mateix nom i Non servium, que va ser creat un anys després del grup de Suècia, va veure’s obligat a canviar el seu nom.
Ana Povea
4t ESO
- En sabíeu alguna cosa, d'aquest estil musical? I el gurp, l'heu escoltat mai?
- Coneixeu algun altre grup musical amb el nom en llatí?
LA NECRÒPOLIS DE LA PLAÇA VILA DE MADRID


Fa uns dos anys que es treballa a nivell de subsòl i alhora també a la superfície. Tot el perímetre de superfície d'aquesta concorreguda plaça del Gòtic fa quasi un any que està rodejat amb tanques que impedeixen el pas.
El Museu d'Història de la Ciutat, que és qui controla les obres del subsòl, assegura, sense gaire seguretat, que els treballs s'acabaran "d'aquí a un mes o una mica més".
A més del que es fa en el subsòl, l'empresa hi construirà una passarel·la per accedir des del nivell superior de la plaça a les tombes i al museu. I amb el paquet d'inversions, es pavimentarà la plaça.
En el centre d'interpretació, que fa anys que està excavat sota la plaça, s'exposaran les peces importants que es van trobar a les tombes. Són objectes molt humils perquè corresponen a esclaus, que eren els enterrats en aquest lloc.
Pel que fa als trossos de jardí que havien de ser "l'oasi verd de Ciutat Vella", segons l'anunci que va fer l'Ajuntament el 1998, fins ara no han quallat. En part perquè la majoria dels visitants s'hi estiren i l'herba es fa malbé.
Font: Diari l’ Avui dia 28/04/2009SORTIDA A TARRACO

La seva trama és la típica en la comèdia llatina, sent el seu motiu central l'amor d'un jove, Calidor, per una cortesana, Violeta, que pertany a un lenó (amo d'una casa de mala fama) anomenat Balió. Després d'assabentar-se de la venda a un militar, el jove es posa en mans d'un esclau, Pseudolus, nom que en grec significa "el fals", "mentider", per a poder aconseguir-la. Amb variades estratagemas assolirà que els seus plans surtin a flotació i, com s'esdevé amb totes les comèdies romanes, l'esclau i els joves arriben al seu objectiu final, les noces i la llibertat personal.
4rt ESO
MAGNA CELEBRATIO
Des de Badalona, l'antiga Baetulo romana, us convidem a participar en la cinquena edició de la MAGNA CELEBRATIO, que tindrà lloc el proper cap de setmana del 24 al 26 d'abril a la nostra ciutat.
L'Albert i la Thaïs han confeccionat una presentació sobre la de l'any passat, per tal que us feu la idea de la magnitud d'aquestes jornades de recreació històrica que omplen el centre històric de Badalona cada primavera.
Teresa
"ARACHNE". Teoria i pràctica del còmic... i en llatí!

Us recomanen que amplieu la pantalla per tal de poder llegir còmodament el text.
Enteneu el text? Podríeu traduir-lo?
PLAUTE I UNA DE LES SEVES COMÈDIES; PSÈUDOLUS
L’inici al teatre des de tan petit justifica la bona adaptació a l’escena i l’èxit de les seves obres. Es van publicar 130 comèdies amb el seu nom de les quals només 21 es consideren autèntiques. Les obres de Plaute no es conserven en gaire bon estat, és per això que algunes d’elles tenen llacunes i no es coneixen els any de les representacions, per tan es desconeix l’evolució de les obres.
Plaute es basava en els autors grecs Filemó, Dífil i Menandre. A les seves comèdies podem veure un món hel·lenístic tal com es reflexa en el lloc, els personatges, els costums, els drets, el vestit, el pal·li, el mantell grec (donant nom així a la comèdia pal·liata i s’oposa al típic vestit dels ciutadans romans). Però també hi barreja noves escenes o cançons d’altres comèdies. I hi afegeix qüestions d’actualitat i temes d’amors difícils per tal d’atreure l’interès del públic i fer-lo riure.
La comèdia Psèudolus es caracteritza pel punt d’humor que li va donar Plaute. Un dels personatges és Calidor, enamorat d’una prostituta que és esclava d’un alcavot. Més tard aquest alcavot es ven la seva esclava a un ancià, el pare de Calidor. Calidor enfurismat intenta recuperar la seva amiga, però no ho aconseguirà sense l’ajuda de Psèudolus, un esclau entremaliat i pocavergonya. Plaute manté duran l’obra una gran intriga i facilita la comprensió dels espectadors a través de pròlegs, apartats, etc. Com a fet anecdòtic Plaute recomana a l’espectador durant l’obra que s’axequi si l’aburreix la comèdia, ja que és força llarga.
Alhora de crear els personatges, Plaute tria personatges arquetípics explotant les seves possibilitats. Plaute utilitza un ric llenguatge en les seves obres, que és el reflexa del llatí que es parlava a l’època, per això tan podem trobar paraules grolleres com artificioses. A més a més el seu llenguatge és també font de passió, obscenitat i podem trobar també alguna frase en grec o cartaginès.
A més a més les comèdies pal·liates innoven respecta les gregues i fan una transformació al musical. La música és composada expressament per cada peça i alhora que es toca en directe els actors es llueixen interpretant l’acció.
Duna Bosch
4rt d’ESO
Font: Introducció del llibre Psèudolus de Plaute proporcionat pel Ministeri d’Educació
SEAT EXEO

Sabeu el significat d'aquest nom? Una de les coses que m'agrada de la Seat és que posa noms als seus cotxes, hi ha marques que rematen la feina amb un A6 o un 206... Us sembla adequat aquest nom per un cotxe?
D'altra banda, a conjunt amb el nom, han fet un anunci que fa referència al món clàssic, que sempre dóna un toc sofisticat i elegant a qualsevol producte! Sabeu d'on poden ser aquestes paraules i a qui es refereixen?
"THE SISTERHOOD" A SANTORINI
Per cert, algú de vosaltres ha estat en aquest bellíssim racó de món?
Heu llegit el llibre o vist la pel·lícula?
Vale!
Cristina Bellido
4rt ESO
COSTAS

A Nicòsia hi havia una platja on habitualment anaven joves a buscar petxines. Un dia, el déu Apol·lo guaitava el lloc tot fixant-se en allò que feien els nois. Tot d'una, n'hi va haver un que li cridà força l'atenció: trobava més petxines que cap altre i més ràpidament, era d'una bellesa extraordinària i molt ben plantat. No obstant, Apol·lo s'hi va fixar perquè tenia una peculiaritat: el noi es movia entre les roques on trencaven les onades i anava caminant àgilment cap enrere i cap als costats molt ràpid. El Sol va començar a amagar-se i els nois començaren a marxar cap a casa, però Costas, el noi de les roques, s'hi volia quedar més estona. Aprofitant aquest moment d'intimitat, Apol·lo, que havia estat amagat tota l'estona contemplant l'escena, se li apropà i li digué el següent:
D'aquesta manera el jove el rebutjà de mala manera ja que era una situació molt violenta per a ell, i va fugir cap a les roques on havia estat buscant petxines. Apol.lo es va enutjar moltíssim per haver confessat el seu amor a un humà i que aquest es cregués capaç de refusar-lo. Així Costas, mentre saltava entre les roques, es va sorprendre del color rogenc que prenia el seu cos, que la seva pell s'endurís i s'enrabià, però quan va voler tombar-se per cridar Apol·lo ja era massa tard, no pogué perquè havia esdevingut cranc i des de llavors viu per sempre entre les roques, retrocedint i caminant cap als costats com si encara busqués petxines.

·Trobeu semblança amb algun mite de les Metamorfosis d'Ovidi?
Cristina Bellido
4rt ESO
EFEMÈRIDE 9 D'ABRIL

La meva pregunta no és gratuïta. He pensat deixar caure de tant en tant una efemèride del dia relacionada d'alguna manera amb el Grec i el Llatí, ja sigui pel que fa a la llengua, la història o la la cultura en general. I us animo a editar-ne vosaltres si en coneixeu alguna.
Comencem per una de Llatí, en aquest cas Llatí eclesiàstic.
9 d'abril del 1966: El cardenal Ottaviani anuncia a Roma l'anul·lació de l'Index Librorum Prohibitorum
- Podeu dir-me què significa aquest títol i analitzar morfològicament els seus components?
- En què consisteix? Hi ha en aquest índex alguna obra d'autors clàssics grecs o llatins?
CLITEMNESTRA: HEROÏNA O MALVADA

A la història de Clitemnestra la precedeix el prestigi del mal. Si tenim en compte el relat que explica que va matar el seu marit i va ocupar el poder amb la complicitat del seu amant, sens dubte pensaríem que era una de aquestes “dones fatals i terribles “ que són capaces de tot per ambició, però això és només quan no es coneix tota la seva història i quan no sabem els antecedents que la van portar a cometre aquest crim.
Clitemnestra i Egist a punt de matar Agamèmnon.Pintura de Pierre Narcisse Guérin. Museu del Louvre.
Clitemnestra era filla de Tíndar i Leda, germana d'Hèlena de Troia i dels Dioscurs (un d'ells fill de Zeus) i el seu primer marit va ser Tàntal, amb qui va tenir un fill. Després de l’assassinat d’ambdós a mans d'Agamèmnon, rei de Micenes, va ser obligada pels Dioscurs a casar-se amb l’assassí de la seva família. Aquest va ser el primer fet que va impregnar d’odi el cor de Clitemnestra, ja que el segon greuge va arribar quan Agamèmnon va sacrificar la seva filla Ifigenia com a tribut a la deessa Àrtemis, per així poder calmar els vents tempestuosos que la deïtat furiosa havia enviat i que impedien als grecs iniciar el trajecte cap a Troia.
En definitiva, és Clitemnestra una heroïna o una malvada?
Liss Yaniris
2n batx

PALIMPSEST

HISTORIA NATIONAL GEOGRAPHIC. nº 64.
La qüestió és:
Coneixeu algun altre palimpsest?
Per què peseu que es donaven aquests casos? com és que escrivien a sobre de documents ja escrits??
Aquesta notícia l'he trobat a la revista NATIONAL GEOGRAPHIC HISTORIA d'aquest mes de març.
LLATINISME A LA JAPONESA
A l'opening de "Samurai champloo" he trobat un llatinisme, a veure si el trobeu als subtítols.
Qüestions per participar :
- Quin llatinisme és?
- Què vol dir?
- Per quins elements està format i en quin gènere està?
Miguel Ángel Domínguez
4rt ESO







