30 de gener de 2009

DANSES GREGUES

Aquest és un petit tastet del que representa la felicitat suprema, versió danses gregues. Va ser un matí encantador.

Gràcies a totes les assistents, que ens ho vau fer passar molt bé i sobretot a la nostra magistra Inés, que té múltiples qualitats...

EMERITA AUGUSTA

Entorn de l'any 25 a.C. August va fundar la colònia d'Emèrita Augusta -l'actual Mèrida, a Extremadura- a la província de Lusitània, amb l'objectiu d'assentar els legionaris.

Des de finals del s. III i el s. IV la ciutat es desenvolupa gràcies a la reforma administrativa de
Dioclecià.

Al s.V els pobles germànics -sueus, alans i vàndals- van lluitar per apoderar-se de la ciutat. A mitjan segle VI Emèrita va ser capital del regne visigot, però la cort va acabar traslladant-se a Toledo. Des de llavors el buit provocat per la falta d'un poder polític fort va ser omplert pels bisbes de la metròpoli.

Del municipal es pot veure part del pòrtic i el Temple de Diana, d'època d'August. Del fòrum provincial romanen la porta que el comunicava amb el fòrum municipal, mal anomenada Arc de Trajà, i restes del temple, també de culte imperial.

El teatre és l'edifici més ben conservat i més grandiós de Mérida. Va ser inaugurat el 16-15 a. C. La seva cauea graderia tenia capacitat per a 6.000 espectadors. El més destacable de l'edifici és el frons scaenae, compost de dos pisos decorats amb columnes de marbre i una sèrie d'escultures de déus i retrats imperials. Rere el frons scaenae hi havia un peristil o pòrtic enjardinat

Inaugurat l'any 8 a.C., l'
amfiteatre està construït amb materials pobres (granit, maó i formigó). La seva estructura és l'habitual, amb una cauea apta per a 15.000 espectadors i unes fossae en forma de creu.

El circ va ser construït al s. I d.C. fora muralla, amb capacitat per a uns 30.000 espectadors. L'arena ocupa l'extensió de 30.000 m2, dividida per la spina, decorada amb escultures i obeliscos. En l'extrem oest es trobava la monumental porta pompae -d'on sortien les desfilades- i, a banda i banda, els carceres o cotxeres.

La trama urbana formava la retícula pròpia de lafundacions romanes, a partir del Decumanus Maximus i del Cardo Maximus. Encara és possible contemplar restes d'alguns carrers i de diverses domus. D'aquestes les més notables són les anomenades Casa de l'Amfiteatre i Casa del Mitreu, ambdues situades extramurs, per la seva extensió i luxe i pels seus bells mosaics, entre els quals destaca el Mosaic Cosmològic. El Decumanus Maximus desembocava en la porta que donava al pont sobre el Guadiana, i construït amb un nucli de formigó romà revestit de carreus encoixinats. Al llarg dels segles ha estat restaurat en nombroses ocasions.

Hi ha infraestructures hidràuliques que es troben en l'interior de la ciutat i sobretot en el seu entorn. Així, es conserven restes dels aqüeductes que fornien aigua a la ciutat, alguns corresponents a galeries subterrànies i d'altres a canalitzacions elevades, com el tram més important, l'anomenat Acueducto de los Milagros.

Feu clic aquí per veure la font d'informació.

Noelia Losantos
2n Batx

29 de gener de 2009

DESCOBREIXEN A BIBLOS UNA NECRÒPOLIS DE L'ÈPOCA ROMANA

Una necròpolis, probablement de l'època romana, va ser descoberta durant els treballs de construcció d'un complexe turístic a la ciutat de Biblos. Es creu que aquesta necròpolis és la perllongació d'una altra descoberta fa cinc anys en la mateixa ciutat i de la mateixa manera. Entre les restes trobades s'ha trobat un sarcòfag i ossos. L'arqueòloga Alia Fares, que supervisa els treballs, va dir que aquesta necròpolis va ser utilitzada en diverses èpoques, segons es comprova en les marques deixades.



Biblos, anomenada en l'antic testament Gebal, és una ciutat construïda pels fenicis en la costa del Mediterrani i està situada a uns 37 quilòmetres al nord de Beirut. Aquesta ciutat, es considera una de les més antigues del món i es creu que va donar el nom a la Bíblia, és coneguda, sobretot, pel seu port antic de pesca, el seus monuments romanans i el seu castell construït en el temps de les creuades.

Mireia Vidal

4rt ESO

ENS APROPEM MÉS A LA CIVILITZACIÓ

Els romans han tingut molta influència en la nostra vida actual coses com l'arquitectura, la filosòfia, el dret, etc... provenen d' aquesta civilització.

A més, com ens han demostrat els alumnes de Batxillerat, la mitologia grega i romana encara és ben vigent.


Per aquest motiu podeu clicar aquí per apropar-vos més aquesta cultura, que a més gràcies al llatí i a la seva evolució tenim el català com a llengua.

Jonatan Martinez
4rt ESO

QUOD EST OFFICIUM TUUM? Lectio III

Alumnes de 4rt, aquí us poso el tercer lliurament per tal que continuem els nostres diàlegs.


PRESENTACIONS EN LLATÍ


Cinta Puigdomènech
Roger Reche
4rt d'ESO

LOCALITZEN A JAEN EL POSSIBLE CAMPAMENT CARTAGINÈS DE LA BATALLA DE BAECULA

Els investigadors del Centre Andalús d'Arqueologia Ibèrica (CAAI) han localitzat en el Turó de les Alfàbregues, a Santo Tomé (Jaén), el possible campament cartaginès de la batalla de Baecula, que va enfrontar a l'exèrcit d'Àsdrubal Barca, amb el romà a les ordres de Escipión, "l'Africà". Aquesta troballa va ser anunciada ahir pels membres del CAAI durant la presentació dels resultats de l'estudi que estan realitzant sobre aquesta batalla, per a esbrinar quin va ser el lloc exacte en el qual es va desenvolupar, en l'any 208 a.C.



El CAAI va proposar l'any 2004 que la batalla de Baecula va passar en el Turó de les Alfàbregues, a Santo Tomé, i que el Turó dels Turruñuelos va ser la ciutat fortificada de Baecula, al 2006 es desenvolupà un projecte de la Conselleria de Cultura, al que es va sumar al 2007 una altra iniciativa del Pla Nacional d'Investigació del Ministeri de Ciència i Innovació.

Mireia Vidal
4rt A

PRESENTACIONS EN LLATÍ

Hola nosaltres som el Ivan i el Jonatan i hem fet una presentació en llatí amb les expressions bàsiques.




Ivan Linares
Jonatan Martínez
4rt d'ESO

28 de gener de 2009

ZEUS I CAL·LISTO

Quan va arribar la tercera nit, el guardià de l’Óssa va treure els dos peus. Amb les Hamadríades i la caçadora Diana, Cal·listo feia part del cor sagrat, ella, va posar la mà damunt de l’arc de la dea i li va dir que fos testimoni del seu vot de virginitat. Aleshores va rebre una felicitació per part de la deessa del Cintos, ja que estava del tot d’acord amb aquesta opinió i li va ordenar que es guardes dels mortals i especialment del déu Júpiter.

Un dia, Febe, després d’haver anat a caçar als boscos, es va donar compte de que el sol ja era al mig del cel, i aleshores va veure a Cal·listo, on li va demanar per banyar-se amb ella a les aigües fresques del bosc sagrat, com que també li va demanar a les nimfes, aquestes van començar a treure’s la roba. Cal·listo estava una mica avergonyida, i això va fer que provoqués més la lentitud en treure’s la túnica, però quan va estar quasi nua, va veure que el seu ventre tenia una inflor no gaire normal, i aleshores la deessa li demanà que no es fiques a l’aigua perquè no embrutés la seva puresa.

Van passar nou mesos, i Cal·listo va ser mare, cosa que ningú s’esperava, ja que pensaven que era verge. Juno es va ofendre, i va metamorfosar a la noia, ja que se'ns dubte, s’havia que tot plegat havia sigut cosa de Zeus. Calisto es va convertir en una ossa, on va vagar per els boscos sense rumb. El fet es que tot això havia passat perquè un dia Zeus la va veure i es va enamorar d’ella, això va fer que convertit amb alguna deessa o en algun ésser que no aixeques sospites la fecundés.

Van passar quinze anys, on la ossa es va trobar amb el seu fill, aquesta s’aturà i gemegà, com si el conegués de tota la vida, aleshores ell l’hauria travessada amb una llança de no ser que tots dos van anar a parar a les estances celestials. Van ser convertits en constel·lacions, la primera es la que anomenem com a Arctos (l’Ossa),i la següent com a Arctofilax (el Guardià de l'Óssa).

Aquest mite te altres versions, de les quals, una explica de que va ser Zeus qui va convertir a Cal·listo en una ossa, perquè volia protegir-la del gels de la seva esposa Hera. Tot i així, aquesta ho va descobrir igualment, i li va demanar a la deessa Artemisa que la matés amb una fletxa. Aleshores aquesta enfadada perquè no es va guardar de la seva virginitat la va matar. Aleshores, Zeus, en veure el que passava, va voler convertir-la en la constel·lació de l’ossa major, ja que per una part estava enamorat d’ella i d’altra banda es sentia responsable per ella, ja que tot havia sigut culpa seva.

En altres versions d’aquest mite, li adjudiquen a Cal·listo un altre fill, o fins i tot, moltes vegades s’ha parlat de Calisto com la germana d’Ulisses en l’Odissea.

QUADRES RELACIONATS AMB EL MITE



















Diana i Calisto
de Tizià (1556-59)




















Júpiter i Calisto
de François Boucher (1744)














Diana i Calisto
de Pieter Paul Rubens


















Bany de Diana
de Rembrandt (1634)


















Júpiter sota la forma de Diana i la nimfa Cal·listo
, de François Boucher, 1759

Cristina Pacheco
1r Batx

PRESENTACIONS EN LLATÍ

Aquí teniu la presentació que hem fet la Judith i la Mireia.



Judit Vázquez
Mireia Vidal
4rt ESO

LOQUERISNE LATINE?



Berta Broch
4rt ESO


27 de gener de 2009

PRESENTACIONS EN LLATÍ

Els alumnes de 4rt ESO hem enregistrat unes presentacions de cada alumne en llatí. Estem aprenent la pronúncia en aquesta llengua i també estem aprenent a parlar. Per parelles ens preguntem el nom, l'edat, d'on som què fem i què ens agradaria fer de grans.

Aquí les teniu i esperem que us agradin.


Andrea Padilla
Elena Martínez
4rt ESO

LOQUERISNE LATINE?

Untitled
Andrea Padilla
4tB

26 de gener de 2009

LA URBS ROMANA





















La civilització romana, principalment urbana, mostra tot el seu esplendor a les seves ciutats, que, creades a imatge i semblança de Roma, foren el principal mitjà per a estendre el model de vida romà a les regions conquerides.

Tota ciutat romana important actuava com a centre de seveis per a la població d’un territori: oferia un mercat on vendre els productes agraris (el fòrum), tenia edificis consagrats a l’administració (la basílica o la cúria), uns altres per al culte religiós (els temples) i molts altres serveis per a tothom que pogués pagar o tingués ganes d’anar-hi: termes públiques, un teatre, un circ i un amfiteatre.

La urbs tenia una estructura quadriculada (planta hipodàmica); com que gairebé totes les ciutats construïdes a les regions annexionades es construïen de cap a peus, podien ser del tot planificades i destinar-hi d’entrada espais a diverses necessitats: habitatges, botigues, temples, places, carrers, clavegueres... tot segons un model que deu les principals característiques de les civilitzacions grega i etrusca.

Com a característiques primordials d’origen etrusc és necessari destacar dos grans carrers principals que es creuaven al centre de la ciutat: el Cardo Maximus (orientat de nord a sud) i el Decumanus Maximus (orientat d’est a oest). Els rituals que s’havien de celebrar abans de començar la construcció de la ciutat també eren d’origen etrusc.

La quadrícula resultava ser la intersecció de les cardines, carrers paral·lels als maximus que derivava del traçat octogonal de les colònies gregues del sud d’Itàlia.

L’estructura de la ciutat es completava amb el fòrum, una gran plaça situada al centre de la ciutat, al punt on es creuaven el cardus i el Decumanus. La ciutat s’envoltava amb muralles, habitualment reforçades amb torres de vigilància i quatre portes, una a cada extrem dels dos carrers principals.














Els
carrers, de calçada empedrada i altes voreres, es veien travessats de tant en tant per fileres de blocs de pedra per a impedir que els vehicles agafessin massa velocitat i alhora permetre que els vianants passessin sense problema en cas que el carrer quedés inundat –encara que no solia passar gràcies al sistema de clavegueram distribuït per tota la ciutat.

El Fòrum era una plaça pública a l’aire lliure situada al centre de la ciutat. De forma generalment rectangular, era també el centre de vida de la urbs, tant política com comercial.

En un principi estava voltat de botigues (tabernae) que miraven a l’interior de la plaça de manera que servís com a mercat. Més tard, però, el fòrum va quedar reservat a les activitats considerades més nobles –polítiques i religioses-, i el mercat va acabar desplaçant-se cap a mercats tancats més perifèrics. El fòrum era també un punt de trobada de molts ciutadans, i el lloc on es celebraven les eleccions dels magistrats. Dins del fòrum hi havia la basílica i el temple.











En la urbs, la basílica és un edifici annex al fòrum, consistent en una construcció de planta rectangular amb l’interior dividit per fileres de columnes en, com a mínim, tres naus; la central sobresortia per damunt de les laterals de manera que els finestrals superiors permeten el pas de la llum. La basílica servia com a punt de reunió on es feien transaccions comercials a l’engròs i com a tribunal de justícia. Durant l’època imperial va adquirir altres usos: sala de recepcions (en basíliques privades) o sales d’audiències (en els palaus imperials).

Finalment la basílica va passar a utilitzar-se com a lloc de culte cristià tal com queda palès per la divisió de naus mitjançant columnates i els absis.

El temple principal solia estar dedicada a Júpiter, Juno i Minerva –igual que el capitoli de Roma- o a l’emperador. Era l’edifici més destacat del fòrum, tant perquè estava al centre com per la seva posició elevada, tot i que en una ciutat solia haver-hi diversos temples.

Temple d'Ausa (VIC) Els temples s’aixecaven sobre un pòdium, una base rectangular elevada a la qual s’accedeix mitjançant una escalinata frontal que condueix a un porxo sostingut per columnes. Aquest arrecerava l’entrada, on solia haver-hi una imatge del déu o déus.















Més tard, els arquitectes romans intentaren acostar-se més al model de temple grec, fent que les columnes envoltessin tot el temple, i no només l’entrada d’aquest.


El temple, considerat com a llar dels déus tant en la religió grega com en la romana, no permetia l’entrada per a pregar als simples vilatans. És per aquesta raó que la monumentalitat del temple només era exterior, expressada en la façana –que, d’altra banda, era el que feia l’edifici digne del culte-.

Els edificis públics destinats al lleureteatres, amfiteatres, circs i termes- eren construïts pels notables rics de les ciutats provincials, cosa que els feia aconseguir prestigi i popularitat entre els conciutadans, que ho agraïen amb honors o l’atorgació de càrrecs públics. Durant la república, els principals benefactors eren els edils, i durant els temps de l’imperi, els emperadors.

Els jocs públics més importants:
Ludi Megalenses (4-10 d’abril), consagrats a Cíbele; Ludi Apollinares (6-13 de Juliol), consagrats a Apol·lo, i els Ludi Romani (4-19 de setembre), dedicats a Júpiter. Els espectacles amb més èxit eren al circ i als amfiteatres, molt per sobre de les representacions teatrals.























Informació i imatges extretes del Labyrinthus.


Michele Puddu
2on BATX

ZEUS I SÈMELE





















SEBASTIANO RICCI, Júpiter i Sèmele (1695)


Sèmele
era filla de Cadme. Cadme va tenir quatre filles: Autònoe, Ino, Sèmele i un fill : Polidor. Zeus s’havia enamorat perdudament de Sèmele i a esquenes d’Hera s’hi va unir. El Déu, capriciós com era, va prometre a la seva enamorada que li concediria qualsevol cosa que ella demanés. Hera, per venjar-se, va enganyar-la i va fer-la caure en un parany. Persuadida per Hera, Sèmele va demanar a Zeus que anés a veure-la de la mateixa manera en què ho feia quan festejava Hera. Zeus, que no podia negar-s’hi, va presentar-se al seu tàlem amb un carro de llamps i trons i va llençar un llampec. Sèmele, morta de por, va morir i Zeus va agafar el fetus d’enmig del foc i va cosir-se’l a la cuixa.


Quan Sèmele morí, les seves pròpies germanes van anar dient que aquesta havia estat amb un mortal i, en acusar falsament Zeus d’aquest fet, ell la fulminà. Passaren uns mesos i la naixença de Dionís va donar-se quan el seu pare, Zeus, va descosir-se’l de la cuixa... és per aquesta raó que a Dionís se l'anomena com el “nascut dues vegades”.

Quan Dionís neix, Zeus el confia a Hermes i aquest el porta amb Ino i Atamant, els quals van ser finalment convençuts per a criar-lo com a una noia (tal com Zeus ho havia manat). Hera, però, indignada com estava, va fer embogir als cuidadors i Hermes va haver de portar Dionís fins a Àsia, amb les nimfes de Nisa.

Podem veure en les Metamorfosis d'Ovidi, com Juno du a terme una cruel venjança sobre Sèmele. El següent fragment d'Ovidi ho explica:


Va desfermar la llengua cercant una discussió: “Què he aconseguit amb discussions un i altre cop?”, va dir finalment. “He d’atacar-la a ella; l’he de perdre, si és que tinc dret a ser anomenada la poderosa Juno, si sóc digna de dur a la mà dreta un
ceptre de pedres precioses, si sóc la reina, i la germana i l’esposa de Júpiter, –almenys la germana segur que ho sóc!. A mi em sembla que ella ja va quedar contenta amb l’aventura i que l’insult al meu llit va ser cosa d’un moment. Però ha quedat embarassada! Només faltava això! La seva panxa grossa fa ben evident la falta i pretén ser mare només gràcies a Júpiter, cosa que amb prou feines he aconseguit jo; a tals extrems arriba la confiança en la seva bellesa. Ja m’encarregaré jo que sigui la seva perdició. O jo no sóc filla de Saturn o el seu Júpiter la llançarà de cap a les aigües de l’Estix”.

Després d’haver parlat així, s’aixeca del seu tron i es dirigeix, coberta per un núvol de color safrà a casa de Sèmele; abans de dissipar el núvol va disfressar-se de vella, va omplir-se les
temples de cabells blancs, va solcar el seu rostre d’arrugues i va posar-se a caminar amb els membres corbats i el pas tremolós; va començar a parlar també amb veu de vella, precisament la mateixa de Bèroe d’Epidaure, la dida de Sèmele. Començaren a xerrar i, quan després d’una llarga estona de conversa, van mencionar el nom de Júpiter, va sospirar i va dir: “ja m’agradaria que fos Júpiter, però tot això em fa por; molts homes han fet veure que eren déus per ficar-se en el llit de dones castes. Que sigui Júpiter no és suficient; si ho és de veritat, que doni prova del seu amor; demana-li que t’abraci amb la mateixa aparença i revestit de la mateixa grandesa que té quan el rep la gran Juno, que abans de visitar-te s’abilli amb tots els seus atributs”.

GIULIO ROMANO, El naixament de Bacus

Amb aquestes paraules havia instruït Juno la ignorant filla de Cadme, i ella va demanar un do a Júpiter sense dir-li de què es tractava. El déu li respongué: “Tria, res no et serà refusat. Perquè n’estiguis més segura, prenc per testimoni el riu de l’Estix, el déu que temen els altres déus”. Contenta del que serà la seva ruïna, massa poderosa, i a punt de ser destruïda per la complaença del seu amant, Sèmele va dir: “Amb la mateixa aparença que tens quan t’abraça la filla de Saturn i us uniu amb els lligams de Venus, així vull que et presentis a mi”. El déu va voler tapar-li la boca mentre parlava, però la seva veu ja s’havia escampat ràpidament per l’aire. Va gemegar; ella no podia ja fer-se enrere del seu desig, ni ell del seu jurament.








P.P. RUBENS, Júpiter i Sèmele (s.XVII)


Aleshores, ple de tristesa, va pujar dalt del cel, amb un gest va aplegar els núvols, que van seguir-lo, i hi va afegir pluja, llampecs, barrejats amb vent, trons i, inevitablement, el llamp. Tanmateix, fa el que pot per treure’s forces i no pren el foc que havia utilitzat per atraure Tifoeu, el gegant de cent braços; hi havia massa violència. Hi ha un altre llamp més lleuger, que les mans dels ciclops van dotar de menys virulència i foc, i també de menys còlera; els déus l’anomenen l’arma de segona. Pren aquesta i entra a la casa d’Agènor. El seu cos mortal no va poder suportar aquell cataclisme celestial i va cremar-se a causa del do del seu espòs. L’infant en gestació és arrabassat del ventre de la mare i, fràgil com era, cosit a la cuixa del pare – si és que això es pot creure- fins a completar el temps de l’embaràs.

Les representacions següents són representacions del mateix mite al llarg de la història:




TINTORETTO, Jacopo(1518 – 1594)

BERNARD PICART (1673-1733)




CERÀMICA GREGA


Podeu veure aquesta presentació:



Andrea Soto
1r Batx

25 de gener de 2009

ZEUS I MNEMÒSINE


La deessa Mnemòsine, es també la mare de les nou muses. El pare es Zeus, que, per a seduir a aquesta deessa (que també és la seva germana) es disfressa de pastor per a mantenir relacions sexuals amb ella durant nou nits consecutives, a la comarca de macedònia, no molt lluny del cim d’Olimp.

D’aquestes relacions, Mnemòsine va donar a llum en un part múltiple, a les nou muses anomenades Calíope, Clio, Erato, Euterpe, Melponeme, Polímnia, Talia, Terpsícore, i Urània.

Aquestes relacions van ser designades pels deus originals, que volien encarregar a Zeus va crear les divinitats necessàries per a protegir i complir les regles del nou ordre establert després de la guerra contra els titans pel control del poder sobre la terra i el cel. Zeus li va donar a Mnemòsine la facultat de saber tot el que ha sigut i serà, de conèixer orígens, noms i història. D’aquesta manera Mnemòsine representa la memòria, el mon de la naturalesa, i la societat, és l’encarregada d’ensenyar als humans raonar i a reconèixer la diversitat del món.

Mnemòsine, segons la mitologia romana, és la deessa de la memòria, filla de Gea i Urà, i germana de Kronos i Okeanos. Viu en una cova a la muntanya sagrada de Citeró, d'on sorgeixen les aigües les riu Leteu. Aquestes són les que beuen les ànimes que han mort, per oblidar tot el que han fet durant la vida.

En canvi, les persones en vida que beuen de les aigües de la deessa, mai obliden i mai seran oblidades.


Retrat de la deessa Mnemòsine.


Les muses, filles de Mnemòsine i Zeus.


Mnemòsine

Alícia Barrena

1r Batx

24 de gener de 2009

ELS CLÀSSICS ALS QUIOSCOS


La Fundació Bernat Metge va ser creada el 1922, sota el patrocini de Francesc Cambó, amb l'objectiu d'incorporar els autors grecs i llatins a la llengua i a la cultura catalana. Actualment, la col·lecció està formada per més de 365 volums.



Les 50 principals obres clàssiques gregues i llatines de la col·lecció catalana Bernat Metge, es van posar a la venda el passat dimarts en els quioscos. Publicades per l'Institut Cambó, les obres conserven el contingut i la composició de la col·lecció original.

Són edicions bilingües, prologades i comentades, amb les traduccions catalanes fetes per escriptors i filòlegs com Carles Riba, Joaquim Balcells, Carles Cardó i Miquel Dolç. La col·lecció recull obres des del segle V a.C fins al II d.C, posant a l'abast del públic les obres més importants de la història, la literatura i el pensament de Grècia i Roma.

El primer volum de la col·lecció és de dues tragèdies de Sòfocles, Antígona i Les dones de Traquis, traduïdes per Carles Riba.

Notícia extreta de l
'Avui , de 20 de gener.

Mireia Vidal
4rt ESO

23 de gener de 2009

DICCIONARI VOX


Us pengem una eina que us pot ser de molta utilitat: el diccionari de llati VOX. Podeu utilitzar-lo per fer traduccions (els alumnes de batxillerat) o per preparar els diàlegs que aviat penjarem al bloc (els alumnes de 4rt).





Jonatan Martínez
Ivan Linares
4t ESO

UNDE EST IULIA? Lectio II

Els alumnes de 4rt heu de mirar aquesta llicó II per completar els diàlegs que esteu preparant. Tingueu cura del vocabulari i de la pronunciació.




22 de gener de 2009

ZEUS I IO


Segons la mitologia grega, Io va ser una nimfa estimada per Zeus. El gran déu se li presentava en forma de núvols insistint que li donés la seva virginitat. La nimfa, davant de tals actes, va explicar-li al seu pare, Íniac. Aquest va anar a consultar l'oracle, el qual li va aconsellar que fes fora de casa a la seva filla perquè si no Zeus els destruiria. Íniac va fer cas a l’oracle però amb el pas del temps es va penedir. Per això va enviar a dos persones a buscar-la i, aquestes, en no trobar-la, no van tornar per por a no haver complert la seva missió.

Mentretant, Io ja era amb Zeus. L’amant va haver de suportar la gelosia d'Hera, i per a no ser descoberts Zeus va convertir-la en vaca. Però Hera en sospitar-ho demanà al Déu que li regalés l’animal, i ell li donà. Llavors Hera va anar a buscar al seu gegant, Argos, que tenia cent ulls (cinquanta que dormien i cinquanta que no), per tal que vigilés la vaca.

Tot i així, a vegades Zeus es convertia en en un brau i li feia visites inesperades per a continuar la seva relació. En veure que la situació era denigrant, Zeus va demanar a Hermes que li expliqués contes al gegant per tal que s’adormís, i així matar-lo. Un cop Argos mort, Hera, per a gratificar al gegant escampà els seus cent ulls a la cua del paó real.




AMBROGIO FIGINO. Io i Zeus


CORREGGIO. Jupiter and Io


PIETER LASTMAN, Júpiter i Io descoberts per Juno

Aquest poema de Francisco Álvarez Hidalgo representa una part del mite de Zeus i Io. Aquesta part del mite també ha sigut representada en imatge per Rubens i Velázquez, entre d'altres.

ARGOS

Resplandores de luna exhuberante
Bañan cien ojos en la noche fría;
Cincuenta duermen, con cincuenta espía;
Calma es la sombra, alerta el vigilante.

La flauta de Hermes le alteró el semblante
Con la dulzura de su melodía;
Y soñando tristeza y alegría
Uno tras otro los cerró el gigante.

No despertó de aquel sueño mortal,
Pero ascendió a las más altas regiones.
Una canción nos puede ser fatal;

Un sueño puede alimentar visiones;

Pero al morir, tendremos por igual,

Un lugar entre las constelaciones.

Francisco Álvarez Hidalgo


VELÁZQUEZ. Mercuri i Argos


RUBENS. Mercuri i Argos

Podeu veure el mite animat de Zeus i Io:



Ruth Vivet
1r Batx



DES DE QUAN COMENÇA L'ANY EL DIA 1 DE GENER?



El segon rei de Roma, Pompili (715-672 a. de C.), va incorporar al primitiu calendari romà, que només tenia 10 mesos, dos de nous, gener i febrer.


Tradicionalment, el calendari romà començava el primer dia 1 del mes de març, i setembre, octubre, novembre i desembre corresponien, com indiquen les seves arrels llatines, als mesos setè, vuitè (octau), novè i desè. Tot i així, era en el mes de gener (l'onzè mes) quan els cònsols de l'Antiga Roma assumien el govern.

Juli Cèsar, a l'any 47 a. C., va modificar el sistema, establint que l'any comencés el dia 1 de gener, dia en el qual els funcionaris de l'emperador assumien el seu càrrec, creant així el calendari julià, que amb algunes modificacions realitzades en temps del cònsol Marc Antoni l'any 44 a. C., l'emperador August Cèsar al 8 a. C. i finalment pel papa Gregori XIII al 1582, s'utilitza fins a avui. En aquest, l'any comença el dia 1 de gener.

Després, el calendari gregorià va mantenir el costum i la celebració. Es va caracteritzar amb un significat religiós durant l'Edat Mitjana i els segles posteriors.

Mireia Vidal
4rt ESO

21 de gener de 2009

ZEUS I LEDA


Leda era la filla de Testis, rei d’Etòlia. Era tant gran la seva bellesa que va arribar a les oïdes del pare dels déus, Zeus. Però abans que Zeus la veiés, un humà se li avança i la fa seva. Quan Testis li presenta la seva filla, Tíndar es queda impressionat, i li demana que es casi amb ella. El rei d’Etòlia hi accedeix. En casar-se, Hèrcules ajuda Tíndar a recuperar el seu regne.


En aquells temps Zeus vol crear els semidéus i els primers vol que siguin amb una gran bellesa i busca les dones terrestres de més bellesa. En aquest moment Zeus sent parlar de Leda, decideix veure-la. Mentre un dia Leda passeja al voltant d’un llac, el pare de tots els déus la mira des del re
gne dels cels, la troba preciosa, li hauria agradat convertir-se en un adolescent per seduir-la, però sabia que en aquella època Tíndar era el millor dels homes, i que en forma humana no l’aconseguiria, i va resoldre el problema amb molta astúcia.

Una tarda que Leda estava passejant pel llac se li va acostar Zeus en forma de Cigne, ella el va acariciar, i Zeus la va sentir molt a prop, i va pensar “Ja és meva”, però encara no la tenia del tot. El cigne va aixecar el vol i va anar fins a l’Olimp. Allà va parlar amb la seva filla Afrodita, deessa de l’amor, i aquesta li va dir que la millor manera d’enamorar a una dona era que la dona estimada sentís compassió d’ella, així que pare i filla van fer un pacte secret.

La tarda del dia següent Leda estava passejant quan, de sobte, veu el cigne volant cap a ella, perseguit per una àguila negra. Leda va agafar el cigne entre els seus braços, i l’àliga, veient que amb un ésser humà no podia competir se’n va anar volant fins als cels i es va transformar en Afrodita.

Zeus va aprofitar la compassió que va sentir Leda per fer-la seva. De l’amor de Zeus i Leda en va sorgir un ou, i d’aquest ou en van sortir dos germans bessons. Mentre Leda va tenir aquella experiència amb Zeus, mai va deixar de fer-ho amb el seu marit, i de la relació amb el seu marit en va sorgir un altre ou del qual en van sortir dos bessons més.

A partir d’aquí hi han diverses versions sobre els fills:

1a versió: De l’ou en que el pare és Zeus en neixen dos semidéus immortals: Pòl·lux i Helena. De l’ou el pare del qual és Tíndar, en neix una parella de mortals: Càstor i Clitemnestra.

2a versió: Els fills de Zeus són: Càstor i Pòl·lux. I els fills de Tíndar les dues noies: Clitemnestra i Helena.












CAESARE DA SESTO, Leda i el cigne. Còpia d'un original perdut de Leonardo da Vinci. Wilton House. Salisbury.











Jean Thierry, Léda et le cygne, 1717
marbre


Nil Datsira
1er Batx.

20 de gener de 2009

ZEUS I ALCMENA


Alcmena és l'esposa d'Amfitrió i la mare d'Hèracles, aquesta es destacava per la seva gran bellesa. Quan es va casar amb Amfitrió, no podien contraure matrimoni fins que ell portés a terme la venjança dels germans d'ella, fet que va realitzar amb l'ajuda del Creont entre altres. Amfitrió i Alcmena vivien en el bandejament provocat per l'assassinat accidental del sogre, que Amfitrió havia comès. D'aquí, ell parteix a la guerra contra els telebeus.

En l'absència d'Amfitrió, Zeus (déu de déus) es fa passar per ell i convenç Alcmena que tingui relacions amb ell. Ella creient que era el seu marit i que la venjança ja havia estat realitzada, accepta i s'uneix al déu en una nit allargada per ell, per a gaudir de Alcmena durant molt temps.

A l'endemà, torna el seu marit i també s'uneix sexualment a la seva esposa. Alcmena concep així dos fills, un per intervenció del déu Zeus i un altre del seu marit.
Els nens són bessons amb un dia de diferència, el major es diu Hèracles (Hèrcules) i és fill de Zeus, mentre que d'Amfitrió neix Íficles. Quan Alcmena escolta tots els detalls de les batalles que li explica Amfitrió, ella li replica que ja ho sap tot i a més no demostra gran entusiasme quan el seu marit torna. Amfitrió, intrigat, pregunta a l'ancià endeví Tirèsias sobre l'assumpte, i aquest li revela la veritat sobre la relació entre Alcmena i Zeus.

Amfitrió va desitjar castigar la seva esposa, tot i saber que ella no havia tingut culpa de l'assumpte, i l'anava a cremar a la foguera quan Zeus va intervenir i va enviar una forta pluja davant la qual, Amfitrió, va perdonar-ho tot i va decidir fins i tot fer-se càrrec del fill del déu.


El problema va venir quan Hera (esposa immortal de Zeus) s'assabenta de tot i es torna molt gelosa. Quan Alcmena va a donar a llum, Hera intervé i aconsegueix que el part es perllongui fins als deu mesos. Heus aquí el mite segons Higini.

Mentre Amfitrió havia marxat lluny per atacar Ecàlia, Alcmena va rebre Júpiter en el seu llit, pensant-se que era el seu marit. Aquest, en arribat al llit, li va explicar les coses que havia fet a Ecàlia, i ella, convençuda que era el seu espòs, va jeure amb ell. El déu desitjava tant jeure amb ella, que va ajuntar dues nits, usurpant un dia, fins el punt que Alcmena es va meravellar que aquella nit esdevingués tan llarga.

L'endemà, se li va anunciar que el marit tornava a casa vencedor, però no ho va tenir en compte, perquè es pensava que ja l'havia vist. Quan Amfitrió va entrar a casa i la va trobar indiferent al seu retorn, es va sorprendre i li va preguntar per què no el rebia de la manera com habitualment acostumava. Alcmena li va respondre: "Tu ja vas arribar ahir, vam dormir junts i em vas explicar com t'havien anat les coses a Ecàlia". Quan Alcmena li va mostrar proves del que deia, Amfitrió va deduir que, en lloc seu, s'havia presentat a la casa una altra divinitat. I des d'aquell dia es va abstenir de dormir amb Alcmena. Ella, en canvi, embarassada de Júpiter, va parir Hèrcules.

HIGINI, Faules, XXIX.



GIORGIO VASARI
Hèrcules escanya dues serps, sota la mirada d'Alcmena i de Júpiter.

Palazzo Vecchio. Florència.



Zeus convertit en Amfitrió, seduint Alcmena



Zeus i Alcmena

Amfitrió i Alcmena a la ceràmica antiga

Dues peces de la ceràmica antiga ens permeten conèixer l'episodi d'Amfitrió i d'Alcmena:



FÍTON, Alcmena a la pira.
Cratera de vi feta a Pèstum (350-325aC)
British Museum.Londres.


En aquesta s'hi pot identificar Alcmena asseguda damunt d'una pira, feta d'un munt de troncs, i va vestida amb unes robes transparents. A la seva dreta i esquerra s'hi veu Amfitrió i un ajudant es disposats a introduir unes torxes enceses perquè la pira s'encengui.

Alcmena, amb gest suplicant, s'adreça a Júpiter perquè la salvi. Aquesta es veu voltada per l'arc de Sant Martí, per tant té assegurada la intervenció dels déus perquè pugui salvar-se. Efectivament, al cel, dos noies que personifiquen els núvols aboquen aigua d'unes tines per apagar el foc que els homes volen encendre. A l'extrem superior dret de la imatge s'hi pot apreciar Eos contemplant el que passa a la terra.


















AESTAS, Zeus i Alcmena (350-340aC).
Cratera en forma de campana,
de figures vermelles sobre fons negre, trobada a Pèstum.
Museus Vaticans.

En aquesta s'hi evoca el vessant còmic de l'episodi. D'esquerra a dreta s'hi distingeix Zeus, que agafa una escala per pujar a les estances d'Alcmena. A la dreta, Mercuri, duu a la mà un desproporcionat caduceu i a l'altre una llàntia per il·luminar l'escena. A la part superior de la imatge la princesa Alcmena, es mira l'escena des d'una finestra.

Alcmena i Amfitrió al teatre

L'episodi de Júpiter (Zeus), Alcmena i Amfitrió ha estat explotat a la literatura en els seus vessants còmic i tràgic. Alcemana, una obra d'Eurípides, explica com la bella i virtuosa protagonista, tot i la seva innocència, es veia abocada al càstig de la mort per adulteri, i era salvada in extremis per Zeus.

Plaute
,
no obviant l'aspecte tràgic de l'episodi, va afegir unes notes de comicitat a l'argument. Júpiter es fa present a tota l'obra, i arriba a fer-se repulsiu als ulls de l'espectador, fins el punt que es veu obligat a resoldre el problema que ell mateix ha provocat. Tota la intriga de l'argument descansa en la desorientació d'Amfitrió i Sòsias, en trobar-se davant de dues figures que els són idèntiques en tot.

Amfitrió ha esdevingut un argument universal de la literatura, i ha inspirat nombroses obres amb el tema del marit enganyat. Per exemple: l'Amfitrió de Molière, What you will de W. Shakespeare i la comèdia musical de Cole Porter Out of this World.





















Portada de la producció dramàtica Amfitrió,
realitzada al Teatre lliure la temporada 95-96

Estel Riu
1r Batx